El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, (Esplugues de Llobregat, 1966) ha signat aquesta setmana amb partits i sindicats el Pacte Nacional per la Llengua. Ho ha fet, però, sense el suport del principal partit de l'oposició, Junts per Catalunya, i sense la signatura de la CUP. Vila, conseller del Govern de Salvador Illa que ja va formar part de darrer executiu d'ERC, treu ferro a aquesta situació i defensa la necessitat d'aquest Pacte, que posa en evidències les deficiències de la política lingüística duta a termes els darrers anys pel Govern. Vila adverteix que durant dècades s'han aprovat normes i papers, però a l'hora de la veritat no s'han dut a la pràctica. El pacte fa repàs de tots els àmbits, des de la necessitat de garantir que el català sigui sempre la llengua d'ús normal del Govern en la relació amb els ciutadans, fins a propostes per incorporar el català en els cossos i forces de seguretat de l'Estat presents a Catalunya o la necessitat que els estudiants de la resta de l'Estat que cursen els graus de salut a universitats catalanes (un 45% dels estudiants de medecina) estiguin obligats a superar les competències en català.
Com pot ser que el català estigui en una situació tan alarmant?
La situació del català és complexa, és delicada, però, tanmateix, és reversible. Amb el Pacte Nacional per la Llengua hem fet una anàlisi de per què estem en aquesta situació. Hi ha factors polítics i legals. El català encara no és plenament oficial ni de iure ni de facto i això pesa. En segon lloc, hi ha factors socioeconòmics, amb conseqüències demogràfiques. En el nostre país tenim una natalitat molt feble i una immigració molt potent. Hi ha també factors de tipus tecnològic i factors culturals. La globalització ha canviat valors, la idea de mobilitat, de transitorietat, té un valor important i perjudica altres com, per exemple, l'arrelament, la comunitat, el fet de sentir-se part d'un lloc. Això té conseqüències en la valoració de les llengües locals, com el català. I l'últim gran factor és que a Catalunya hem fet polítiques lingüístiques, seria absurd negar-ho, però és una dada empírica que no han estat suficients.
A Catalunya hem fet polítiques lingüístiques, seria absurd negar-ho, però és una dada empírica que no han estat suficients
Quan vostè va arribar a la Secretaria General de Política Lingüística, l'any 2022, ja va dir que la situació era complexa però reversible. No obstant això, aquest mes de febrer les dades de l'enquesta d'usos lingüístics són encara més alarmants, els parlants habituals de català són un 32,6%. Què està passant? Com es pot revertir això?
Estem parlant de qüestions estructurals. Ara mateix estem en un procés de canvi demogràfic gairebé sense precedents al llarg de la història, que pressiona fortament sobre l'evolució de la llengua. Però l'enquesta de l'EULP demostra que el català, sobretot en l'últim quinquenni, ha augmentat d'una mitjana de 50.000 coneixedors i 25.000 usuaris cada any. Per tant, hem guanyat parlants. Però si el nombre de persones que han arribat és superior al creixement que fem, doncs percentualment es baixa. S'ha de créixer més de parlants coneixedors i usuaris que de creixement global de la població. Això és lent.
El Pacte analitza el factor demogràfic que ha provocat els canvis en la llengua i parla d'aquelles persones que van arribar al segle XX des d'altres punts de l'Estat. Moltes d’aquestes no utilitzen el català com la seva llengua habitual. Els dona per perduts?
La major part d'aquestes persones ja són d'edat bastant avançada, sobre els setanta i vuitanta anys, i no és el sector de població en què s'hagi d'invertir més esforços. Una altra cosa és les noves generacions. La majoria s'ha incorporat al coneixement de la llengua, una part s'ha incorporat també a l'ús.. Són qui millor pot utilitzar el català perquè l'han après a l'escola. I en això han de ser els nostres aliats, per fer que el català tingui una projecció cap al futur.
