El 8-M ha anat al revés que durant la resta de la pandèmia. Si durant les diverses onades Madrid s’ha diferenciat per ser l’únic territori que ha mantingut les portes obertes, el dia de la dona treballadora s’ha caracteritzat per ser l’única gran ciutat sense grans manifestacions feministes. A Barcelona sí, però a Madrid no. Així ho va decretar la delegació del govern espanyol i així ho ha avalat la justícia. Davant d’això, els madrilenys han hagut de buscar alternatives. Entre aquestes, sortir als balcons, com en els pitjors moments de la pandèmia. Malgrat tot, també hi ha hagut manifestacions espontànies que han desafiat el veto i han reunit centenars de persones.

Al matí ja s’havia produït una petita concentració a la Puerta del Sol, on han tingut lloc incidents amb alguns ultres. Però a la tarda n'hi ha hagut més. Al centre de Madrid han irromput diverses manifestacions. Un grup d’unes 150 manifestants ha marxat pel carrer Alcalà, des de Callao fins a la font de Cibeles, entre proclames com “ens volen submises, ens tenen combatives” o “llibertat d’expressió”.

Una altra columna ha avançat des del Parc del Retiro fins a la font de Neptuno, on ha tingut lloc una seguda. Malgrat el desplegament policial, la concentració s’ha dispersat sense que hagi actuat la policia. Almenys tres organitzadores, que han llegit un manifest, han estat identificades per la policia en tractar-se d'una convocatòria sense autorització.

També s’han produït altres manifestacions improvisades, com al barri de Vallecas. La majoria de convocatòries han nascut a canals de Telegram. 

La Comissió 8-M havia plantejat tota mena d’alternatives per manifestar-se amb seguretat a Madrid en aquesta jornada reivindicativa. Però la delegació del govern espanyol no va accedir. Per això, la manifestació ha hagut de ser sobtetot domiciliària. El moviment feminista ha advertit que “no poden callar-nos” i ha instat a fer “soroll feminista” des de les places, carrers i finestres”. A les vuit del vespre, després de la lectura del manifest, els balcons de la capital espanyola s’han omplert de color morat, de reivindicacions i d’aplaudiments.

Paradoxalment, va ser el mateix govern espanyol qui va decidir no autoritzar les concentracions feministes, a través de la seva delegació a Madrid. Ho va fer al·legant motius sanitaris. Tant la Comissió 8-M com els sindicats majoritaris CCOO i UGT van portar-ho al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va denegar les mesures cautelaríssimes. Aquest matí, d’urgència, ho han portat al Tribunal Constitucional. Però els jutges han avalat la decisió de l’executiu espanyol. Mentre la vicepresidenta Carmen Calvo s’ha mostrat “reconfortada” per l’aval judicial, la ministra d’Igualtat Irene Montero ha denunciat la “criminalització de l’independentisme”.

manifestacio 8M Madrid - EFE

Foto: Seguda feminista a la plaça Neptuno de Madrid (EFE)

Unitat malgrat les diferències

Paradoxalment en la lluita feminista, hi ha grans discrepàncies entre els dos socis de La Moncloa, que encarnen Calvo i Montero. El millor exemple és la llei trans, que ha obert un front dins el moviment feminista i també en el govern espanyol. Malgrat tot, avui Pedro Sánchez i Irene Montero han volgut donar una imatge d’unitat en un acte oficial al Ministeri d’Igualtat. Passant per sobre de les tensions internes, el president espanyol ha promès accelerar la seva agenda per la igualtat davant l’amenaça del “masclisme descarnat” de Vox.