L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, s’ha enfrontat a un dels moments més difícils de la seva vida i s'ha decidit a explicar la seva experiència, l’endemà de fer públic que ha rebut el ronyó de la seva mare en un trasplantament del qual s’està recuperant i després de rebre l’alta hospitalària. En una publicació a Instagram, Asens revelava que ha passat uns dies “difícils” i que de moment “tot evoluciona bé”, tot i que segueix “amb anèmia i les defenses molt baixes, però avançant a poc a poc” i amb el neguit de l’espera de “comprovar com respon el cos i si apareix algun rebuig”. El diputat del Parlament Europeu va compartir una llarga publicació a les seves xarxes socials, postrat al llit del Clínic de Barcelona, en el que reflexionava sobre dues certeses a les quals s’ha enfrontat “d’una manera radical” i que “sovint oblidem”. Es referia Asens “a la fragilitat de la vida i la importància irrenunciable de la sanitat pública”, a la que lloava. “He vist de prop la professionalitat, la dedicació i la humanitat de qui la sosté cada dia. No és una abstracció: són vides cuidant vides”. Aquest matí a Catalunya Ràdio ha donat més detalls al programa de Ricard Ustrell, on ha explicat que feia uns "nou o deu anys" que estava malalt, des dels temps en què va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, però que no va voler fer-ho públic per respecte a la seva vida privada i personal. “Vaig tenir algun moment especialment dur en el passat, després em vaig recuperar, però finalment he arribat a aquest escenari del trasplantament de ronyó. Si ho he fet públic és per l’agraïment que sento cap a l’equip mèdic del Clínic, del doctor Campistrol i tota la gent que forma part de la sanitat pública catalana, a la seva professionalitat, la seva entrega i la seva humanitat, i que sosté la nostra sanitat cada dia. Quan surts del pou sents un profund agraïment”, va afirmar.
En la llarga publicació a les xarxes que va compartir el dia anterior, l’eurodiputat reflexiona va sobre la incertesa de la condició de malalt, perquè “la malaltia és una experiència estranya i pertorbadora” que obliga a fer un pas al costat de la vida. “Quedes en suspens, travessat per l’espera, per la incertesa”, paraules que ha repetit aquest matí durant l’entrevista És en aquest llindar, afirma Asens, que “un pren consciència d’una cosa essencial: la vida no és invulnerable ni està garantida. I, tanmateix, també descobreixes que fins i tot en la fragilitat hi ha una forma de resistència. Que el cos lluita, però que també importa com decidim habitar allò que ens passa”. El polític català, que és advocat penalista especialitzat en drets humans, i que ha dedicat bona part de la seva carrera a la defensa dels moviments socials abans d’entrar en política com a regidor i tercer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona amb Barcelona en Comú, va lligat la seva malaltia al patiment aliè i al compromís d’implicar-se amb els qui ho viuen. “No triem la malaltia, però sí que podem intentar comprendre què ens revela. Potser no es tracta de negar el patiment, sinó de mirar-lo sense rendir-s’hi. De sostenir-se, fins i tot allà. I des d’aquí, també, prendre partit: no oblidar els qui viuen aquesta fragilitat en condicions extremes, a Palestina, Síria, el Líban, l’Iran i tants altres llocs travessats per la violència i la lògica d’un ordre internacional que normalitza el dolor d’uns mentre protegeix el privilegi d’altres”. Un patiment que denuncia amb noms i cognoms. “Un ordre que avui encarnen, sense dissimular, Trump i Netanyahu amb Europa de comparsa”.
Asens ha atès la trucada de Catalunya Ràdio mentre esperava torn aquest matí al Clínic per fer-se una analítica de sang. Ha explicat que durant aquests anys ha viscut la malaltia en silenci per decisió pròpia, i que ho va superar en un primer moment “gràcies a una vida molt saludable, amb una dieta molt estricta, que és el que va fer que superés el primer ingrés, mentre era tinent d’alcalde de l’ajuntament i vaig estar de baixa uns mesos”. Asens ha contat que hi va haver gent que va percebre un canvi en el seu aspecte malaltís, però “no vaig donar cap explicació perquè formava part de la meva vida personal”. A més d’adonar-se de la importància de cuidar-se, l’eurodiputat també va experimentar canvis en la manera “d’entendre les relacions humanes, d’entendre la vida. Hi ha certs valors que és fàcil que sorgeixen quan estàs en una situació així”.
Ustrell ha acabat l’entrevista preguntant-li pels fets que condicionen les relacions en la política, com les situacions d’assetjament que van viure aquest dimecres la diputada de Munts Marta Madrenas a Madrid o la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, mans del conegut agitador ultra Vito Quiles. “Són fets condemnables, vagin dirigits contra qui vagin. És una prova evident del clima que està imposant l’extrema dreta a Madrid, un clima d’assetjament que ens recorda a altres èpoques i que és molt perillós, perquè quan es traspassen fronteres és fàcil que les coses vagin a pitjor. Si no hi posem fre, anirà a més, i el que és greu és que Vito Quiles te l’empara d’Ayuso, i està a sou del partit popular i de Vox”.