El Pacte Nacional per la Llengua, aprovat PSC, ERC i Comuns amb diverses associacions i sindicats, tenia l'increment de l'oferta de formació de la llengua catalana com un dels seus principals objectius. Doncs bé, ara la Conselleria de Política Lingüística, encapçalada per Francesc Xavier Vila, ha decidit reforçar amb 150.000 euros el projecte 'Xarrem Junts' de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). L'objectiu de la decisió del Govern és crear més d'una seixantena de grups, arribant gairebé als 300, i atendre unes 2.400 persones, tal com explica l'ACN. Tal com s'ha fet fins ara, el projecte reuneix futurs parlants en català segons el seu nivell per tal que millorin i desenvolupin la parla en català. Concretament, el projecte va adreçat a aquells nouvinguts que tenen un desconeixement absolut del català, els que tenen prou comprensió, els que no el parlen o per a aquells que els falta fluïdesa.
Aquesta trobada setmanal facilita als assistents parlar en català i de rebre les ajudes que els calgui per part de les persones dinamitzadores per fer-ho amb eficàcia i correcció. Des de la seva creació el 2007, ‘Xerrem junts’ acumula expertesa amb una metodologia, formació i materials experimentats, elaborats de manera autònoma i fàcilment adaptables a diferents entorns socials. Actualment, la CAL impulsa arreu de Catalunya 230 grups de conversa amb gran diversitat d’àmbits socials, en zones urbanes i rurals i en modalitat presencial i en línia. En general, els participants habituals del programa solen ser persones que viuen en zones amb baix nivell d’ús del català que no accedeixen a l’educació formal i volen un entorn per practicar-lo.
L'experiència de participants
Una de les participants explica la seva experiència a l'ACN: "He vingut amb molts ànims d’integrar-me a la societat espanyola i catalana”, explica Rocío Ríos, originària del Perú. Ríos assegura que el més difícil és l'escriptura perquè, diu, la lectura la pot combinar amb el castellà. Un altre exemple és en Gerónimo García, que va decidir aprendre parlar català com "una eina de comunicació amb la resta". “El més difícil són els verbs, la conjugació és una mica difícil. Però l’únic que he de fer és practicar-ho tant com puc”, coincideix García. “Aprendre català pot ser una mica difícil, però depèn de la voluntat de cadascú. A mi m’agraden molt les llengües i tinc certa facilitat per aprendre’n”, ha sostingut.
Per la seva banda, l’Encaración Evina explica que en aquestes sessions de conversa els han ensenyat a parlar en català, la història de Barcelona i a moure’s per la societat catalana. “El més complicat és parlar. Un pot llegir i escoltar, però parlar és el més difícil”, considera Evina. Després d’haver-se instal·lat a Catalunya en marxar de Guinea Equatorial, Evina vol aprendre en català “per integrar-se a la ciutat”. “Quan arribes a un país que no és el teu, el primer és integrar-se a la societat. Per això estic aprenent a parlar en català”, ha recordat.