Després de setmanes de negociacions, la Unió Europea ha aprovat un nou paquet de sancions contra Rússia, el dinovè des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. Les mesures, acordades pels Vint-i-set, s’estenen als principals bancs russos, a plataformes d’intercanvi de criptomonedes i a diverses empreses amb seu a la Xina i l’Índia que col·laboren amb el Kremlin. Brussel·les vol, sobretot, retallar els ingressos energètics que continuen alimentant la maquinària bèl·lica de Moscou, i per això ha decidit avançar un any –del 2028 al 2027– la prohibició d’importar gas natural liquat (GNL) rus als països membres.
L’anunci arriba l’endemà que els Estats Units imposessin sancions a les petrolieres Lukoil i Rosneft, un moviment que reforça el front econòmic occidental contra Putin. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, convidat a la cimera de caps d’estat i de govern celebrada aquest dijous a Brussel·les, ha celebrat la coordinació transatlàntica: “Aquesta és una decisió clau per a nosaltres, que complementa perfectament les mesures energètiques anunciades ahir pel president Trump, molt importants per al nostre país”, ha destacat el líder ucraïnès.
Llum verda al paquet de noves sancions
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tornat a denunciar la intensificació dels bombardejos russos sobre objectius civils i ha reclamat més suport militar d’Occident. “Rússia no dona cap senyal de voler aturar aquesta guerra: tornen a atacar escoles, guarderies, la població civil. Hem de continuar defensant-nos amb l’ajuda d’Europa i dels Estats Units, però també cal augmentar la pressió sobre Putin perquè posi fi a aquesta agressió”, ha afirmat. Zelenski ha insistit especialment en la necessitat de rebre míssils de llarg abast dels Estats Units. Les seves declaracions arriben poques hores després que es cancel·lés la cimera prevista a Budapest entre Vladímir Putin i Donald Trump, mentre Rússia i Ucraïna continuaven intercanviant atacs aeris.
A Brussel·les, la llum verda al nou paquet de sancions europees s’ha aconseguit finalment després de superar l’oposició d’Eslovàquia. El govern de Robert Fico havia bloquejat l’acord per temor que les mesures agreugessin la crisi energètica interna i afectessin la seva indústria. Bratislava exigia garanties de la Comissió Europea sobre el control dels preus i sobre la flexibilitat dels objectius climàtics per als sectors de l’automoció i la producció pesada.
Després d’intenses negociacions, Eslovàquia ha considerat satisfetes les seves demandes en la versió final de les conclusions que els líders comunitaris aprovaran aquest dijous. La cimera de la UE, que compta amb la presència de Zelenski, se centrarà en la nova ajuda europea a Ucraïna i en el debat sobre un préstec finançat amb els actius russos congelats com a principal via de suport econòmic al país.