Arriba el setembre i és moment de tornades: a l'escola, a la feina i a la política, també. Tant a Catalunya com a Espanya van començar les vacances amb força assignatures pendents i, ara, és l'hora de les repesques. En el primer cas, el nou curs polític estarà marcat per la sentència del procés i arriba, de moment, sense una estratègia unitària de l'independentisme per respondre-hi. Una assignatura pendent que haurà de resoldre's en breu, ja que la sentència s'espera –segons càlculs extraoficials– per principis d'octubre. A Espanya, la repesca sí que té una data exacta fixada en vermell al calendari: 23 de setembre. Si abans d'aquest dia no tira endavant una nova investidura de Pedro Sánchez, després de la sessió fallida del juliol, es convocaran eleccions automàticament.

El nou curs arriba, doncs, amb un escenari força incert, però que es podria començar a aclarir ja aquesta primera setmana de setembre, on hi ha dues dates clau. La primera, dimarts 3 de setembre, quan el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, presentarà en un acte públic la seva oferta programàtica amb la qual intentarà desbloquejar les converses amb els partits entorn de la seva investidura. La segona data important és dijous 5 de setembre, quan el president català, Quim Torra, farà una conferència, també a Madrid, on podria començar a aclarir quina serà la resposta a la sentència. 

Aquests són els deu punts claus del nou curs polític:

1. A la recerca d'una estratègia unitària

El president Torra va iniciar el passat mes de juny una ronda de contactes amb partits, entitats i altres actors socials per teixir una resposta unitària de cara a la sentència. Els diversos esdeveniments polítics que van tenir lloc al juliol –especialment els pactes contranatura en alguns ajuntaments i a la Diputació de Barcelona i les diferències entre socis de Govern de cara a la investidura de Pedro Sánchez– van dificultar l'entesa entre els principals actors: JxCat i ERC, cosa que va donar pas a un estiu de dards i retrets públics entre tots dos partits i a un empitjorament de les relacions.

Ara, que el temps comença a collar amb força, davant la imminent publicació de la sentència, els dos socis semblen intentar una treva per no afectar la Diada i ja s'han reprès els contactes per reteixir l'estratègia de cara a la sentència. Justament aquest passat divendres hi va haver una cimera independentista a Ginebra presidida pel president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC a l'exili, Marta Rovira, on també hi van participar dirigents de la CUP i de les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium.

La setmana que ve podria començar a desgranar-se cap a on anirà la nova estratègia independentista en la conferència que Torra farà a Madrid, i que serà la segona part de la que va protagonitzar a Prada de Conflent el 20 d'agost passat, on va apostar per la "confrontació democràtica". Torra també va anunciar en aquella ocasió que a la capital espanyola faria una "proposta inequívoca, coherent i ferma" com a resposta a la sentència, que implicaria "tots els actors i espais" i que suposaria un “abans i un després". 

diada 2018 sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alàzar

2. La Diada, nova prova de foc

La primera fita clau per l'independentisme, però, no serà fins a la Diada. Com cada any, la manifestació de l'11 de setembre convocada per l'ANC servirà com a timbre d'inici de curs i com a termòmetre de l'estat del moviment. Després que les inscripcions a la mobilització registressin una forta davallada a mitjans d'agost respecte de les dades de l'any passat, actualment ja s'ha revertit la tendència i des de l'entitat esperen repetir l'èxit d'anys anteriors. Segons les últimes dades facilitades, hi ha 75.000 inscrits, més de 490 autocars contractats i s'han venut fins a 190.000 samarretes.

La Diada d'aquest any tindrà lloc a la plaça Espanya i s'estendrà pels sis carrers que hi arriben. En el cas de la Gran Via, el recorregut arriba fins al passeig de Gràcia. Segons l'ANC, la previsió és que s'arribi al milió de manifestants per vuitè any consecutiu.

3. Dos anys després, la sentència

En aquesta primera meitat de l'últim trimestre de 2019 també està previst que es publiqui la sentència del judici al procés. Diverses veus extraoficials apunten que podria fer-se publica a principis d'octubre, tot i que no hi ha cap certesa oficial que ho confirmi. Segons algunes veus, el Tribunal Suprem voldria avançar-la la primera quinzena d'octubre per evitar que els primers empresonats, els Jordis, compleixin dos anys entre reixes, ja que aleshores s'hauria de fer una ampliació de la presó preventiva. Un fet que es produirà el 16 d'octubre.

