El bloc conservador del Tribunal Constitucional planta batalla contra l’aval a la llei d’amnistia. Un dels quatre magistrats que es van oposar al veredicte és César Tolosa, que ha emès un dur vot particular contra la norma de l’oblit penal i contra la sentència que van validar els seus companys progressistes per majoria (sis a quatre). Considera que el fet que el TC hagi conclòs que l’amnistia encaixa a la Constitució obre la porta a futurs processos d’independència i a utilitzar una nova amnistia com a eina de negociació en el futur. “La sentència debilita els pilars de l’ordre constitucional i estableix un precedent inquietant, que previsiblement encoratjarà futurs intents d’erosió del marc constitucional, una vegada que el dret penal ha estat desposseït de la seva funció de prevenció general”, lamenta. “Inaugura un escenari en el qual l’amnistia podrà ser utilitzada de manera recurrent com a instrument de negociació política, permetent el canvi d’impunitat per suports parlamentaris”, afegeix.
📝 El TC avala l’amnistia: és constitucional i respecta la separació de poders i la igualtat davant la llei
📝 La sentència del TC rebat el PP: “Una llei aprovada per un parlament democràtic no és una autoamnistia”
📝 Concepción Espejel es rebel·la contra l’amnistia: “És un descarat pacte d’impunitat a canvi de poder”
“Ha obert la porta a la seva utilització com a simple eina d’oportunitat política al servei de l’arbitrarietat, buidant de contingut els límits materials que l’estat de dret imposa al legislador i legitimant l’arbitrarietat sota l’aparença de legalitat, amb desconeixement dels fonaments mateixos del constitucionalisme democràtic”, postil·la. César Tolosa considera que l’amnistia “es basa en un canvi entre suport parlamentari i immunitat penal”, cosa que “converteix el poder legislatiu en un instrument d’autoprotecció política”.
Així mateix, en el seu vot particular, és molt crític amb la sentència del TC i considera que s’ha fet un judici de constitucionalitat “merament aparent”. Al·lega que el Constitucional “legitima el buidament dels principis bàsics de l’estat de dret” i incorre en una “autoinculpació argumental que confirma, sense necessitat d’hipòtesi, la naturalesa inconstitucional” de la llei i en una “preocupant i innecessària inclinació apologètica envers el text legal” que és “impròpia d’un òrgan la funció del qual és exercir un control rigorós de constitucionalitat”. A més, acusa els magistrats progressistes d’haver “erosionat” la funció del TC com a “contrapès institucional davant decisions legislatives excepcionalment disruptives”. “Ignora la doctrina constitucional consolidada entorn del concepte de llei singular i eludeix sotmetre [l’amnistia] al test més exigent de constitucionalitat que correspon aplicar a aquest tipus de normes”, rebla.
“El seu origen és un acord polític orientat a assegurar els vots necessaris per a la investidura a canvi d’impunitat”
Al llarg del text, César Tolosa posa èmfasi en el fet que l’amnistia va ser fruit de la negociació entre el PSOE i l’independentisme per a la investidura de Pedro Sánchez i exposa que va ser “aprovada amb els set vots del grup polític al qual pertanyen els líders amnistiats”. Al·ludeix a Junts per Catalunya, malgrat que la norma també era una exigència d’ERC i va ser validada per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. “No respon a una finalitat constitucionalment legítima, sinó que constitueix una autoamnistia articulada com una llei singular, arbitrària i mancada de justificació real, l’origen del qual es troba en un acord polític orientat a assegurar els vots necessaris per a la investidura a canvi d’impunitat i no en la recerca de l’interès general, ni en un veritable procés de reconciliació institucional”, sosté magistrat conservador.
“La finalitat real perseguida no només no és legítima, sinó que traspassa els límits mínims que poden fer recognoscible l’estat de dret, ja que la confiança dels ciutadans en les democràcies desapareix si el poder polític deixa de perseguir les infraccions penals en el seu propi benefici”, insisteix. Tolosa considera que l’origen de l’amnistia “revela una vulneració del principi d’interdicció de l’arbitrarietat” i ha estat una “mera transacció política” que ha tingut com a “única finalitat que un partit polític es mantingui al poder quan mancava de la majoria parlamentària” i que “beneficiï els que han donat el seu suport amb els vots que faltaven per a l’esmentada majoria parlamentària”. “Se sustenta en una malentesa sobirania parlamentària utilitzada com a instrument rupturista dels principis en els quals es consolida la democràcia constitucional, única democràcia possible, incompatible amb qualsevol mena de despotisme, inclòs el de la majoria parlamentària”, conclou.
“La sentència incorre en un inadmissible reduccionisme conceptual”
Sobre la definició de la llei com una autoamnistia, surt al pas de l’argumentació que fa la sentència, que rebat el PP i la Comissió Europea i sosté que una llei “debatuda i aprovada pel parlament d’un estat democràtic de dret” no pot qualificar-se d’autoamnistia, que és “pròpia de sistemes polítics autoritaris o d’Estats en transició”. César Tolosa creu que aquesta argumentació “incorre en un inadmissible reduccionisme conceptual” perquè és “enganyós” oposar l’amnistia a les autoamnisties de règims autoritaris, ja que “presenta els mateixos trets, en ser aprovada pels qui necessiten el suport dels seus beneficiaris per normalitzar la seva situació judicial”. A més, argüeix que la “normalització institucional es va garantir per la intensa actuació” del TC i del Poder Judicial el 2017 i els anys posteriors i “es va aconseguir el juny del 2018, una vegada finalitzada l’aplicació de l’article 155”.
“S’assenta en una inexistent sobirania parlamentària que desplaça a la democràcia constitucional”
César Tolosa conclou que l’amnistia produeix una fallida del principi d’igualtat i de la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, vulnera el principi de separació de poders i l’exclusivitat jurisdiccional, així com el deure de compliment de les resolucions judicials fermes i el dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes. Creu que “representa amb tota la seva cruesa la submissió del Dret a la política” i reprova que el resultat és el “desplaçament de la Constitució”. “S’assenta en una inexistent sobirania parlamentària que desplaça a la sobirania popular i amb ella la democràcia constitucional”, afegeix.
I desautoritza el paper de les Corts Generals: les acusa d’haver-se “extralimitat de la seva funció constitucional”, de “debilitar la democràcia constitucional” i de produir un “trencament del principi de separació de poders en el que suposa un gravíssim atac a la independència judicial”. Amb tot, creu que la sentència atribueix a les Corts Generals una “potestat il·limitada” que “desborda la seva funció legislativa i l’aproxima a l’exercici d’un veritable poder constituent”.
“Ha erigit el silenci constitucional en improcedent fonament habilitant”
La sentència deixa clar que el “silenci constitucional no equival a la prohibició d’una institució”. Però Tolosa discrepa d’aquesta visió. “La sentència ha erigit el silenci constitucional en improcedent fonament habilitant per atribuir al legislador una potestat que no només no està reconeguda ni expressa ni implícitament al text constitucional, sinó que, conforme a una interpretació basada en els antecedents constituents, històrica, sistemàtica, axiològica i en el dret comparat, apareix clarament negada”. “A falta de previsió constitucional expressa, la incursió d’un poder en l’àmbit d’un altre de diferent determina la censura d’inconstitucionalitat de l’esmentada ingerència, pel desconeixement que suposa de l’arquitectura constitucional”, rebla.