Els països receptors d'immigració estan anant en la direcció d'entendre que la integració social també implica la integració lingüística
Una de les coses que han negociat Junts per Catalunya amb el govern espanyol és la delegació de competències en immigració i proposen que s’hagi d’acreditar el coneixement de la llengua per obtenir un permís de residència. Com ho valoren?
En part ja és així. Hi ha una sèrie de supòsits on s'ha d'acreditar un nombre d'hores o un nivell A1 de català. En casos com el del reagrupament familiar no és així. Globalment, els països receptors d'immigració estan anant en la direcció d’entendre que el procés d'aprenentatge de la llengua ha de ser progressiu des del moment que s'arriba i que la integració social també implica la integració lingüística.
El Pacte Nacional planteja tot un seguit d’àmbits d’actuació, el primer fa referència a les institucions d'administració de la Generalitat, i l'objectiu és “garantir que el català és sempre la llengua d'ús institucional i corporatiu normal del govern”. No ho és ja?
Ningú no diu que no ho és.
Garantir que ho sigui vol dir que no ho és del tot, sinó, no caldria subratllar-ho, no?
No. Això és una declaració de principis en què es vol recordar que en un règim de tres llengües oficials, com és el que tenim a Catalunya, les institucions han de ser modèliques i tractor dels canvis lingüístics.
L'actuació dels membres del govern, d'ençà que són al Govern, és d'un suport molt incondicional a l'ús de la llengua
El president de Plataforma per la Llengua ha criticat que hi ha membres del Govern, que segons ell, quan van al Baix Llobregat parlen en castellà. Es va apuntar el cas del president de la Generalitat, Salvador Illa, i alguna intervenció al Parlament.
Va fer una frase, crec, de tres paraules en resposta a una intervenció del líder del PP, que el va burxar. Fora d'això, l'actuació dels membres del Govern, d'ençà que són al Govern, que és el que jo crec que es pot avaluar, és d'un suport molt incondicional a l'ús de la llengua i, a més a més, s'hauria de valorar en la justa mesura que té això. En molts territoris de Catalunya, on, a conseqüència dels canvis demogràfics del segle XX, el castellà ha passat a ser la llengua que se sent més pel carrer, els millors ambaixadors per fer que el català torni a arrelar i torni a tenir-hi una presència social són precisament persones vingudes d'aquests llocs; i al Govern actual de Catalunya hi ha gent que s'expressa amb absoluta normalitat i de forma molt habitual en català, que prové de localitats on la llengua predominant és el castellà. El català ha de ser llengua compartida per tothom.
Per tant, el que han de fer els membres del Govern ha de ser parlar català en tot moment i en totes circumstàncies quan es comuniquen amb la societat catalana, segons diu el document.
A començament de legislatura ja vam comentar fins i tot al Parlament que en els usos lingüístics es fa una diferència bàsica entre el que és parlar per a la mateixa societat o parlar cap a fora. En el primer cas, la llengua bàsica sempre és el català. En una trobada amb líders internacionals o una trobada adreçada a l'exterior, normalment es combina català més per funcions simbòliques en aquest cas i després es fan servir altres llengües.
Però, quan es dirigeix a la societat catalana...
La llengua de funcionament bàsica de les institucions i dels representants de Catalunya és el català. Això és així.
En rodes de premsa la portaveu del Govern hauria de respondre preguntes en castellà com passa ara?
Aquesta pràctica que fa molt de temps que es produeix respon en bona part a això. Una cosa és adreçar-se als mitjans de Catalunya, una altra cosa és adreçar-se als mitjans de fora. Aquí cada representant del Govern decideix en el cas concret si és pertinent.
Calen acords polítics perquè també Policia Nacional i Guàrdia Civil incorporin l'oficialitat del català, això vol dir també formació i processos de selecció
El Pacte també parla d'aconseguir que l'administració general de l'Estat assumeixi l'oficialitat plena del català en les seves relacions amb la ciutadania de Catalunya i assenyala un punt en concret que és els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, és a dir, Policia Nacional i Guàrdia Civil, desplegades a Catalunya. Aquesta qüestió que no depenen de fer inversió, sinó de voluntat política. Què pensen fer en aquest sentit?
