Canvi d'última hora. ERC s'ha sumat, finalment, a la pinça de PSC, Junts i Ciutadans per validar la llei contra les ocupacions. Una decisió incòmoda per als republicans, però que han argumentat per algunes millores aconseguides durant la negociació parlamentària, la qual s'ha intensificat durant les darreres hores entre les diferents parts. I és que el termini ha estat ben curt: de només dues setmanes, després que el darrer ple del Parlament aprovés tramitar la norma d'urgència i per lectura única. En tot cas, el vistiplau d'ERC no ha servit per canviar la fortuna de la legislació: els vots de socialistes, juntaires i taronges (71) eren suficients per superar la majoria absoluta, però l'adhesió dels republicans ha servit perquè el partit del Govern de la Generalitat no perdés, novament, una altra votació a la cambra catalana.
Concretament, la reforma legislativa plantejada per Junts per Catalunya i aprovada pel Parlament busca facultar els ajuntaments —amb l’esmena d’ERC s’han tret les comunitats de propietaris— a reclamar judicialment el desallotjament de l'immoble ocupat si el propietari no ha actuat en un termini de trenta dies i es compleixen dos requisits: que hi hagi una "alteració greu de la pau social" i que siguin propietat de grans tenidors, com ara la SAREB. També els consistoris, en casos de grans tenidors, podran expropiar immobles que estiguin buits, durant un període de set anys, per a destinar-lo a habitatge social. És una iniciativa en la qual treballava l'exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró abans del trencament del Govern el passat octubre, i que la nova consellera Gemma Ubasart havia congelat.
En un comunicat poc abans de la votació, ERC ha explicat el seu canvi de sentit de vot perquè ha aconseguit "reduir les interpretacions arbitràries i elevar la responsabilitat dels grans tenidors". També han carregat contra la proposta original de Junts, que, amb un redactat "dubtós", posava l'ull de mira en les ocupacions que afectin la 'convivència' de veïns. Sigui com sigui, els republicans han pogut argumentar que la legislació final, i gràcies a la seva negociació fins al final, ha sortit "molt diferent" a com havia entrat.
Debat parlamentari amb retrets creuats
El diputat d'Esquerra Republicana, Pau Morales, ha defensat aquest canvi de posició per la necessitat de "treballar per evitar solucions arbitràries", fent referència al fet que les comunitats de veïns es poguessin personar per sol·licitar un desnonament en els casos d'alteració de la convivència. "Hem anat a fer un control de danys pensant en la governabilitat i que fos útil, s'ha fet un esforç per evitar mals majors", ha afegit. Morales ha volgut posar el focus en la responsabilitat dels fons voltors i ha fet una crida a PSC i Junts a desbloquejar la creació d'una comissió d'investigació sobre fons voltors, que compta amb el suport d'En Comú Podem i la CUP.
La impulsora de la proposició de llei, Marta Madrenas, ha reivindicat que és una "gran notícia per a alcaldes i alcaldesses i per als ciutadans que pateixen un calvari en les seves vides". La diputada de Junts ha assenyalat que "avui no parlem d'ocupacions, parlem de pau social i de convivència, que tothom pugui viure en pau". "La llei no va contra els ocupes, va contra els grans tenidors que es desentenen de la seva obligació", ha subratllat la també alcaldessa de Girona. Des del PSC, Eva Candela ha valorat que "amb la iniciativa, podrem dotar d'eines els ajuntaments" i ha demanat que el Govern sigui més exigent amb les sancions als grans tenidors. Per part de la CUP i En Comú Podem, que han votat en contra de la normativa, han apuntat que "la mesura no és necessària" i han destacat que, amb aquesta llei, es reconeix que el "dret de propietat no és absolut". Per això, animen a tenir en compte aquest element a l'hora de posar topalls als preus del lloguer.