Juan Carlos Peinado celebrarà el seu aniversari al costat de Begoña Gómez. Després d’un any i mig d’instrucció, el jutge que investiga la dona de Pedro Sánchez fa un pas qualitatiu per adobar el terreny de cara a un futur (i presumible) judici. Fa tres dies, a primera hora, el magistrat va sorprendre tothom amb una providència que anunciava la seva decisió que (en cas d’arribar a judici) sigui un jurat popular, format per nou madrilenys elegits per sorteig, el que dicti un veredicte sobre la presumpta malversació per la contractació de l’assessora de Begoña Gómez a la Moncloa, Cristina Álvarez. Amb la finalitat d’informar-la sobre aquest moviment, i aprofitant que dissabte estava de guàrdia (malgrat que ho hauria pogut deixar per a la setmana que ve), el jutge va decidir citar Gómez i Álvarez, juntament amb Francisco Martín (el delegat del govern espanyol a Madrid), que també està investigat, el dissabte 27 de setembre a les sis de la tarda. És el mateix dia que Peinado compleix 71 anys i comença el compte enrere fins a la jubilació, que serà d’aquí a 365 dies.
📝 El jutge Peinado informa Begoña Gómez que el judici per malversació seria amb un jurat popular
🔎 Què és i com funciona el jurat popular que podria jutjar Begoña Gómez?
Serà la cinquena vegada que Begoña Gómez trepitja els Jutjats de Plaza de Castilla i, com en tots els precedents, accedirà a les instal·lacions judicials des del garatge. En un acord emès trenta hores abans de la cita, la jutgessa degana de Madrid, María Jesús del Barco, que també és la presidenta de l’associació conservadora de jutges (majoritària a la carrera) va accedir a la petició del servei de seguretat de la Moncloa amb l’objectiu de “prevenir incidents que posin en risc la integritat física de la investigada”, donat que “l’ambient hostil i de rebuig social evident” pot donar lloc a “interpel·lacions o insults a través de megafonia i exhibicions de diverses pancartes”. De fet, com és habitual, Hazte Oír ha convocat una protesta a les portes dels jutjats.
Els quatre altres cops que l’esposa de Pedro Sánchez s’ha hagut de desplaçar fins allà ha sigut per declarar com a investigada: el 5 de juliol del 2024 es va acabar posposant per un defecte formal del jutge, el 19 de juliol va mantenir silenci, el 20 de desembre va negar irregularitats i el 10 de setembre del 2025 va reconèixer que la seva assessora la va ajudar excepcionalment en la seva activitat professional. Ara, l’objectiu de la cita és que el jutge pugui “concretar la imputació”. En la compareixença, primer prendrà la paraula la Fiscalia i, posteriorment, les acusacions populars i els advocats dels investigats, que manifestaran “el que estimin oportú en la seva defensa i podran instar el sobreseïment”. A més, les parts “podran sol·licitar les diligències d’investigació que estimin oportunes”. Tot plegat queda regulat en l’article 25 de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat.
El jutge fa el pas veient que les declaracions de Begoña Gómez i Cristina Álvarez no tenen “sentit exculpatori”
Per justificar que la peça sobre la malversació (que avança en paral·lel a la principal, on s’investiguen quatre delictes més) continuï endavant (amb el jurat popular en l’horitzó), el jutge Juan Carlos Peinado va remetre’s a les declaracions de Begoña Gómez i Cristina Álvarez del 10 de setembre: “Cap de les dues va contestar cap pregunta” que li hagués pogut formular l’instructor, les acusacions populars, la Fiscalia o els advocats dels altres investigats. L’assessora es va negar a declarar i la dona de Pedro Sánchez, només va contestar a tres o quatre preguntes que li va plantejar el seu advocat, Antonio Camacho, i va donar respostes que “no permeten ser tingudes en compte en sentit exculpatori”. Es va dedicar a definir i descriure les funcions de la figura de l’assessora de la dona del president del govern espanyol i va reconèixer que Cristina Álvarez la va ajudar excepcionalment en qüestions vinculades a la seva activitat professional.
📝 Begoña Gómez reconeix que la seva assessora la va ajudar excepcionalment en l’activitat professional
En el cas de Cristina Álvarez, era la tercera vegada que declarava. Com a testimoni, va relatar que la van contractar el juliol del 2018 (després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa) i va exposar que les seves funcions eren confeccionar l’agenda institucional i privada de Begoña Gómez i informar el servei de seguretat de la Moncloa de les seves activitats. Com a investigada, va negar que influís la Complutense o cap patrocinador abans de la creació de la càtedra per beneficiar l’esposa del president del govern espanyol i va assegurar que no es va prevaler del seu càrrec per a cap sol·licitud. Per la seva banda, a mitjan maig va declarar Francisco Martín, que està investigat perquè el jutge considera que era el “responsable i superior jeràrquic” de Cristina Álvarez (ho va ser del 2021 al 2023). “En cap moment vaig participar en aquest nomenament. Considerem incomprensible aquesta citació. Estem tranquils, tot acabarà en res perquè no hi ha res”, va verbalitzar a la sortida.
