El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la creació d'una comissió d'investigació de l'acumulació d'immobles per diverses entitats, com els fons voltor, els bancs, els grans tenidors o capital risc. La proposta, impulsada per Esquerra Republicana, la CUP i els comuns, també ha comptat amb el suport del PSC i Junts per Catalunya, mentre que Vox, Ciutadans i el PP hi han votat en contra. L'objectiu d'aquesta comissió, que ara s'haurà de constituir i acordar un pla de treball, és analitzar l'evolució en les darreres dècades del parc públic d'habitatge i d'habitatge de protecció oficial (HPO), els motius de la pèrdua d'aquest parc i l'anàlisi del procés de rescat bancari i la destinació final dels immobles dels bancs rescatats. En aquest sentit, es vol monitorar i disposar de dades sobre els habitatges que acumulen els grans actors que operen a Catalunya, creant un registre de grans tenidors.

Segons recull el text presentat per ERC, la CUP i els comuns, "el dret a l'accés a l'habitatge, i més a un habitatge digne, és un dret vulnerat especialment per als joves, als quals els és impossible emancipar-se". Com a raons, els signants situen "l'estrepitosa acumulació d'immobles en mans de determinades societats que amb les seves pràctiques influencien el conjunt del mercat immobiliari en un sentit especulatiu i rendista" i "la promoció d'habitatge de protecció oficial dissenyada de tal manera que incentivava la venda i desqualificava la consideració d'HPO al llarg dels anys, comportant una reducció del parc protegit any rere any, mentre persistia el lucre de les promotores que s'encarreguen de construir i gestionar habitatge qualificat com a HPO". Per tot plegat, la comissió buscarà "radiografiar quin és l'impacte d'aquestes societats i aquestes polítiques públiques en l'estructura de la propietat" del país.

La manca de dades, dificultat per fer polítiques públiques

Durant la defensa de la creació d'aquesta comissió d'investigació, els diputats d'ERC, la CUP i comuns han coincidit en la necessitat d'una diagnosi per poder millorar les polítiques públiques referents a l'habitatge. Montserrat Vinyets (CUP) ha defensat que "per fer polítiques de qualsevol cosa, s'ha de tenir una radiografia plena", i ha sostingut que cal una comissió d'investigació i no d'estudi perquè els fons voltor "volen actuar des de l'ombra, des del darrere, sense escrutini públic". Per la seva banda, Susanna Segovia (En Comú Podem) ha retret les dificultats per poder incorporar aquest punt a l'ordre del dia del ple —es va registrar el novembre de 2022 la petició de la comissió— i ha insistit en disposar d'aquestes estadístiques per tal que la Generalitat pugui iniciar "processos de sanció i expropiació, si cal, contra aquests actors si no compleixen amb la funció social de l'habitatge". En la mateixa línia, el diputat Pau Morales, d'ERC, ha defensat posar "llum a moltes qüestions que encara són opaques".

Tot i el suport del PSC i Junts, els socialistes han retret que ja s'han aprovat mocions en el sentit de disposar de registres sobre els habitatges que tenen els grans tenidors i, en canvi, "no arriben els compliments". La diputada Eva Candela ha instat a aprovar el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge o a impulsar el Pacte Nacional d'Habitatge. En això, ha asseverat, "la culpa no és de Madrid, és del Govern". En el cas dels juntaires, Marta Madrenas ha assenyalat que els sembla "oportú" fer aquesta comissió, però ha lamentat que sovint "s'ha actuat de manera precipitada i amb improvisacions en matèria d'habitatge, s'han volgut fer transformacions radicals amb fórmules simplistes, amb enfocaments de mirada curta i amb sectarisme ideològic, allunyant-nos del pensament central de la societat". "Cal centrar-nos en dades i evidències, no en intuïcions", ha retret. Pocs minuts després, des de la sala de premsa del Parlament, el Sindicat de Llogateres ha celebrat la creació d'aquesta comissió: "Era molt necessari, ha tingut un suport amplíssim i ara necessitem que hi hagi valentia en el calendari de compareixences".