El jutge que fa un any i mig que investiga Begoña Gómez ha decidit que, si arriba a judici, serà jutjada per un jurat popular en la peça relativa a la malversació per la contractació de la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez. De moment, la instrucció continua. Així ho ha comunicat Juan Carlos Peinado, que ha citat l’esposa de Pedro Sánchez dissabte a la tarda per informar-la d’aquest nou moviment. Això deixarà el futur de Begoña Gómez en mans de nou persones de Madrid, que hauran d’escoltar els testimonis, analitzar les proves i votar si la consideren culpable. “La jutjarà el poble”, ha celebrat el PP poc després. “Un tribunal imparcial posarà les coses al seu lloc”, ha augurat el ministre Félix Bolaños. El jutge ha fet aquest pas, que apropa a l’esposa del president espanyol al banc dels acusats, perquè la malversació és un dels delictes que són competència dels jurats populars. Com funcionen? Qui en forma part? Com prenen les decisions? Tot això queda regulat a la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat.
📝 El jutge Peinado informa Begoña Gómez que el judici per malversació seria amb un jurat popular
Com s’elegeix qui forma part d’un jurat popular?
En l’última quinzena de setembre dels anys parells (l’última vegada va ser fa dotze mesos), es fa un sorteig per establir una llista biennal de candidats a jurats. I aquesta bossa queda reservada per a quan sigui necessari. Amb un mínim de 30 dies d’antelació abans de l’inici del judici, es realitza un nou sorteig entre els candidats a jurats de la llista de la província per seleccionar 36 candidats. Tot seguit, se’ls envia una cèdula de citació amb un qüestionari en el qual s’especifiquen les “eventuals faltes de requisits, causes d’incapacitat, incompatibilitat o prohibició”, els “supòsits d’excusa que puguin al·legar” i informació sobre la “funció constitucional que estan cridats a complir, els drets i deures inherents i la retribució que els correspongui”.
Posteriorment, la Fiscalia, les acusacions i les defenses llegeixen els qüestionaris i poden formular recusacions per apartar certes persones del jurat si es presenten “falta de requisits o qualsevol de les causes d’incapacitat, incompatibilitat o prohibició”. El magistrat-president és l’encarregat d’assenyalar una vista per discutir les excuses, advertències o recusacions presentades, estudiar cada cas i prendre una decisió. Posteriorment, el dia que arrenqui el judici, el magistrat-president torna a interrogar els jurats i les parts podran tornar a recusar-los. I, de nou, ell resol totes les peticions. Finalment, amb un mínim de vint persones, es procedeix a un sorteig successiu per seleccionar els nou jurats que formaran part del tribunal i dos més com a suplents. Com? “Introduïts els noms dels jurats en una urna, seran extrets, un a un, pel secretari que llegirà el seu nom en alta veu”. I així quedarà conformat el jurat.
Qui pot formar part del jurat?
Per ser jurat, cal ser espanyol major d’edat, saber llegir i escriure, trobar-se en “ple exercici dels seus drets polítics”, ser veí de qualsevol dels municipis de la província en la qual s’hagi comès el delicte i, segons resa la llei, comptar amb prou “aptitud per a l’acompliment de la funció de jurat”. Això sí, matisa que les persones amb discapacitat “no podran ser excloses per aquesta circumstància de la funció de jurat” i responsabilitza l’Administració de Justícia de proporcionar-los els “suports precisos perquè puguin exercir amb normalitat aquesta comesa”.
Hi ha poques excuses per evitar ser jurat popular, donat que és un deure equiparable al de formar part de les meses electorals en les eleccions. Una d’elles és ser més gran de 75 anys o ser una persona amb discapacitat. “Podran excusar-se”, diu la norma. També queden fora els que hagin exercit funcions de jurat en els quatre anys anteriors, els que tinguin una feina de “rellevant interès general, la substitució del qual originaria importants perjudicis”, els que tinguin la seva residència a l’estranger i els militars professionals en actiu. Així mateix, podran evitar-ho els que pateixin “greu trastorn per raó de les càrregues familiars” i els que “al·leguin i acreditin qualsevol altra causa que els dificulti de manera greu l’acompliment de la funció de jurat”.
Com funciona el judici i la deliberació?