Aquí hi ha d'haver acords polítics per tal de fer que també els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat cada vegada incorporin més l'oficialitat. I això vol dir també formació per al personal que porten de fora, processos de selecció... L'Estat espanyol es va crear sobre la base o el règim d'una única llengua oficial, en la mesura que vagi assumint el seu plurilingüisme, vol dir que hi ha d'haver canvis d'aquest tipus.
En el text hi ha alguns retrets a l’Estat. Se li recrimina el poc reconeixement al català o que històricament no l'hagi protegit. Què se li demana al govern espanyol des de la Generalitat en la defensa de la llengua?
El govern espanyol ha fet passes i en farà més en el sentit de reconèixer la pluralitat lingüística constitutiva de l'Estat. Hi ha gestions que abans eren territorialitzades i que es podien fer en català aquí i ara s’han de fer a distància. La manera de resoldre això és que les pàgines estiguin en les diferents llengües oficials, de manera que tu, des de casa teva, on el català és oficial, entris a la pàgina web que està ubicada a Madrid o a la Corunya, i puguis funcionar en el règim d’oficialitat del lloc on vius. Hem d’anar en aquesta direcció: català de iure i de facto a tot arreu.
En el capítol sobre mercat i consum, es proposa que es compleixi l'obligació de l'etiquetatge, retolació, manuals d'atenció al client, i fins i tot aplicar les sancions del Codi de Consum?
En política lingüística i probablement en qualsevol aspecte hi ha d'haver regulació, que implica prendre decisions que han d'arribar fins al final i, si convé que hi hagi sancions, n’hi ha d'haver. Però també s'han de tenir molt en compte la interlocució amb el sector. Perquè si ho fas és bastant més fàcil que entenguis quines són les dificultats que hi ha i avançar. Les varetes màgiques no existeixen. I la prova és que fa dècades, dècades, que anem aprovant papers, però després ens descuidem de portar-los a la pràctica. Doncs ara parlem amb el sector i mirem com es pot avançar. Perquè sovint el que necessitem és establir processos per tal que allò que d'entrada no es feia es vagi fent. Si no regules, parles i facilites acabes encallat a les primeres fases i diria que és el que ens ha passat en molts casos durant anys.
L'any 2024 hi va haver el nombre més alt d'inspeccions que s'han fet mai a la història i també de sancions
I les sancions?
L'any 2024 hi va haver el nombre màxim d'inspeccions que s'han fet mai a la història i també de sancions. L'Agència Catalana del Consum continua treballant, incorpora la supervisió també de la legislació lingüística, però és clar, no es pot fer tot d'un dia per l'altre.
L'hi pregunto per què a Barcelona és molt habitual entrar en una botiga i que sigui impossible que rebre atenció en català o, directament diguin que no t'entenen. Per no parlar de la retolació...
El paisatge lingüístic de les nostres ciutats ha canviat al llarg de l'última dècada per diversos factors. Hem constatat al llarg dels tres últims anys l'enorme desconeixement que hi havia sobre aquesta normativa per part d'empreses tant locals com multinacionals. Estem preparant una campanya informativa perquè tothom sàpiga quins són els drets i deures en el món comercial, però també campanyes locals informatives i formatives, comerç a comerç, que ens permetran fer una avaluació de la situació. Normalment, un cop la gent està informada, corregeix els errors.
En l’àmbit de la salut, les xifres són sorprenents. Només el 29% dels metges col·legiats a Barcelona el 2022 eren nascuts a Catalunya, el 54% eren nascuts a l'estranger. I a la universitat, només el 50% dels alumnes que estudien Medicina són nascuts aquí, un 45% són de la resta de l'Estat. Si la universitat complís el criteri que el català fos la llengua habitual, això facilitaria que els metges que en surten siguin capaços d’atendre en català als pacients, no?