La Fiscalia demana entre 7 i 25 anys de presó segons el processat, i per al vicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, és per a qui es demana la pena més alta. Sigui quin sigui el veredicte final, però, els líders independentistes ja han avisat que no acceptaran cap sentència que no sigui l'absolutòria i s'està treballant en la resposta que hi haurà d'haver, tant des de la societat civil com des del vessant institucional.

De moment, però, hi ha diverses opcions sobre la taula, des d'un govern de concentració fins a una nova investidura de Puigdemont, passant per una convocatòria anticipada d'eleccions, que tant Torra com l'espai de JxCat descarten, o una mobilització permanent.

judici proces oriol junqueras efe

Foto: EFE

4. Junqueras, el primer a arribar a la justícia europea

Dos dies abans que se celebri el segon aniversari de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el 14 d'octubre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg té fixada la vista oral on haurà de dirimir si Oriol Junqueras té immunitat com a eurodiputat. La vista se celebrarà després que el Tribunal Suprem preguntés a la justícia europea sobre aquesta qüestió. Concretament, en contra del criteri de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, li va preguntar per l'abast de la immunitat i si, en cas de fer una interpretació extensiva d'aquesta condició, això obligaria al tribunal a alliberar-lo de forma immediata i automàtica.

En cas que la sentència es fes pública abans de la sessió a Luxemburg, però, la vista programada podria decaure en considerar que la situació penal de Junqueras hauria canviat. Per aquest motiu, alguns dels advocats, com Gonzalo Boye, consideren que el Suprem farà pública la sentència abans d'aquesta data per estalviar-se ser avaluat per la justícia europea. Si s'arriba a celebrar, seria la primera vegada que un tribunal europeu es pronuncia sobre el cas d'un pres polític català.

5. El futur de Puigdemont i la reactivació de les euroordres

També a Luxemburg es decidirà en els propers mesos el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín, que també hi van recórrer en no poder assumir l'acta d'eurodiputats el mes de juliol passat. En aquests moments el seu advocat, Gonzalo Boye, està ultimant les al·legacions del cas, després que es rebutgessin les mesures cautelars que s'havien demanat perquè poguessin assistir a la sessió constitutiva de l'Eurocambra. Tal com va assegurar Boye la setmana passada en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu, el recurs podria utilitzar la carta del dret a les minories, fins ara no usat.

Per altra banda, la publicació de la sentència podria provocar una reactivació de les euroordres que afectaria Puigdemont i Comín, que viuen a Bèlgica juntament amb Lluís Puig, així com també a Clara Ponsatí a Escòcia i Marta Rovira a Suïssa. Aquesta seria la tercera euroordre que el Tribunal Suprem cursaria contra els acusats, després que les dues anteriors fossin retirades. La primera va aixecar-se quan el Tribunal Suprem va fer-se càrrec del cas, aleshores en mans de l'Audiència Nacional, mentre que la segona, en el cas de Puigdemont, va retirar-se quan la justícia alemanya va negar la seva extradició per rebel·lió, i en el cas dels exiliats a Bèlgica va ser denegada per aquest país per un defecte de forma.

Pedro Sánchez Pablo Iglesias Investidura - Efe

Foto: EFE

6. 10-N, noves eleccions a Espanya?

La tercera data clau del curs polític és el 23 de setembre. Si abans d'aquesta data no hi ha una nova sessió d'investidura i Pedro Sánchez no és revalidat com a president del govern espanyol hi haurà noves eleccions el 10 de novembre. El cronòmetre, doncs, està activat i queden exactament 22 dies per evitar uns nous comicis, els quarts en quatre anys. De moment, les negociacions formals no han començat, però està previst que dimarts que ve el president Sánchez presenti el seu programa de govern en un acte públic. Segons fonts socialistes, el document inclourà 300 mesures, la majoria de les quals suggerides per Unidas Podemos en l'oferta que van llançar el passat 20 d'agost.

A hores d'ara, la desconfiança entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és més que evident, després de la investidura fallida del juliol, però l'amenaça de noves eleccions i el possible avenç de la dreta podria fer moure la formació morada. Si no hi ha acord entre aquestes dues formacions, també hi hauria la possibilitat que Sánchez busqués l'abstenció del PP o Cs per aconseguir desbloquejar la situació. De moment, però, tots dos partits es mantenen en el 'no'. Si s'esgoten els terminis, mentre Barcelona estarà en plena celebració de les Festes de la Mercè, Madrid s'estarà debatent entre una nova legislatura del PSOE o campanya electoral per Tot Sants.

