D'entre els nou diputats que té la CUP al Parlament, Montserrat Vinyets (Sant Celoni, 1977) és la que fa menys aparença de ser-ho. Però en el seu currículum com a advocada hi té tots els punts que l'acrediten, amb papers de prestigi en causes judicials contra els directius de CatalunyaCaixa i l'empresa privada d'Aigües de Girona, i en defensa del membre dels CDR Alexis Codina, empresonat i encausat en l'Operació Judes. La seva experiència professional l'ha portat a ser la secretària de la comissió CatalanGate del Parlament, i el càrrec l'ha catapultat aquesta setmana fins a Madrid per reunir-se amb els eurodiputats de la missió que investiga l'ús de Pegasus a Espanya. ElNacional.cat l'entrevista per constatar les seves sensacions després de la trobada i quina perspectiva té que s'acabi aclarint l'espionatge tot i l'obstinació del govern espanyol.
Ara mateix costarà molt descobrir la veritat del CatalanGate, però a llarg termini sí que sabrem alguna cosa
Com va ser l'experiència i de què va servir la trobada amb els eurodiputats?
Vaig marxar amb la sensació que quedava informació al pap, amb ganes de seguir parlant. En cinc minuts tens poca capacitat d'explicar-ho tot en profunditat, i més encara amb una comissió que no coneix el marc legal concret del país. Però va anar bé, va ser una trobada positiva i es va constatar que hi ha un patró que es repeteix a diferents països europeus.
En tot cas, això demostra que a Europa sí que hi ha interès per aclarir els fets.
Sí, hi té interès des de l'esquerra fins a les posicions més liberals. Entenen que la democràcia s'ha de preservar, i que l'espionatge la posa en risc. El problema ve perquè tots els governs són molt recelosos de les seves polítiques de seguretat nacional, i Europa deixa que aquesta qüestió la fixin les legislacions internes dels mateixos Estats. I Espanya engloba els independentistes en aquest marc.
No sorprèn, doncs, que l'Estat espanyol hagi optat per boicotejar la missió.
Sí, no ens ha sorprès gens la seva actitud. S'ha vist ara que ha vingut la missió europea, però també s'havia vist abans. Félix Bolaños va sortir a dir que s'investigaria què ha passat, i no s'ha fet absolutament res: no s'ha desclassificat informació, el document del Defensor del Poble no té ni la categoria d'informe, la comissió de secrets oficials no aclareix res... Hi ha interès zero. I el més sorprenent és que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas, que és l'encarregat d'autoritzar les activitats del CNI que vulnerin drets fonamentals, al·legués que no és competent per donar accés a les autoritzacions d'espionatge. Existeix un cos jurisprudencial europeu que diu que s'ha de donar un recurs a les víctimes per saber si hi ha hagut proporcionalitat i justificació, però l'Estat espanyol no ho permet.
La presència d'Unidas Podemos a la coalició no ha alterat l'actitud del govern espanyol, doncs.
La posició d'Unidas Podemos és bastant decebedora, perquè també ha participat en el relat de passar de pàgina, amb una posició molt tèbia. A més, de manera molt hàbil, l'Estat espanyol situa l'espionatge en el marc del CNI, que vol dir ministeri de Defensa, que vol dir seguretat nacional, i aquí no tens possibilitat d'entrar per enlloc, queda tot encallat. Però no podem descartar que altres ministeris no hagin utilitzat aquest programari, i aleshores sí que tindríem més vies per aclarir-ho.
Perquè, des d'una perspectiva legal, té sentit emmarcar l'espionatge a l'independentisme com una qüestió de seguretat nacional?
Això és el drama: s'hauria d'emmarcar com a dissidència política. Aquests programaris estarien justificats en casos de perill imminent, de terrorisme o crim organitzat. Però aquí s'equipara això amb la dissidència política. El mateix Tribunal Suprem diu que la democràcia no és militant, que no cal que tinguis una actitud militant de respecte a la Constitució, i es permeten els projectes alternatius. Però com que les directives d'intel·ligència espanyoles diuen que es poden utilitzar aquestes eines també quan es posi en risc la sobirania i la integritat territorial... Des d'Europa s'hauria de deixar clar que la dissidència política no es pot posar en aquest marc ni equiparar-lo amb el terrorisme.
Quin marge té Europa per fer que Espanya alteri aquesta visió?
El marge que pot tenir és molt petit, perquè, com deia, els Estats són molt recelosos amb tot allò que té a veure amb les seves estratègies de seguretat nacional. Però potser sí que s'hauria de fer alguna mena de legislació en aquest sentit.
És a dir que aclarir el CatalanGate depèn completament de l'Estat.
Sens dubte. Depèn de la voluntat de l'Estat, que per ara és inexistent. Per això es crea la comissió d'investigació del Parlament, per posar-nos en una posició d'autotutela perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. Com a mínim, que quedi constància que ens trobem amb un mur de formigó quan intentem esbrinar la informació.
És evident que a l'exministre Zoido se li havia dir que estava dient fake news per fer-lo callar
Perquè, fins ara, els representants de l'Estat citats per la comissió del Parlament no han comparegut.
Sí, i aplicant el reglament s'ha presentat una denúncia a la Fiscalia. Però ho veiem com un mer tràmit administratiu, perquè si el primer que no ve al Parlament és el fiscal general de l'Estat, no confiem que tingui recorregut. El poder judicial és una pota més de tot això.