Aquesta anàlisi és fruit del pacte. Quan ningú no parlava de la llengua a la salut, des de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització vam elaborar materials específics de formació per als metges. Anem a factors estructurals, no només a solucionar el més urgent, que és dotar de competències lingüístiques al personal sanitari, sinó també a analitzar per què no tenim metges que parlin català. Doncs perquè no tothom que estudia a les facultats acaba sabent català. Per això hem introduït els graus lingüísticament estratègics, entre els quals hi ha els de Salut, que són aquells que sabem com a país que necessitem que tots els seus estudiants acabin dominant la llengua. Per exemple, a Salut haurien d’acabar tenint un nivell C-1. Això demana que el Govern, les universitats, que tenen autonomia universitària, canviïn tota una sèrie de coses, però la direcció l'hem marcada.
Qui vingui de la resta de l'Estat a estudiar Medicina a Catalunya ha de tenir competències en català
Per tant, els estudiants que vinguin a Catalunya a estudiar aquesta mena de graus hauran d’aprendre català?
Aquest és un procés que volem que es vagi assumint al conjunt de les universitats, però sí. Que qui vingui a estudiar a Catalunya un grau llarg, com és Medicina, sàpiga que entre les competències que ha de tenir hi ha el català, jo crec que és bastant lògic. Si no, ens trobem amb aquesta paradoxa. Si hi ha una gran quantitat de gent que ve i després se'n va, has de tornar a començar de zero la formació lingüística.
La dècada passada la política lingüística va tenir una presència limitada. L'única manera de superar les dinàmiques negatives és mirar la realitat a la cara
Ara vostè deia, s'aproven lleis, codis, normatives, però no s'apliquen. Què passa? S’han aprovat de cara a la galeria, i no s’han atrevit després a aplicar-les? Quin és el problema?
Hi ha diversos factors. D'una banda, la capacitat coercitiva. Després hi ha factors històrics. La dècada passada la política lingüística va tenir una presència limitada. I no m'agrada gaire mirar enrere, m'estimo més mirar endavant, però és un fet evident que fa cinc anys no es parlava de política lingüística. I va ser des del moment que amb el govern anterior es va proposar de fer el Pacte Nacional per la Llengua, que va aflorar. I aquest és un aspecte beneficiós de l'acord, perquè hem estat treballant amb partits, amb entitats, i amb el procés participatiu més important de la història. Jo recordo que fins al 2021 l'escola funcionava perfectament. Tothom deia que l'escola era el millor model, que a l'escola tot funcionava en català. El 2021 vam sortir i vam dir que les xifres eren diferents d'aquest relat. I això va ser un acte conscient, l'única manera de superar les dinàmiques negatives que tenim és justament mirar la realitat a la cara. És diversa complexa i delicada, i, tanmateix, reversible, si treballem.
La formació del professorat des dels 2000 en gestió de situacions multilingües i la formació estrictament de català és limitada, per dir-ho d'alguna manera
De fet, fa temps que s’explica que, en realitat, la immersió ja no s'aplica. Què ha passat?
Més que mirar enrere m'agrada mirar endavant, però en tot cas l'explicació és bastant senzilla. Cap als anys 90 es va decidir que ja havíem normalitzat l'escola, que, en tot cas, el que calia fer, a començament dels 2000, era rebre; i va ser quan es van crear les aules d'acollida, els plans d'entorn, etcètera, perquè només calia rebre els infants que venien de fora perquè tot estava resolt. Això va tenir moltes conseqüències. Per exemple, que a les facultats la formació en gestió de situacions multilingües a l'aula va decaure. Fins i tot la formació estrictament de llengua catalana va decaure. Com a mínim des dels anys 2000, la formació en aquests temes a les facultats o al màster de secundària és limitada, per dir-ho d'alguna manera. Això vol dir que els professionals que hem anat formant al llarg de molt de temps tenen uns coneixements limitats de què significa actuar d'aquesta manera en una escola com la nostra. I això ha repercutit en un cos de docents menys preparats des d'aquest punt de vista perquè, repeteixo, com que tot ja funcionava, no calia preocupar-se. Ara tenim uns centres educatius on, d'una banda, hi ha hagut menys preparació. A més, i això també és molt important, l'escola dels anys 80 i l'escola actual han canviat, per molts motius, demogràficament, això és evident; l'exposició a la llengua de tothom és diferent i això té un impacte. Tenim nous reptes i ens hi hem de posar.