7. I a Catalunya, eleccions també?

Mentre encara no se sap si hi haurà una nova cita amb les urnes a Espanya, a Catalunya també sobrevola la possibilitat que hi hagi eleccions anticipades. Tot i que el president Quim Torra va assegurar abans de les vacances que no té previst convocar eleccions com a resposta a la sentència, i que des de l'entorn de JxCat també es tanqui la porta a aquesta possibilitat, algunes veus d'ERC han reobert el debat. El primer a obrir el meló i apostar per noves eleccions va ser l'exlíder dels republicans a Madrid, Joan Tardà, però no va ser l'únic.

Fins i tot el president d'ERC, Oriol Junqueras, va apuntar en una entrevista a mitjans d'agost que no descartava la convocatòria de nous comicis com a resposta a la sentència. Aquest dijous passat, però, la secretària general del partit, Marta Rovira, va tornar a calmar els ànims i va assegurar que només preveu eleccions postsentència si serveixen per "enfortir" les institucions.

8. Negociació dels pressupostos catalans

Més enllà del debat entre socis de Govern sobre si s'ha de respondre a la sentència amb noves eleccions, el que està clar és que l'executiu no pot continuar gaires mesos més sense uns nous pressupostos i tornant a prorrogar els de 2017. Per evitar aquest escenari, el vicepresident i conseller d'economia, Pere Aragonès, iniciarà la setmana que ve una nova ronda de contactes amb els partits de l'oposició. Per intentar-los seduir, Aragonès ja ha avançat que incrementarà la inversió social en 2.500 milions d'euros

Tot i això, dins el Govern no hi ha unanimitat sobre quins han de ser els principals socis i, mentre ERC mira els comuns i fins i tot el PSC, JxCat defensa que els nous pressupostos no haurien de comportar "renúncies nacionals" i aposten per intentar un acord amb la CUP. De moment cupaires i comuns es mostren cauts davant l'anunci d'Aragonès i esperen saber-ne més detalls per posicionar-se, mentre que el PSC assegura que no negociarà fins que Torra "renunciï a la ruptura".

mas puigdemont berlin - acn

Foto: ACN

9. Reorganització de l'espai postconvergent

Un altre dels punts clau del curs és la reorganització de l'espai postconvergent. Aquest dilluns el PDeCAT començarà un procés participatiu en el qual els 15 mil associats del partit debatran quin ha de ser el seu encaix dins JxCat, ja sigui fusionant-se o en forma de coalició o federació. El procés, que es debatrà a les assemblees territorials, acabarà el proper 20 de setembre i serà aleshores quan la direcció del partit analitzarà les diferents reflexions dels associats i farà una proposta, que podria acabar votant-se en un congrés o un consell nacional.

Un cop el PDeCAT tingui la seva proposta, l'objectiu és posar-la en comú amb la resta d'actors polítics de l'espai postconvergent, és a dir, JxCat i la Crida, tots dos fundats pel president Puigdemont. Cal recordar que el passat mes de juny, Puigdemont es va reunir amb l'expresident Artur Mas a Waterloo per posar fil a l'agulla amb la reorganització d'aquest espai.

10. Consolidació del gir estratègic d'ERC

Finalment, també els republicans viuran un procés de reorganització interna aquesta tardor. El proper 15 de setembre els més de 9 mil militants que té el partit hauran d'avalar la nova direcció, liderada un cop més per Oriol Junqueras i Marta Rovira, i que reforça joves lideratges com Pere Aragonès o Marta Vilalta. Però més enllà de noms, el partit viurà aquesta tardor un congrés en el qual haurà de consolidar el gir programàtic que ha fet en els últims dos anys, després de la DUI i l'inici de la repressió.

La direcció vol intentar fer compatible la confrontació amb l'Estat i la desobediència civil amb la seva aposta ferma pel diàleg. Després que en el congrés del partit de l'any 2015 es fes una aposta clara per la unilateralitat com a via per arribar a la independència, l'any 2018 ja es va celebrar una conferència nacional en la qual es començava a prioritzar el diàleg, tot i no descartar encara la unilateralitat, i ara el partit preferiria aparcar-la i "superar el debat", tal com va apuntar Aragonès a mitjans d'agost en una entrevista en aquest diari.

Caldrà veure, però, com lliguen les diverses ànimes del partit. Mentre que un sector proper a Joan Tardà aposta per noves eleccions a Catalunya i fer un gir cap als comuns, un grup de militants agrupats sota el nom de Col·lectiu Primer d'Octubre aposta per trencar negociacions amb l'Estat i defensa la via unilateral.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat