El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha donat suport aquest dilluns reformar la figura de l'acusació popular en ser preguntat pel paper de Vox en el judici als líders del procés al Tribunal Suprem.

També s'ha remès a la sentència abans d'"analitzar" possibles indults als processats i ha dit que l'autodeterminació de Catalunya "no pot ser objecte de cap resolució, de convenir res o un compromís de converses" per part del govern espanyol.

En una entrevista a Los Desayunos de TVE, recollida per Europa Press, Grande-Marlaska ha defensat que l'acusació popular continua sent objecte d'un "debat necessari" ja que, segons ell, aquesta figura és pròpia d'"un Estat de Dret que està en els seus inicis i on hi ha molts dubtes sobre la Fiscalia i la seva acció pública penal".

Grande-Marlaska, que és jutge en excedència, ha afegit que "ja és hora que puguem fer una anàlisi i un esforç conjunt en poder dibuixar el que és l'acusació" en ser preguntat, en concret, sobre el paper de Vox en el judici al procés.

"Quan un Estat de Dret està consolidat, com és l'Estat espanyol, institucions com l'acusació popular cal reformar-les, matisar-les per evitar que sota interessos públics s'amagui realment interessos particulars aliens al que ha de ser la seva naturalesa", ha dit.

Tràmits abans de valorar l'indult

El titular de l'Interior ha assenyalat que "com a jurista" li sembla inapropiat valorar qualsevol possibilitat d'un indult "sense que primer s'hagi celebrat el judici i hi hagi una sentència".

Ha dit que hauria d'estudiar el contingut d'aquesta condemna i el posicionament de la Fiscalia o el tribunal "sobre la possibilitat de l'indult, si se sol·licita". "Després d'aquests tràmits previs, jo podria analitzar la figura o la possibilitat de l'indult; mentre tant em sembla absolutament improcedent i inadequat", ha subratllat.

Ha estat preguntat també sobre la conveniència de parlar de tot, inclosa l'autodeterminació, entre el govern espanyol i la Generalitat. "El que el govern espanyol pot i ha de parlar és allò que cap dins de la Constitució", ha respost. En ser repreguntat si ni tan sols no es pot escoltar el que diu l'altra part pel que fa a l'autodeterminació, ha afegit: "No pot ser un objecte de resolució o de convenir gens sobre això".

"Tot el que no és a la Constitució, que no és en la llei, evidentment no pot ser objecte d'acord. Tothom té dret a dir el que cregui convenient en el parlament o al carrer. A ningú no se li prohibeix parlar d'autodeterminació, però el govern espanyol, a l'hora d'establir qualsevol tipus de compromís o simplement un compromís de converses, ha de ser en el marc de la Constitució", ha afegit.

Grande-Marlaska ha demanat anar més enllà de l'"accessori" i no "parar-se en els accidents", amb referència a la figura del relator que va desencadenar una pluja de crítiques internes dins del PSOE en obrir-se el govern de Pedro Sánchez a acceptar aquest tipus de mediació en el diàleg amb el Govern de Quim Torra. Segons el ministre, la qüestió territorial s'ha d'abordar des del diàleg i el consens, i "intentar debatre en matisos de figures concretes és provar de desdibuixar la necessitat d'arribar a acords".

Recurs a Estrasburg

Segons Grande-Marlaska, la primera setmana del judici al procés al Suprem ha confirmat la seva tesi que "no hi havia cap perill perquè Espanya és un Estat de Dret amb un estàndard de compliment dels drets humans màxims". En ser "extremadament garantista", no s'han posat "cap tipus de restricció" als acusats i, a més, el judici es difon en obert.

També s'ha mostrat tranquil sobre un futur pronunciament del Tribunal d'Estrasburg. "Som el país dins dels 47 del Consell d'Europa que menys condemna tenim, en nombres absoluts i percentualment, el que és conseqüència directa dels nostres estàndards", ha dit.