Begoña Gómez torna a anar a l’Audiència de Madrid per frenar la investigació de Juan Carlos Peinado. La setmana passada, el jutge va demanar a la Moncloa una còpia de tots els correus electrònics de l’esposa de Pedro Sánchez des del 2018 amb la voluntat que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil els investigui. I ara el seu advocat ha presentat un nou recurs d’apel·lació per parar-li els peus. “El contingut de la providència que acorda la pràctica de la diligència manca de qualsevol motivació, ja que només fa referència a la manera a la qual ha arribat a coneixement del jutjat el correu electrònic respecte al qual s’adopta la mesura”, argumenta l’escrit, avançat per elDiario.es i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “No és que tingui una motivació reduïda o irraonada, és que la mateixa manca de qualsevol fonamentació, de qualsevol anàlisi del que es pretén aconseguir o dels elements i resultats de la investigació que justifiquin el perquè”, afegeix. Aquesta petició arriba a dos dies que Begoña Gómez hagi de declarar davant el jutge per la contractació de la seva assessora.
“No podem oblidar que la meva clienta, per raons òbvies, té una repercussió mediàtica indiscutible. En aquestes condicions, l’adopció d’una mesura de la intensitat de la que s’ha acordat ha d’anar acompanyada de l’adopció de cauteles destinades que la limitació del seu dret a la intimitat no es vegi innecessàriament agreujada”, justifica l’advocat Antonio Camacho. “És un problema que s’ha posat de manifest al llarg de l’any i mig de la investigació, ja que pràcticament tot el que constituïa l’àmbit més íntim de la mateixa ha estat publicat a la premsa, en alguns casos, sense cap limitació”, recorda. Just al principi del document, assegura que no recorre la providència pel “temor que el resultat de la diligència pugui ser perjudicial” per a Begoña Gómez, sinó per “estimar que el respecte a les garanties processals i la protecció dels drets fonamentals dels investigats constitueix un element essencial en la tramitació de qualsevol procediment penal”.
“La major part de les exigències més de fons han estat incomplertes”
I cita la Llei d’Enjudiciament Criminal per avalar la seva queixa: “El fet que la diligència acordada estigui dejuna de qualsevol motivació incompleix el contingut i les garanties que el legislador ha inclòs”. En aquest sentit, l’advocat de Begoña Gómez lamenta que la “major part de les exigències més de fons” que estipula la llei com a “necessàries per entendre que no afecta de manera innecessària” els drets fonamentals bàsics “han estat incomplertes”. El lletrat argumenta que la providència “no recull cap referència als indicis racionals en els quals el jutge fongui la mesura”, cosa que considera que és “essencial” en un estat de dret: “Quan s’afecta de manera tan intensa un dret fonamental, és necessari que s’aclareixi per quina raó i sobre quins arguments s’alterarà un dret inherent a l’àmbit de la intimitat de tots els ciutadans”.
“No conté cap consideració sobre l’abast de la investigació”
Finalment, Antonio Camacho denuncia que el lapse temporal de la mesura, entre el 2018 i l’actualitat, és “exorbitant” i que la petició de Peinado “no conté cap consideració sobre l’abast de la investigació” d’un compte de correu electrònic que “pot guardar dades, fotografies o documents que delimiten un àmbit que forma part dels aspectes més íntims de la personalitat”. “L’exigència del legislador també inclou el contingut material del que ha de ser buscat”, destaca. “La inclusió d’una mínima referència al que es pretén aconseguir amb aquesta mesura permetria als agents desenvolupar la seva feina sense afectar innecessàriament àmbits especialment protegits del dret a la intimitat i que no tenen cap vinculació amb els fets que s’estan investigant”, conclou.