Com hem arribat fins aquí: cronologia de la investigació al voltant de Cristina Álvarez
El camí que ha portat Begoña Gómez i Cristina Álvarez a estar investigades es remunta a finals del 2024, quan Juan Carlos Peinado va citar com a testimoni a Cristina Álvarez, que tenia l’obligació de dir la veritat. Des d’aleshores, la causa ha anat evolucionant i, malgrat el revés que li va donar el Suprem, que va rebutjar les pretensions del magistrat i va negar-se a obrir una causa contra Félix Bolaños, ha deixat Begoña Gómez i la seva assessora cada cop més a prop del banc dels acusats.
- 20 de desembre del 2024 | Cristina Álvarez declara com a testimoni i relata que la van contractar el 2018 per assistir Begoña Gómez.
- 9 de gener del 2025 | Després de la declaració com a testimoni, el jutge rebutja donar-li la condició d’investigada com demanava una de les acusacions populars.
- 4 de febrer | Menys d’un mes després de descartar-ho, el jutge imputa Cristina Álvarez per tràfic d’influències i corrupció als negocis. Ella acusa el jutge de parar-li una “trampa”.
- 26 de febrer | Cristina Álvarez declara com a investigada i nega que es prevalgués del seu càrrec per cap sol·licitud.
- 10 de març | El jutge cita com a testimoni el ministre Félix Bolaños, que era secretari general de la Presidència quan es va contractar Cristina Álvarez. I apunta al delicte de malversació.
- 16 d’abril | Félix Bolaños es desvincula de la contractació i diu que va ser conforme a la llei.
- 18 d’agost | Per primer cop, el jutge Peinado cita Begoña Gómez i Cristina Álvarez com a investigades per malversació.
- 10 de setembre | Begoña Gómez reconeix que Cristina Álvarez la va ajudar puntualment en l’activitat professional i ella s’acull al dret de no declarar.
Una querella de Vox, un pronunciament de l’Audiència de Madrid i una autoesmena de Peinado
Un dels moments clau de la investigació va ser el 5 de maig. Peinado tenia a sobre de la taula una querella de Vox per malversació. I va decidir investigar Francisco Martín, que actualment és delegat del govern espanyol a Madrid i entre el 2021 i el 2023 va ser secretari general de la Presidència. Ara bé, en la interlocutòria original, el jutge tancava la porta a imputar per malversació tant Begoña Gómez com Cristina Álvarez. De la primera deia que, “sense indicis de participar en el nomenament, ni en el pagament dels emoluments, limitant-se a fer ús dels seus serveis professionals, encara que per a fins personals, no s’arriba a percebre cap responsabilitat penal”. De la segona reconeixia que es va dedicar a “desenvolupar la feina que se li va encomanant i percebre la quantitat que té assignada”.
Ara bé, setmanes després, l’Audiència de Madrid va animar-lo a posar-hi la lupa. “Una clara i palmària desviació de les labors d’un funcionari públic respecte de les quals haurien de ser les seves funcions pot haver estat voluntàriament utilitzada com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats”, va esgrimir. Ara bé, ho va circumscriure en el delicte de tràfic d’influències i va deixar de banda la malversació. Adduïa que el funcionari “il·lícitament destinat a cobrir necessitats o utilitats privades” del seu superior “no pot cometre” aquest delicte i apuntava que només el comet “qui el destina, aprofita o consent aquesta decisió” o si “cobrés un sou sense prestar cap de les funcions per a les quals estava contractada”. I era partidària d’investigar “si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades per a afavorir el pla delictiu” de Begoña Gómez.
I ara el jutge Peinado s’ha escudat en això per fer un pas més en el terreny de la presumpta malversació. “Conscient” que inicialment ho va descartar la porta (el maig, quan va admetre la querella de Vox i va posar el focus en Francisco Martín), justifica que la “delimitació de l’objecte del procés” és de “cristal·lització progressiva” i que una querella no ofereix una “imatge fixa del desenllaç de la fase d’investigació”. Nega que hi hagi hagut una “vulneració del principi d’expectatives legítimes” i esgrimeix que quan un procés penal arrenca la “delimitació objectiva” té una “nitidesa que no sempre és definitiva”.
“Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”
El jutge va començar a investigar Cristina Álvarez després de saber-se que el febrer del 2024 va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra de la dona de Pedro Sánchez: “Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”, va comunicar a l’empresa Reale en una postdata d’un correu electrònic. Parlava de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, que ella codirigia a la Universitat Complutense. L’Audiència de Madrid considera que això “supera clarament les seves funcions”, mentre que l’advocat de Begoña Gómez, Antonio Camacho, ho emmarca en un “favor a la persona per a qui treballes i amb la qual mantens una relació d’amistat”. A més, argüeix que és “difícilment sostenible” que una conducta “aïllada i habitual en els usos socials” pugui ser un delicte de malversació.