Fa només dos dies que es va aprovar la llei d’amnistia, i a les redaccions de certs diaris de Madrid ja han esgotat les provisions d’ansiolítics. A l’ABC, en concret, han decidit passar directament del mode simulacre al mode pànic nuclear: ni sirenes d’assaig, ni calma tensa: ara tot són llums vermelles, alertes màximes i prediccions apocalíptiques. Aquest dissabte ho deixen claríssim amb un titular de primera pàgina que ben segur esvalotarà la gran majoria dels seus lectors: "L'aval del TC a que el Congrés ignori la Constitució obre la via a l'autodeterminació". Segons el diari conservador, la interpretació del president del Constitucional no només legalitza l’amnistia, sinó que —oh, horror!— podria acabar obrint la porta a una consulta d’autodeterminació. L’ABC ha parlat amb diversos juristes que comparteixen l’angoixa, i que ajuden a alimentar la sensació que l’Estat està sent venut a trossos a les forces del mal. La imatge és provocadora; el president a l'exili Carles Puigdemont aixecant el puny, en un posat revolucionari, el dia que, fa poc més d'un any, va aparèixer a Barcelona i després es va esfumar. Segons el diari i diversos juristes crítics, la sentència que avala l’amnistia no només dona llum verda a aquesta llei, sinó que estableix un "precedent perillós". Aquests experts creuen que permet entendre que el Congrés pot legislar sobre tot allò que la Constitució no prohibeix explícitament, "incloent-hi eventualment un referèndum d’autodeterminació". "Aquesta interpretació trenca amb la doctrina mantinguda fins ara pel mateix tribunal, que entenia que la unitat d’Espanya i la sobirania nacional impedien qualsevol consulta sense reforma constitucional prèvia", adverteix el diari. Els magistrats conservadors carreguen amb força contra Cándido Conde-Pumpido.
El Mundo, per la seva banda, se centra en les disputes d'Espanya amb la majoria de membres de l'OTAN per l'augment de la despesa militar: "El 60% creu que el 'no' de Sánchez davant l'OTAN perjudica Espanya". La decisió de Pedro Sánchez de plantar-se davant la petició dels Estats Units de destinar el 5% del PIB a despesa en defensa —un 3,5% per a armament i un 1,5% per a infraestructures i indústria militar— no ha caigut gens bé entre la ciutadania, segons una enquesta que el diari ha encarregat a Sigma Dos. Segons es desprèn dels resultats, sis de cada deu espanyols (el 60,4%) consideren que aquesta negativa és un error que perjudicarà la posició internacional d’Espanya, "malgrat que el govern insisteixi a presentar-la com a privilegiada", apunta El Mundo. Quedi clar que el diari matisa que el malestar no és per si s'ha de gastar més o menys en defensa, ja ho diu El Mundo que la preocupació és per "la manera com Sánchez ha gestionat la situació, fent front en solitari a una exigència assumida per la resta de membres de l’OTAN i tensionar les relacions amb Washington". Cal recordar que Donald Trump va amenaçar en roda de premsa el govern de Sánchez amb apujar el doble els aranzels als productes que els EUA importen d'Espanya si no s'avenia a apujar la despesa en defensa. També a la portada d'aquest diari un altre protagonista, l'expresident del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero; per una banda, el diari destaca que ha rebut una condecoració per impulsar el matrimoni igualitari. Per l'altra, publica un article titulat: "De la crisi de l'Estatut a l'amnistia, 15 anys de soberanisme i procés: 'El gran culpable d'allò va ser Zapatero'". Una de freda, i una de calenta.
Finalment, El País posa la mirada a la primera onada de calor de l'estiu i apunta que l'Aemet ha advertit que 1135 municipis estan en risc alt per a la salut per la calor. Aquestes temperatures recorden a les de l'estiu de 2024, que va ser el sisè més letal des de 2015: 2.020 persones, el 90% amb més de 75 anys, van morir per complicacions derivades de les altes temperatures, el 60% d'elles a l'agost; de totes elles, 17 van perdre la vida directament per un cop de calor. Així ho revela l'informe final d'avaluació del "Pla Nacional d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures sobre la salut 2024" del Ministeri de Sanitat, que posa en marxa cada any des de 2004 per a mitigar l'impacte de l'excés de temperatura en la salut de la població. L'any passat va haver-hi un total de 179 dies amb algun de tres nivells de risc per a la salut actius (baix o groc, moderat o taronja, i màxim o vermell). En clau internacional, El País indica que "el Suprem limita el poder dels jutges per frenar Trump". I és que el Suprem ha donat una nova victòria a Donald Trump en una qüestió clau sobre el dret a la ciutadania per naixement. Tot i no pronunciar-se directament sobre la constitucionalitat del decret amb què Trump vol eliminar aquest dret per als fills de persones en situació irregular, els jutges han limitat la capacitat dels tribunals federals per frenar les decisions presidencials. En concret, s’ha qüestionat si les sentències d’un jutge local poden tenir efecte a escala nacional, com passava fins ara, o si només haurien d’afectar els demandants concrets. Què diuen la resta de portades d'aquest dissabte?