Durant el judici, el jurat escoltarà les declaracions dels testimonis, dels acusats i dels pèrits, podran dirigir-los per escrit les preguntes que estimin conduents i analitzaran els llibres, documents, papers i altres peces de convicció. Al final, emetrà un veredicte “declarant provat o no provat el fet jutjable”. Per arribar-hi, els nou membres deliberaran a porta tancada i “sense que els sigui permesa comunicació” amb altres persones fins que hagin pres una decisió.
El portaveu del jurat (que serà el primer nom extret) sotmetrà a votació cada un dels paràgrafs en els quals es descriuen els fets i, després, la culpabilitat o inculpabilitat de cada acusat. Seran necessaris set vots per establir la culpabilitat i cinc vots per establir la inculpabilitat. Per cert, cap dels jurats podrà abstenir-se de votar. Si algun ho fa, serà sancionat amb 75.000 pessetes de multa. Posteriorment, serà el magistrat-president el que dictarà sentència en la qual recollirà el veredicte del jurat i imposarà la pena i la mesura de seguretat que correspongui i resoldrà sobre la responsabilitat civil del penat.
Laura Borràs va demanar que el seu cas el jutgés un jurat popular
Fa tres anys, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que fos jutjada per un jurat popular en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, en el qual s’investigava el fraccionament de contractes quan ella la presidia. Tanmateix, el jutge ho va descartar perquè la Fiscalia només va deixar vigents els delictes de presumpta prevaricació i falsedat documental i perquè la prevaricació, com reconeixia Gonzalo Boye, està exclosa de la competència del jurat popular. Així mateix, va rebutjar plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre aquesta qüestió. Finalment, el TSJC va condemnar Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i tretze anys d’inhabilitació i va proposar al govern espanyol que li indultés la pena de presó. Posteriorment, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència.
Altres casos per jurat popular: els vestits de Francisco Camps, unes prestacions o unes dietes duplicades
Hi ha altres casos mediàtics que han estat jutjats per un jurat popular. Un dels més destacats va ser el cas dels vestits, en el qual estaven investigats Francisco Camps (expresident de la Generalitat Valenciana) i Ricardo Costa (exsecretari general del PP de València) per un delicte de suborn impropi. Finalment, per cinc vots a favor i quatre en contra, van ser declarats “no culpables”. El jurat va considerar que “no van rebre cap regal en consideració al seu càrrec”, va sostenir que els suposats regals no van quedar demostrats, va al·legar que ni Camps ni Costa tenien influència en matèria de contractació i va assenyalar que “no està provat” que Camps “no pagués els seus vestits”. Més endavant, el Suprem va rebutjar el recurs que van presentar els socialistes valencians, personats com a acusació popular, i va confirmar l’absolució.
A Catalunya, el cas recent més conegut és el crim de la Guàrdia Urbana. En el context d’un triangle amorós, l’exagent Rosa Peral i el seu amant, Albert López, van ser condemnats per l’assassinat amb traïdoria de la parella d’ella i també membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez. El jurat popular va arribar al veredicte per vuit vots a un en el cas de Peral i per set a dos en el de López. Els fets van tenir lloc el maig del 2017 al domicili de la parella a Vilanova i la Geltrú: Perera i López van decidir “drogar o medicar” Rodríguez per “anul·lar les seves capacitats físiques” i impedir una “defensa eficaç davant l’atac mortal”.
Altres exemples. L’octubre del 2019, el jurat popular va declarar culpable per unanimitat una funcionària de l’oficina de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de Tarragona per haver inflat prestacions per a la seva filla i per als fills d’altres persones. La dona va confessar els fets durant el judici i va justificar que els ajuts eren “insuficients” i que volia “ajudar els altres”. D’altra banda, l’exalcalde d’Amposta, Manel Ferré, serà jutjat per un jurat popular per un suposat delicte de malversació pel cobrament fraudulent de 23.630 euros en dietes duplicades de diferents organismes públics, principalment de l’Ajuntament i del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Finalment, el desembre del 2009, l’aleshores diputat del Parlament de les Canàries i exalcalde de Vall Gran Rei (La Gomera), Esteban Bethencourt, va ser declarat culpable per unanimitat d’un presumpte delicte de malversació comès mitjançant el cobrament il·legal de dietes i despeses i es va convertir en el primer aforat de les Canàries en ser considerat culpable per un tribunal popular.