Primer va ser Madrid i ara al municipi toledà de Fuensalida El Jutjat Contenciós Administratiu número dos de Toledo ha sentenciat que cal mantenir el carrer dedicat al general Millán Astray, fundador de la Legió Espanyola i col·laborador del cop d'Estat del 1936, segons informa La Razón. El poble es troba immers en un procés per desfer-se de les reminiscències franquistes que encara es mantenen als seus carrers. Aquest procés, però, ha estat supervisat per la justícia, que ha acceptat la retirada de 12 plaques, però ha salvat el carrer de Millán Astray. Segons la interpretació del tribunal, el fundador de la legió no entra en els criteris que recull la llei de Memòria Històrica. 

L'Associació per a la Defensa de la Llei de Memòria Històrica i la Retirada dels Símbols Franquistes va demandar l'Ajuntament de Fuensalida per tal de canviar els noms dels carrers del poble que rendien homenatge a figures del franquisme. "Fuensalida rendeix honors i exalta, en mantenir-los a la seva guia de carrers, alguns dels principals protagonistes del règim franquista, de la Guerra Civil i de la repressió, cosa que divideix la població, enterboleix la convivència i, per descomptat, humilia els qui han estat víctimes o familiars de víctimes de la repressió i viuen al municipi", va afirmar l'entitat en presentar el cas a la justícia. A més de Millán Astray, l'organització assenyalava altres carrers a canviar: carrer General Asensio; carrer General Mola; carrer General Moscardó; carrer General Varela; carrer General Yagüe; plaça Generalísimo; carrer Héroes del Alcázar; plaça José Antonio; carrer Onésimo Redondo; carrer Queipo de Llano; carrer 18 de julio i carrer General Barrón.

La majoria dels carrers que l'entitat va incorporar a la seva demanda van ser acceptades per la justícia, però en el cas del fundador de la Legió va intervenir la Plataforma Patriotica Millán Astray, que com era de preveure va posar un recurs al·legant "la manca de legitimació activa de l'associació recurrent, ja que els seus membres pretenen que ens trobem davant de mesquines intencionalitats polítiques, fundades en odi, ressentiment i rancúnia, i en el propòsit de crear un ambient de divisió i enfrontament de la societat espanyola en general i en concret al poble de Fuensalida". A més, la Plataforma sostenia que "el canvi de denominació pretès, pel que fa al carrer del General Millán Astray, no té cap suport a l'article 15" de la Llei de Memòria Històrica. Argument que ha fet seu la justícia. 

Millán Astray a Madrid

Durant el temps que Manuela Carmena va ser a alcaldessa de la ciutat, es va aprovar el 28 d'abril del 2017 i amb l'abstenció del PP i el suport d'Ahora Madrid, el PSOE i Ciutadans, el canvi de nom de 52 carrers amb reminiscències franquistes en l'aplicació de llei de memòria històrica. Entre els quals hi havia el del fundador de la Legió. El canvi de la nomenclatura va aixecar polseguera. Entre les organitzacions que van posar el crit al cel hi havia Plataforma Patriòtica Millán Astray, qui juntament amb la Fundació Francisco Franco van recórrer la mesura. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va determinar recuperar el nom original d'alguns carrers com el del General Millán Astray, Caídos de la División Azul o Hermanos García Noblejas entre altres.

L'estiu del 2021, l'Ajuntament de Madrid, ara en mans del PP, va restaurar la placa del carrer de Millán Astray. La restitució del nom del carrer va incitar les protestes dels veïns i entitats antifeixistes i d'ençà que s'ha tornat a instal·lar la placa, aquesta ha estat vandalitzada.