Però, en tot cas, els partits i les entitats independentistes sí que van optar des del primer moment per la via judicial, presentant querelles contra l'espionatge. Aquesta via pot acabar resultats?
La via judicial no l'hem de descartar, però no podem posar tots els ous en aquesta panera perquè té molts inconvenients. La Fiscalia, que hauria d'actuar com un actor garant de la legalitat, és el primer que boicoteja la investigació, dient que l'Estat espanyol no és competent per investigar-ho. I els jutges tenen una posició d'admetre les querelles perquè no sigui dit, però no fer cap pas perquè la investigació avanci. Sí que ha estat una bona notícia la decisió de l'Audiència de Barcelona, que ha esmenat la posició del jutge instructor i la Fiscalia per preguntar al CNI si va comprar Pegasus. Veurem si continua avançant.
Amb aquest requisit, el CNI està obligat a respondre si ha comprat el programari? O ho pot obviar?
Tot això és un terreny molt nou. Ara existeix un mandat judicial i el CNI ha de respondre. Però no podem descartar que digui que no, o que no respongui, o que tingui una actitud passiva i tot plegat quedi en un punt mort.
I la via de la justícia europea?
Sí, de fet estem intentant esgotar la via judicial interna per saltar a Europa. Totes les querelles es posen amb la mirada a Europa.
Així doncs, la via europea sí que permetrà aclarir el CatalanGate?
Es tracta d'utilitzar totes les vies. És una via més, i per ensorrar aquest mur de formigó s'han d'utilitzar totes les vies: la denúncia política, la via judicial interna i europea, i tot el que se'ns acudeixi.
Però, insistint en aquest punt, i en contrast amb la poca confiança que teniu en la justícia espanyola, sou optimistes amb l'europea?
El que puc dir és que Europa ja ha dictat sentències que diuen que els Estats han de donar resposta i possibilitar que les víctimes espiades tinguin el dret a recurs eficaç. I això no ho garanteix ara mateix Espanya. Aplicant la mateixa doctrina europea, s'haurà de donar aquest dret per valorar si l'espionatge ha estat proporcional i justificat.
La justícia europea diu que s'ha de permetre a les víctimes per saber si l'espionatge és proporcional, però l'Estat espanyol no ho permet
I una via directa amb l'Estat pot funcionar? Sigui a través del diàleg o de la pressió.
La comissió del CatalanGate del Parlament pretén ser una constant pressió a l'Estat, però sembla que no li fem encara massa pessigolles. Hem d'anar elevant el to de la pressió i recórrer a organismes internacionals per fer extensiu el problema. Però ara mateix és evident que hi ha un acord de tots els actors del règim del 78 perquè no es toquin aquests temes.
Amb tot això, tu personalment confies que algun dia s'acabi descobrint la veritat del CatalanGate?
Ara, de forma immediata, costarà molt, però a llarg termini sí que sabrem alguna cosa. Ho estem veient amb l'Operació Catalunya, en què estem descobrint nous detalls i noves informacions malgrat que han passat els anys.
Tornant a la missió europea, hi ha hagut polèmica per la resposta del president Pere Aragonès a la intervenció de l'exministre Zoido, i per la reunió dels eurodiputats amb membres només d'ERC. Com ho valoreu?
Que a Zoido se li havia de dir que estava dient fake news per fer-lo callar és una evidència. I que la comissió Pegasus s'havia de trobar amb altres víctimes, com ara membres de la societat civil, també és evident. Són dues qüestions desencertades.
La idea de la comissió d'investigació sobre fons voltors és fer-los arribar que aquí no són benvinguts
Canviem de tema. El Parlament ha aprovat aquesta setmana posar en marxa una comissió d'investigació sobre els fons voltors. Per què és tan necessària i quins resultats espereu que aportin?
Hi ha molt desconeixement en terme de dades i informació sobre com s'estructura la propietat del país. Aquests fons actuen de forma silenciosa i oculta. Hem de tenir una radiografia per fer bones propostes legislatives d'habitatge. Aquestes empreses han de poder ser actors vàlids o se les hauria de limitar? Això volem resoldre.
La comissió s'ha endarrerit alguns mesos pel boicot del PSC i Junts, partits que, a més, han aprovat una llei per facilitar els desnonaments.
Ha costat portar-la al ple més temps del que ens hauria agradat, però celebrem que finalment la tinguem. Ara toca que comenci a caminar amb la màxima celeritat possible i que siguem molt diligents a l'hora de fer el pla de treball. Sobre la llei dels desnonaments, creiem que s'ha fet per buscar titulars de premsa que donessin oxigen al PSC i Junts de cara a les eleccions municipals. Tan sols s'emmarca en la lògica d'equiparar criminalització amb conflicte veïnal.
La comissió de fons voltors és inèdita a Europa, i situa, de nou, el Parlament de Catalunya a l'avantguarda en la defensa del dret a l'habitatge. Com ho valoreu?
Està molt bé. És que els fons voltors no només afecten l'habitatge, sinó que també acaparen terres o serveis bàsics. Tota aquesta gent es mou molt en termes de seguretat, de tenir espais en què se sentin segurs. Només que vegin que un territori els planta cara, ja desinverteixen. Ho vam veure a Berlín, on es va fer un referèndum per socialitzar els pisos de grans tenidors, i ja durant el procés alguns d'aquests van marxar pel debat que s'havia generat. La idea de la comissió al Parlament és fer-los arribar que aquí no són benvinguts.