Nou front judicial per al govern espanyol. I més problemes per a Pedro Sánchez. El jutge Juan Carlos Peinado (que des de fa més d’un any està investigant Begoña Gómez) fa un pas més i vol que el Tribunal Suprem investigui el ministre Félix Bolaños per malversació per la contractació de Cristina Álvarez (l’assessora personal a la Moncloa de la dona del president espanyol) i per fals testimoni en la seva declaració com a testimoni. Així ho sol·licita en una exposició raonada a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El magistrat va posar la lupa sobre Bolaños el març perquè era el secretari general de Presidència (ho va ser entre el juliol del 2018 i el juliol del 2021) quan es va contractar Cristina Álvarez. Arran de la declaració d’un testimoni, va decidir obrir una peça separada per presumpta malversació de cabals públics i citar l’actual ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts com a testimoni. La seva declaració es va produir fa dos mesos i Bolaños va assegurar que ell va ser aliè per complet a aquesta contractació i la va emmarcar en la normalitat.
🔎 El jutge que investiga Begoña Gómez torna a la Moncloa per interrogar Bolaños amb la malversació a la diana
📝 Bolaños es desvincula de la contractació de l’assessora de Begoña Gómez i diu que va ser conforme a la llei
Ara, “davant de la impossibilitat de continuar la instrucció sense realitzar diligències d’investigació que afectessin de manera directa l’aforat”, és a dir, citar-lo com a investigat, el jutge l’envia al Suprem. Ara bé, com a diputat i ministre, Bolaños és aforat i, per tant, si la Sala Penal del Suprem comparteix la tesi de Peinado i advoca per investigar-lo, haurà de demanar el suplicatori al Congrés. Aquesta investigació discorre en paral·lel a la principal que Peinado té a sobre de la taula: la causa pels presumptes delictes de corrupció als negocis al sector privat, tràfic d’influències, apropiació indeguda i intrusisme contra Begoña Gómez pel màster que codirigia en la Universitat Complutense. Per cert, és la cinquena vegada que Peinado decideix investigar algú després que hagi declarat com a testimoni (amb l’obligació de dir la veritat): Félix Bolaños segueix el mateix camí que Cristina Álvarez, Juan Carlos Barrabés (empresari), Joaquín Goyache (rector de la Complutense) i Juan José Güemes (directiu de l’Institut d’Empresa).
“Tenia sota la seva responsabilitat la correcta administració del patrimoni públic que estava a càrrec seu”
Per justificar la necessitat d’investigar Félix Bolaños, el jutge Juan Carlos Peinado sosté que les feines de Cristina Álvarez “no s’han limitat als d’assistenta en les activitats dutes a terme per l’esposa del president del govern espanyol en la seva condició de tal, merament protocol·làries i sense ànim de lucre o de caràcter benèfic”, sinó que també s’ha dedicat a “atendre les necessitats que ha dut a terme en activitats de caràcter privat”. Recorda que les seves retribucions anaven a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat i recalca que Félix Bolaños tenia “sota la seva responsabilitat” la “correcta administració del patrimoni públic que estava a càrrec seu”. I és que, continuant amb el seu fil argumental, subratlla que, en termes genèrics i abstractes, “totes les persones que tinguessin sota la seva responsabilitat l’administració del correcte destí del patrimoni públic” han de ser “considerades partícips” en un delicte de malversació si “no duen a terme les actuacions necessàries per evitar que es continuï donant un destí diferent del que és propi per als cabals públics”.
Quan va declarar com a testimoni, Félix Bolaños va assegurar que ell no va participar en el nomenament de Cristina Álvarez ni va ser el seu cap, però va subratllar que la contractació es va fer conforme a la llei i que és una figura que ha existit sempre. Prèviament, el que era vicesecretari de Presidència quan ell era secretari general de Presidència, Alfredo González Gómez, va responsabilitzar-lo de la contractació de Cristina Álvarez. Alfredo González va assenyalar que ell va proposar el nomenament de l’assessora, però va puntualitzar que es va limitar a elevar la proposta. Quan li van preguntar qui era el seu superior, va assenyalar directament Bolaños. “Em limitava a remetre a l’òrgan competent per al nomenament les propostes de personal eventual. Com l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix, el seu nomenament i cessament és lliure”, va esgrimir.
