Tal dia com avui de l’any 461, fa 1.565 anys, davant les costes de Portus Ilicitanus (actualment Santa Pola, País Valencià), s’havia produït una concentració de tres-centes galeres romanes que fondejaven en espera que se n'hi afegissin dues-centes més. L’objectiu d’aquesta armada, comandada personalment per l’emperador Juli Valeri Majorià, era fer cap a les províncies romanes del nord d’Àfrica i liquidar els assentaments dels vàndals —un poble germànic procedent de les ribes del mar Bàltic— que s’hi havien establert poc abans. Però un estol vàndal, capitanejat pel rei Genseric, es va presentar per sorpresa i va atacar la flota romana.
Aquell enfrontament seria anomenat Batalla de Cartagena, tot i que el port de Cartago Nova era a quasi 70 milles nàutiques del quadrant on es va produir el combat. Segons les cròniques coetànies (Hidaci, bisbe d’Aquae Flaviae, actualment Chaves, al nord de Portugal), una part molt important dels capitans romans no va reaccionar perquè havien estat prèviament subornats per agents dels vàndals. La destrucció de la flota romana de Majorià posaria fi, definitivament, al domini romà a la meitat occidental de la Mediterrània i als projectes imperials de recuperació de les províncies del nord d’Àfrica. La fi definitiva de l’Imperi romà d’occident es produiria, tan sols, quinze anys més tard (476).