El primer dia de campanya Junts per Catalunya ha tret l'extens llistat de greuges de l'Estat espanyol amb Catalunya. La conclusió: que tant és qui governi, si el PP o el PSOE, perquè "l'engany ha estat sistemàtic". Les números dos i tres de la llista, Laura Borràs i Míriam Nogueras, s'han queixat que "amb González, Zapatero o Pedro Sánchez el resultat ha estat sempre el mateix: mentides per als ciutadans de Catalunya". D'aquí, expliquen, que l'únic projecte viable sigui la independència. 

Entre els greuges que denuncien n'hi ha de naturalesa política, econòmica i social. El pitjor, diuen, l'aplicació del 155. Però n'hi ha més, especialment en matèria econòmica. I és en aquest punt que des de Junts per Catalunya han introduït una proposta que, segur, portarà cua. Es tracta d'un "salari mínim català diferenciat" que tingui en compte que "el cost de la vida a Catalunya és més elevat" que a la resta del territori espanyol. 

Preguntades pels detalls d'aquesta iniciativa, han evitat concretar tant la xifra com els tempos i la manera com es materialitzaria la proposta. En qualsevol cas, l'essència és que a l'hora de fixar el salari mínim interprofessional es tingui en compte que el preu de la vida no és el mateix a totes les comunitats autònomes i que això suposa un greuge en si mateix. Al programa, JxCat planteja apujar-lo dels 900 als 1.100€. "Quan siguem independents, podrem fixar la xifra", ha reblat Borràs. 

41 milions que marxen cada dia i no tornen

"Catalunya és la locomotora de l'Estat, però només en la part retributiva, no en la distributiva", ha denunciat Laura Borràs. I a continuació ha exposat els múltiples incompliments i desajustos. Ho ha exemplificat amb una dada: "41 milions marxen diàriament de Catalunya i no tornen mai", així se'n desprèn del càlcul del dèficit fiscal de 16.000 milions anuals. Alhora han exposat altres obstacles "que ofeguen la capacitat de desenvolupament econòmic de Catalunya" dins d'Espanya, com ara que "som els tercers que més contribuïm, però caiem a la posició número deu a l'hora de rebre", "representem el 16% de la població i el 19% del PIB i només rebem una mitjana del 12% d'inversió", així com la manca d'inversió històrica en Rodalies, el corredor mediterrani i carreteres i els famosos 3.710 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut. 

Però no només això, JxCat ha recordat que l'escanyament econòmic per part de l'Estat afecta greument les polítiques socials, perquè el primer que fan els governs espanyols per reduir despesa és aprimar les transferències per despesa social. La prova, l'any 2017, que va caure el 81,7% "i això afecta la llei de la dependència; la llei obliga a pagar al 50-50 Estat-Generalitat i ara mateix l'estat espanyol només paga el 20%. 

Referèndum sobre la monarquia sí, però no és una prioritat

Sobre la proposta d'ERC de promoure al Congrés un referèndum sobre la monarquia, Laura Borràs ha defensat que sempre que hi hagi urnes hi seran, però que ara mateix la prioritat no és aquesta sinó l'autodeterminació.