El govern espanyol va passar la patata calenta del CatalanGate al Defensor del Poble, que havia de fer una investigació exhaustiva sobre l'espionatge massiu a l'independentisme. Així ho va prometre el ministre Félix Bolaños. I en menys d'un mes, Ángel Gabilondo ja ha conclòs les seves actuacions d'ofici. Ho ha fet aquest dimecres, sense aportar gaires novetats de les que hi havia. Només ha "verificat" que, segons el seu criteri, després d'analitzar la documentació, "l'actuació del CNI s'ha realitzat d'acord amb la Constitució i la Llei en els casos examinats". A més, tot i que el seu informe afirma que la seva missió va sorgir arran de les notícies del CatalanGate, no conté cap comentari sobre l'afirmació de Citizen Lab que 65 persones havien estat espiades, i simplement accepta la xifra del CNI de 18 persones afectades. L'exdirigent socialista també aprofita per valorar i agrair la tasca de "transparència" dels serveis secrets espanyols en aquest cas. Unes conclusions que de ben segur no satisfaran els espiats.

D'aquesta manera, el Defensor del Poble sosté en un comunicat que "el CNI ha actuat amb respecte a les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ de les intervencions de les comunicacions que s'han produït sobre una part (18) de les persones al·ludides en diferents informacions publicades el passat mes d'abril". Entre els espiats amb autorització judicial, com va revelar Paz Esteban, hi havia el president Pere Aragonès o l'entorn del president Carles Puigdemont a Waterloo.

 

Després d'examinar les interlocutòries del magistrat del Tribunal Suprem, Ángel Gabilondo sosté que aquests espionatges "estaven extensament motivats" i destaca "l'elevat grau de detall" de la informació en mans del jutge que justifiquen les peticions d'intervencions telefòniques. També constata "l'existència d'un protocol que articula la relació del CNI" amb el magistrat que ofereix garanties plenes i que la normativa interna de l'organisme estableix de forma precisa els procediments a seguir.

A mode de consideracions, el Defensor del Poble destaca "l'exercici de transparència" de l'organisme d'intel·ligència en aquesta actuació. Malgrat tot, també recomana "obrir una reflexió" sobre el control judicial de les intervencions telefòniques. "Els vint anys transcorreguts des de la llei i l'evolució de les tecnologies en les últimes dècades, sumat als canvis que estan per venir, han de conduir a meditar sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent", conclou Gabilondo.

El Defensor del Poble no fa cap comentari sobre la diferència entre la xifra de més de 60 persones que Citizen Lab va detectar que havien estat espiades amb Pegasus i els  18 casos que el CNI va admetre i per als quals va donar autorització judicial. Això, malgrat que admet que la seva missió va sorgir arran de les informacions dels mitjans sobre la publicació de l'informe del CatalanGate el mes d’abril: la investigació tenia “la finalitat de comprovar si les presumptes actuacions d’intercepció de comunicacions mitjançant el programa espia Pegasus a les quals al·ludien aquells dies els mitjans de comunicació s’havien portat a terme amb ple respecte a les garanties establertes en la Constitució i en la resta de l’ordenament jurídic”. 

La policia té Pegasus?

Una sessió de control més, el cas Pegasus ha estat ben present avui al Congrés dels Diputats. De fet, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, li ha preguntat a Pedro Sánchez si la Policia Nacional o la Guàrdia Civil disposen d'aquest programa israelià, un extrem que el mateix president espanyol ha negat. Davant dels reclams del diputat jeltzale, el dirigent socialista ha refermat la seva voluntat d'investigar-ho a través de diversos mecanismes (com el Defensor del Poble) i s'ha compromès a reformar la llei de secrets oficials, com fa temps que reclama la formació basca. "Estic disposat a escoltar totes les propostes que siguin necessàries per millorar-ne la confiança", ha conclòs.