Aquesta setmana s’ha complert un any des que la Fiscalia del Tribunal Suprem anunciés que assumia la investigació iniciada per Anticorrupció al rei Joan Carles sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca quan encara era cap d'Estat. Ha passat un any i les investigacions no avancen. La lentitud de la justícia espanyola beneficia l'emèrit. Entretant, la situació judicial de Joan Carles, fugit als Emirats Àrabs, segueix igual: està sota sospita, però no hi ha cap causa oberta formalment contra ell. En paral·lel, han fracassat totes les iniciatives plantejades al Congrés per tal que el rei Felip VI doni explicacions a la cambra.
La Fiscalia del Suprem, que inicialment treballava en el cas de les comissions de l’AVE de la Meca, s’ha trobat en aquests dotze mesos que ha d’investigar altres conductes del tot sospitoses i irregulars: una sobre donacions no declarades al fisc i una altra de possibles fons en paradisos fiscals. En paral·lel, també investiga les dues regularitzacions tributàries fetes pel rei emèrit.
El cert és que en aquest darrer any no hi ha hagut avenços significatius en les investigacions i res no fa pensar que la tasca que duu a terme l'equip de fiscals encapçalat per Juan Ignacio Campos tingui data de finalització. Aquests són els escàndols que investiga la fiscalia i que van portar Joan Carles I a abandonar precipitadament Espanya el 3 d’agost del 2020 i fixar la seva residència a la Unió dels Emirats Àrabs.
Les comissions de l’AVE de la Meca
La primera investigació oberta per la Fiscalia va ser referida a les comissions de l’AVE a Meca. A finals de 2018, la Fiscalia Anticorrupció va començar a investigar les possibles comissions pagades en l'adjudicació de l’AVE de la meca a un consorci d'empreses espanyoles en 2012, la més important aconseguida per Espanya, per uns 6.500 milions d'euros.
En una conversa enregistrada el 2015 a l'excomissari José Manuel Villarejo i l’examant del rei, Corinna Larsen, es parlava del presumpte cobrament de 65 milions d'euros procedent del país àrab, que l'emèrit va ingressar en un compte a Suïssa a nom de la Fundació Lucum, de la qual era beneficiari.
Corinna Larsen declara durant un judici a l'excomissari Villarejo / Efe
El cas inicialment el va investigar l’Audiència Nacional, que va decidir arxivar-lo. La Fiscalia Anticorrupció el va reactivar i finalment la va assumir la Fiscalia del Suprem quan Joan Carles I va passar a ser aforat després de la seva abdicació i va deixar de ser inviolable.
El rei emèrit va transferir l’any 2012 bona part dels diners que eren a Lucum a un compte de Corinna Larsen a les Bahames com a regal per la relació íntima que havien mantingut entre 2004 i 2009. Després de saber-se que Felip VI era el segon beneficiari de Lucum, el rei va marcar distàncies amb el seu pare. Va renunciar a la seva herència i va retirar a l’emèrit l'assignació de l'Estat.
El cas de les comissions també està sent investigat per la Fiscalia de Ginebra, que centra les seves indagacions en els testaferros de Joan Carles I, entre els quals es troba el cosí Álvaro d'Orleans, Dante Canónica i Artura Fasana, a més de Corinna Larsen.
La reina Sofia i els seus nets Floilán i Victoria Federica es van beneficiar de les targetes opaques / GTRES
Les targetes opaques
El 3 de novembre passat la Fiscalia del Suprem va obrir una segona investigació a instàncies d'Anticorrupció sobre les presumptes donacions rebudes a través de targetes de crèdit opaques.
L'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, estret amic del Joan Carles, li va ingressar diners per a despeses personals i familiars entre 2016 i 2018, quan ja no era cap d'Estat. S’hi van beneficiar, a banda de l’emerit, la reina Sofia i algun dels nets. Per a no aixecar sospites, el lliurament dels diners es va fer a través del coronel Nicolás Murga, antic ajudant de camp del rei i home de tota confiança.
Fons a paradisos fiscals
No havien passat tres dies de l’obertura de la causa de les targetes que Anticorrupció obria una tercera investigació, en aquest cas per l’existència de presumptes fons irregulars de l’emèrit, coneguts arran d'un informe del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries. En el dossier, s'apuntaven sospites que podia tenir guardats fons milionaris en el paradís fiscal de l'illa britànica de Jersey des de fa més de vint anys.
El rei emèrit amb Felip VI, que va retirar l'assignació de l'Estat al seu pare / GTRES
Investigació tributària
En paral·lel, la Fiscalia investiga dues regularitzacions fiscals realitzades per Joan Carles, vinculades als escàndols de les targetes opaques i de despeses no declarades. En el primer cas va abonar 678.000 euros el desembre del 2020. Dos mesos després, el 26 de febrer, va fer una segona regularització per valor de 4,3 milions d'euros pels diners de la Fundació Zagatka, fundada en 2003 per De Orleáns-Borbó, per al pagament de vols privats i despeses personals a esquena del fisc entre 2014 i 2018.
En saldar els dos deutes sense requeriment previ d'Hisenda i sense denúncia de la Fiscalia, l'emèrit evitava ser acusat el delicte tributari, però la Fiscalia va entendre que calia investigar els pagaments i l'origen dels diners amb el qual va saldar el deute, en provenir d'empresaris amics del rei emèrit.
Imatge principal, el rei emèrit Joan Carles està sent investigat des de fa un any per la Fiscalia del Tribunal Suprem / GTRES