“Ens trobem davant del paradigma d’un oxímoron”
Sobre el delicte de fals testimoni, Peinado fa un relat sobre la declaració de Bolaños. “Després de ser preguntat en reiterades ocasions per la persona, en concret, que va proposar i/o va realitzar el nomenament de Cristina Álvarez va manifestar en tot moment, després de negar que hagués estat ell, que no coneixia el nom de l’esmentada persona”, exposa. Tot seguit, el jutge va suspendre la declaració perquè Bolaños “recollís la informació necessària per poder contestar adequadament el que se li preguntava”. Poc més mitja hora més tard, “transcorregut el temps que es va considerar raonable per a l’obtenció de les dades necessàries”, Bolaños va manifestar que la persona que havia realitzat el nomenament era Raúl Díaz Silva.
Ara bé, el 14 i el 28 de maig Raúl Díaz Silva va declarar com a testimoni i va manifestar que ell no havia estat qui va realitzar el nomenament. Això va portar a Juan Carlos Peinado a concloure que la declaració de Bolaños havia estat “incerta” i a acusar-lo d’un delicte de fals testimoni. “Sent el Notari Major del Regne, ens trobem davant del paradigma d’un oxímoron, quan, estant sota jurament i en una diligència judicial, el seu testimoni, en una actitud totalment proterviosa, no s’ajusta a la realitat”, lamenta el magistrat. La RAE defineix proterviós com una cosa “perversa o obstinada en la maldat”.
El jutge subratlla que el delicte de fals testimoni es produeix quan un testimoni “falta maliciosament a la veritat” de tal manera que la falsedat “ha de resultar evident o posada de manifest per la resta de les proves practicades”. “Juntament amb aquest element objectiu, resulta precisa la concurrència d’un element subjectiu, el dol, ja que aquest delicte és eminentment intencional”, afegeix. “El dol es plasma en la prestació intencionada d’una declaració falsària. El tipus delictiu descrit té un dol inherent que no exigeix més que incloure la lesió jurídica que pugui produir conscient i voluntàriament”, rebla.
“L’última vegada que van coincidir va ser al tanatori per la mort de Begoña Gómez”
En un moment de l’escrit, el jutge Juan Carlos Peinado repassa la declaració de Félix Bolaños com a testimoni. “Que el lloc de feina de la senyora Álvarez era d’assistent de la senyora Gómez, malgrat que no va participar en el seu nomenament. I ho sap perquè era notori”, apunta. “I que en algunes ocasions ha coincidit amb les dues, una, dues o tres vegades”, afegeix. I enumera alguns exemples, afegint, fins i tot, la mort de la dona del president del govern espanyol: “Algun era un acte polític, de presentació de la candidatura de president del govern espanyol per a les generals del 2019, però no recorda exactament on. L’última va ser al tanatori per la mort de la senyora Begoña Gómez”. Això ha aixecat crítiques a les xarxes socials. “Sembla que el jutge Peinado l’ha traït el subconscient”, li ha retret el ministre Óscar Puente. “Jo entenc que van amb tot, però un mínim de decòrum seria exigible”, ha denunciat el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.
Qui és Cristina Álvarez?
Cristina Álvarez té la condició d’investigada en la causa que instrueix Peinado des de fa quatre mesos. Inicialment, quan va testificar, el desembre passat, va relatar que la van contractar el 2018 per assistir a la dona del president del govern espanyol, gestionar la seva agenda pública i privada i portar un control de les seves activitats a efectes de seguretat. A més, va transcendir que, a inicis del 2024, va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra de Begoña Gómez: va comunicar a l’empresa Reale l’interès de la dona de Sánchez que la companyia asseguradora continués patrocinant la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, la que ella codirigia a la Universitat Complutense.
Quan va tornar a declarar, en qualitat d’imputada, va negar que fes gestions amb la Complutense o empreses patrocinadores per beneficiar Begoña Gómez abans de la creació de la càtedra, va assegurar que no va influir sobre cap treballador de la universitat ni de cap empresa patrocinadora i va subratllar que no es va prevaler del seu càrrec per a cap sol·licitud.