Quan el TC es pronunciï sobre el 25% de castellà, el Govern reunirà els partits i entitats per prendre una decisió, com diu el Pacte
Ara, a més, en aquest cas, hi ha un element extern, que és que estem esperant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la imposició del 25% de castellà a les aules. Què farà el govern en cas que el Tribunal Constitucional avali aquesta imposició?
Sempre hem dit que el Govern no especula amb sentències. El Tribunal Constitucional, entre altres coses, no només prendrà decisions pensant en Catalunya, ha farà pensant en el conjunt de l'Estat, on hi ha models lingüístics molt diferents. El punt 9.1 de les mesures del pacte és que el català és la llengua vehicular d'ús normal al sistema educatiu i d'acollida de l'alumnat nouvingut. I el punt 9.4 diu que qualsevol modificació eventual d'aquest model s'ha de prendre de forma consensuada amb les entitats i els partits. Per tant, passi el que passi el Govern que està treballant evidentment per millorar el sistema, no ens podem quedar només pendents d'això. Si cal prendre decisions sobre aquesta qüestió, evidentment que reunirà els actors diferents, els partits, les entitats per prendre una decisió com diu el pacte que s'ha signat de forma consensuada.
Per tant, el govern té escenaris previstos en cas que hi hagi una decisió del Constitucional que avali la imposició del 25% de la castellana?
Intentem treballar amb previsió de com evolucionarem i hi ha diverses variables que tenim presents. Sí, evidentment que treballem, només faltaria...
Hi ha una possibilitat de resposta a aquesta decisió o és acatar la sentència?
El Govern el que ha fet és treballar. Però torno a dir jo ni especulo ni penso entrar a dir què faria si passés una cosa que no tinc la bola de vidre actualitzada i no puc saber què passarà.
El paper que tenen els partits al Pacte Nacional per la Llengua és important però no són l’únic actor
Destaca que el procés per elaborar el pacte ha estat molt participatiu, però només hi ha tres partits de vuit del Parlament que l'han signat. Això li lleva autoritat? Creu que el no de Junts i la CUP està justificat?
Com més siguem, més força tindrà. Això és de sentit comú. El paper que tenen els partits és important, però no són l’únic actor. Una de les modificacions importants que introdueix el pacte es posar molt d'èmfasi en el món laboral i en el món de l'empresa. Té el suport de sindicats, patronal, tercer sector... i estem rebent més peticions de signar, que evidentment s'atendran. Pel que fa a la posició dels dos partits, hem treballat amb ells fins fa poc. Amb la CUP ho havíem consensuat tot fins fa un mes, ells entenien que el pacte havia de reflectir més el conflicte entre Catalunya i Espanya i que si no ho feia, aprovaven totes les mesures, però no el podien signar. I pel que fa a Junts, no han dit que no al pacte. Havien treballat amb nosaltres el redactat, les mesures, les seves esmenes han estat acceptades... El que ens va dir és: “Voldríem esperar més, que la sentència del Tribunal Constitucional, i que el català fos oficial a la UE i aleshores potser podrem signar o renegociar alguna cosa”. Jo penso que deixar la decisió sobre el pacte en mans del que digui els governs d'Itàlia, Romania, Bulgària, Alemanya, Estònia... no és prudent. La llengua va fent tic-tac-tic-tac i ens hi havíem de posar.
Creu que la resposta que el govern donarà a la sentència del Tribunal Constitucional facilitarà que Junts entri en aquest consens?
Ens trobarem potser en situació fins i tot una mica còmica, en què ens reunirem els que hem signat el pacte per fer la resposta i els hi direm “veniu, veniu, que també ho hem de consensuar”. Però, vaja, jo crec que sí.
La resposta que preparen facilitarà que s'hi sumin?
Jo vull pensar que sí. Ja ho veurem.
A continuació, un resum de l'entrevista en vídeo