“La realització d’un favor a la persona per a qui treballes mai pot interpretar-se com a malversació”
En un altre moment del recurs, Antonio Camacho intenta desmuntar l’acusació de malversació, que Juan Carlos Peinado va afegir l’agost contra Begoña Gómez i Cristina Álvarez. La seva assessora a la Moncloa està en el focus de la investigació des que es va saber que va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra: “Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”, va manifestar ella en una postdata en un correu enviat a Reale. La defensa de la dona de Pedro Sánchez respon que la “realització d’un favor a la persona per a qui treballes i amb la qual mantens una relació d’amistat mai pot interpretar-se com una conducta que entri dins de l’àmbit d’aplicació d’una infracció penal tan greu com la malversació”. “És difícilment sostenible que aquesta conducta, aïllada i habitual en els usos socials d’aquest país i de tants d’altres, pugui constituir un delicte de malversació”, afegeix.
“Està transmetent un missatge personal en la part final d’un correu que sí que estava relacionat amb el compliment de les seves obligacions”, insisteix. I recorda que les condicions del lloc de feina de Cristina Álvarez són de “plena disposició 24 hores set dies a la setmana” i que, per tant, és “molt habitual que les seves jornades comencin a primeres hores del matí i finalitzin arribada la nit”. “El seu horari laboral diari excedeix de les vuit hores, [...] no podem afirmar que aquest correu fos realitzat en la seva jornada laboral”, raona. L’advocat subratlla que els correus són “reflex del que era el compliment de les funcions habituals de l’assistent” i denuncia que “interpretar que un missatge contingut en un d’aquells correus pot ser susceptible de ser subsumit en el tipus penal de malversació implica una interpretació exorbitant del Codi Penal”.
La persecució de Juan Carlos Peinado dels correus de Begoña Gómez
La croada del jutge Peinado sobre els correus de Begoña Gómez es remunta a mitjan juliol. Va ser aleshores quan les acusacions populars, unificades en Hazte Oír, van sol·licitar-li una bateria de diligències. Una de les actuacions que demanaven era que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil accedís i fes còpia dels correus electrònics enviats i rebuts en quatre adreces que pertanyien a Begoña Gómez: dues de Gmail, una @ucm.es (de la Universitat Complutense) i una @transformatsc.org (de la Càtedra de Transformació Social Competitiva que codirigia). “Resulta clarament legal, necessari, pertinent, útil, conduent, idoni i proporcional investigar aquests correus, sent evident que estem davant de diligències que podrien donar llum sobre fets fonamentals de la causa”, argumentava el document, al qual va tenir accés ElNacional.cat.
Hazte Oír va argumentar que era necessari després que l’exvicerector de Planificació, Coordinació i Relacions Institucionals de la Complutense Juan Carlos Doadrio declarés com a testimoni el 19 de febrer i manifestés que tenia més de cent correus electrònics amb Begoña Gómez i amb la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez. Dies més tard, el jutge va accedir a demanar a un directiu de Google els correus amb Begoña Gómez i la seva assessora sobre el programari: el cap de projectes de Google, Miguel Rodríguez Bueno, que va mencionar uns correus que tenien relació amb el programari de la càtedra quan va declarar com a testimoni.
Ara bé, va rebutjar la petició que la Guàrdia Civil analitzés els correus enviats i rebuts en quatre adreces que pertanyien a Begoña Gómez. Això sí, va requerir a la Complutense que fes un bolcat dels correus que s’allotgin al compte de la càtedra (hola@transformacionsocialcompetitiva.com) i en remetés el contingut al jutjat. Tanmateix, la Complutense va respondre que no hi té accés i que només pot consultar els que tenen domini ucm.es. Així doncs, va al·legar que els correus de la càtedra de Begoña Gómez “no són accessibles pel personal tècnic de la universitat”.
Posteriorment, el jutge Peinado va preguntar a la Moncloa si l’esposa de Pedro Sánchez disposa d’un correu oficial i institucional vinculat a la Presidència del govern espanyol. “Es considera necessari conèixer l’existència de qualsevol mitjà utilitzat per comunicar-se amb diferents empreses que van col·laborar amb la càtedra”, va justificar el magistrat. “Sembla necessari i útil i, per tant, pertinent conèixer la possible existència d’un correu electrònic que pogués ser utilitzat per la citada investigada”, va postil·lar. Després la confirmació del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, va reclamar tots els correus des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa i va demanar a l’UCO que els analitzés.