La massa ja ha quedat institucionalitzada al Suprem. Siguin centenars o siguin milers. Actuïn de manera homogènia o no. Ja no hi ha manifestants, concentracions o protestes. Hi ha massa. En aquests termes s'expressen gairebé tots els membres de la Guàrdia Civil que un rere l'altre van declarant davant del tribunal. Una curiosa coincidència. Però també s'han expressat en iguals termes algun dels Mossos que van participar en l'escorcoll a Sabadell a la casa de l'assessor de Governació Joan Ignasi Sànchez a Sabadell i que avui han comparegut.

"Massa és un terme normal en les manifestacions de moltes persones?", ha interrogat l'advocat Jordi Pina al mosso 11836 davant la insistència a utilitzar aquest terme que, de fet, no figura en els atestats que els agents van fer d'aquell episodi.

Des del punt de vista sociològic, la massa no té ordre ni concert en contraposició al que es considera una societat organitzada i en ordre. La massa deshumanitza, despersonalitza. Des del punt de vista penal, la massa que estan dibuixant les acusacions és l'instrument que els responsables del procés haurien orquestrat per impedir que les forces de seguretat aconseguissin aturar el referèndum. És la base de la sedició, com alçament públic i tumultuari per impedir l'aplicació de lleis o l'exercici de les funcions d'autoritats o funcionaris públics.

La fiscalia, representada aquest matí per Jaime Moreno i Fidel Cadena, ha convertit les declaracions dels membres de la Guàrdia Civil en una mena de pluja fina que va fent calar la imatge d'assetjament i agressivitat contra els agents. "Una situació que no havia viscut mai, aquest odi en aquesta gent", ha explicat l'agent C34336U de la Guàrdia Civil que va estar allotjat a l'hotel Nice de la Seu d'Urgell i després al Parador, que s'ha encaparrat a assegurar que està als afores de la ciutat.

El llistat de guàrdies civils i mossos ha desfilat amb diligència, tots testimonis de la fiscalia que un rere l'altre han anat relatant episodis descrits com a escarnis a la Seu d'Urgell, assetjament a Lleida, a la caserna de Manresa, a Valls...

"Els humans ens movem a vegades per llei de contagi", ha argumentat el guàrdia civil G97659Y que ha explicat que el 3-O els manifestants van hissar una estelada a la caserna de Manresa després que fes arriar la bandera espanyola i tancar la porta. "Va poder observar que algú de la massa assumís les tasques de direcció?", ha interrogat Pedro Fernández des de l'acusació popular. "No", ha replicat el guàrdia civil, que s'ha centrat en un relat molt descriptiu de la situació que es va produir, evitant afegir la sal i el pebre d'altres testimonis.

Molt més tens ha estat el relat del responsable de la caserna de Valls, G99880L. "Ens han tirat ous i ens han tirat moltes coses", ha explicat en relació a la concentració registrada el 20-S, de la qual ha narrat l'episodi que es va produir en el moment en què un jove penjava cartells a la paret de l'edifici. No s'ha pogut projectar tampoc el vídeo d'aquest moment, tot i que l'advocat Andreu Van den Eynde no ha deixat de subratllar aquesta circumstància. "Recorda si era un fet aïllat o es repetia?", ha preguntat el fiscal, Fidel Cadena, en relació a les concentracions i protestes per Catalunya. "Em consta que hi havia hagut actes d'assetjament contra casernes", ha explicat.

Mentre els testimonis de la fiscalia van dibuixant un escenari d'assetjament a les instal·lacions de la Guàrdia Civil, des del públic segueixen les declaracions el Ricard, l'Anna i l'Eduard de Santa Perpètua, amics personals de Jordi Cuixart, a qui una policia nacional els ha fet guardar el llaç que duien penjat abans d'entrar. Els serveis del Suprem han corregit immediatament la situació i abans de començar la sessió havien restituït els pins a les solapes. No han pogut arribar a Cuixart quan s'ha aixecat la sessió. Tampoc la consellera de Justícia, Ester Capella, avui en primera fila.