El Fermí i la Maria Teresa són d'El Masnou i van arribar dimecres a Madrid just per veure el Barça al Bernabéu. Han decidit retardar la tornada a Barcelona i aquest matí l'han reservat per venir al judici contra els responsables del procés. Allà s'han trobat amb l'Anna, una barcelonina que ha vingut a la fira Arco i ha aprofitat que tenia el matí lliure per intentar entrar al Suprem. Hi ha arribat a tres quarts de sis. Era la primera.

A quarts de nou ja estan esperant al passadís del Suprem per accedir a les 10 en punt a la sala. Hi ha també un jove actor d'ulls blaus que no vol dir el nom perquè diu que no vol "tenir problemes per trobar feina". I un valencià que viu a Madrid i que acompanya el seu pare que ha vingut expressament des de València. "Per fer suport. Està molt emprenyat", explica. Al seu costat hi ha assegut un barceloní de l'Aragó. És a Madrid per feina i ha volgut aprofitar el matí que tenia lliure.

Al banc del costat hi ha un grup de cinc amics de Màlaga, dos d'ells juristes, que aprofiten el pont del dia d'Andalusia per venir a Madrid i al judici; asseguts al terra, tres estudiants bascos que volen veure la sessió en directe i escoltar el seu lehendakari; a l'altre banc una estudiant madrilenya que ja ha vingut altres dies; un observador internacional d'Holanda...

Tot i la indiferència general al carrer, el judici s'ha convertit en un nou i potent focus d'atenció a Madrid. En una mena de destí turístic cívic. Després de dies de llargues cues de matinada, aquest matí quan s'ha obert la porta del Suprem, els ciutadans que intentaven entrar no arribaven a una vintena i, a diferència d'altres jornades, responien a un patró molt divers. Volien saber. I veure-ho ells mateixos. Sense filtres.

Quan ha arribat l'hora d'entrar a la sala, al públic de la cua s'hi ha afegit un grup d'eurodiputats que havien anunciat la seva visita. Han entrat com a públic, igual com fan els observadors internacionals. Altres eurodiputats han entrat ocupant espai de les famílies. Una eurodiputada francesa s'ha presentat amb la seva filla que té festa a l'escola. Tots porten una acreditació que els identifica com a públic, com a autoritat, com a família, com a premsa.

Han entrat a la sala i durant tres hores han viscut en directe allò que hi passa dins. Han vist desfilar Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano Dante Fachin, Ernest Benach i Ada Colau. Han notat com els ànims es removien davant algunes de les respostes, se'ls ha escapat algun riure davant les ironies dels testimonis i del mateix Manuel Marchena i han rebut el toc d'atenció del president amenaçant de desallotjar la sala.

En el moment en què Marchena ha aixecat la sessió, a quarts de dues, tots ells s'han acostat a la primera fila per saludar els presos, entre familiars i diputats. "Ànims", li diu Oriol Junqueras a una senyora del públic que li estreny la mà. El Fermí i la Maria Teresa s'ho miren rere el cordó vermell que limita l'espai del públic. No saben massa què dir. Es limiten a mirar. I marxen cap a Barcelona.