S'acaba de produir una nova ingerència judicial en el nivell de català que han de tenir els xofers que s'encarreguen de traslladar els membres de la Mesa del Parlament, arran d'una denúncia formulada per una entitat unionista que porta per nom Convivencia Cívica Catalana. Abans que res, un apunt: el nivell de persecució a totes les instàncies per mirar de mantenir en vida la llengua catalana és tan alt, que la intromissió dels jutges desarbora qualsevol intent de mantenir la llengua pròpia del país en unes coordenades de mínima supervivència. Anem al cas concret: la demanda que es va plantejar demanava impugnar les bases del concurs públic per contractar xofers i ara la fiscalia del TSJC accepta que el nivell requerit hauria de ser el B1 (elemental) i no el sol·licitat pel Parlament, el B2 (intermedi).

Quina diferència hi ha? Segons l'Institut Ramon Llull —que detalla els diferents certificats de llengua catalana—, el B1, nivell elemental, acredita el domini de l'ús de la llengua que permet comunicar-se amb efectivitat i autonomia en situacions socials de comunicació pròpies de la vida quotidiana. El B2, nivell intermedi, un per sobre, acredita el domini de l'ús de la llengua que permet comunicar-se amb flexibilitat i correcció en situacions de comunicació col·loquials o de formalitat mitjana que no requereixin un ús especialitzat de la llengua, pròpies de la vida quotidiana. Per sota del B1, només n'hi ha un més, l'A2, nivell bàsic, que acredita el domini bàsic de l'ús de la llengua que permet enfrontar-se a situacions de comunicació de poca complexitat, pròpies de la vida quotidiana. En canvi, per sobre del nivell que sol·licitava el Parlament i que la fiscalia considera exagerat, n'hi ha dos. El primer, el C1, nivell de suficiència, que acredita el domini de l'ús de la llengua que permet comunicar-se amb seguretat, adequació i correcció en situacions de comunicació que requereixen un cert grau de formalitat.

Cada cop són més els casos coneguts en què es rebaixa el nivell d'exigència per ser atesos correctament en català

I també, el nivell superior C2, que acredita el domini de l'ús de la llengua que permet expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i que permet produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació; com també entendre i crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos rellevants i representatius dels àmbits acadèmic i laboral. Dels cinc nivells, per tant, quedar-se en l'intermedi del B2 no sembla, ni de bon tros, exagerat, ni estableix, com es diu, una barrera d'entrada i un requisit excloent que impedeix de manera desproporcionada i generalitzada l'accés a la funció pública. ¿Per ventura és desproporcionat que per poder ser xofer del Parlament calgui superar una prova la finalitat de la qual és avaluar la capacitat de l'examinand per a afrontar un ampli ventall de situacions de comunicació amb un cert grau d'independència lingüística —no necessita confiar en estructures i fórmules fixades ni limitar-se a torns breus d'intervenció? I que hagi de demostrar un grau suficient de recursos lingüístics que li permetin expressar-se de manera prou precisa, fluida i correcta?

La setmana passada, vam tenir un nou exemple de la ingerència judicial en matèria lingüística. Vic va esdevenir el primer ajuntament de Catalunya condemnat per exigir un nivell de català considerat desproporcionat per accedir a una plaça de treball al consistori. El municipi, governat per Junts, havia demanat un nivell B2 de català per optar a una plaça d'operari de cementiri i manteniment, però ara el jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona ha declarat nul·les les bases del concurs públic i ha ordenat a l'Ajuntament que rebaixi el requisit al nivell A2, és a dir, el nivell bàsic, el més baix dels cinc existents. Després ens queixarem de com està el català, el seu ús i el retrocés en la vida quotidiana i en la relació de la ciutadania amb l'administració en els seus diferents nivells. Cada vegada són més els casos que coneixem i es rebaixa així el nivell d'exigència de ser atesos correctament en català. No és tan difícil: ser atesos igual que succeeix quan es parla en castellà. Només això. No hauria de ser tan difícil d'entendre. Poder viure en català, a Catalunya.