Activitat frenètica al ministeri de Josep Borrell i a la secretaria d’España Global durant el judici al procés. En els últims dies, s’han fet vídeos de millora reputacional, s’han citat periodistes internacionals a les ambaixades d’arreu i s’ha creat una “cèl·lula d’acció ràpida” i una xarxa s’enllaços diplomàtics destinats a alertar i respondre en cas de risc de malmetre la imatge d’Espanya. Tot plegat, una mostra de nerviosisme que es viu a can Borrell per la por que l’opinió pública compri que el judici és “polític” i que s’estan vulnerant drets fonamentals.

Fins i tot s’han enviat diversos dossiers als principals mitjans de comunicació mundials. Entre ells, un que resumeix els fets del setembre i octubre de 2017 i que està ple d'inexactituds. Es parla, per exemple, de només dos ferits l’1-O -quan les dades dels serveis d’emergència de la Generalitat els situen prop del miler-.

En un altre dossier titulat “12 falsedats contra Espanya”, a més, hi ha descontextualitzacions evidents, com quan es posa com a exemple del delicte de rebel·lió un equivalent del Codi Penal d’Alemanya -però sense dir que un jutge d’aquest país va rebutjar l’extradició del president Carles Puigdemont per falta de la condició de violència-, o quan es diu que Amnistia Internacional no reconeix als empresonats com a “presos polítics” -ometent que en el cas dels Jordis n’ha demanat la llibertat-.

La resposta de Bosch

Davant d’aquesta situació, el Govern no s’ha quedat de braços plegats i ja ha posat en marxa una contra campanya per desmuntar el relat que s’intenta vendre des del ministeri d’Exteriors. L'homòleg de Borrell a la Generalitat, el conseller Alfred Bosch, ha posat en marxa una gira de contactes i trobades europees que ja ha recollit els primers fruits.

La setmana passada el conseller va viatjar a París, on a més de reobrir la delegació al país tancada pel 155, va pronunciar una conferència i va mantenir diverses reunions amb actors polítics. Entre elles, l’exministre d’Educació francès i candidat socialista a les eleccions de 2017, Benoît Hamon, que després de la trobada amb el conseller va fer unes declaracions públiques titllant el judici de "polític" i demanant a la UE que intervingués.

Aquesta setmana ha estat el torn de Brussel·les, on el conseller s'ha reunit amb el president del Comitè de Regiones de la UE, Karl-Heinz Lambertz. En la reunió, tots dos polítics han abordat la situació dels presos polítics i el judici al procés. Segons el conseller català, Lambertz "es va interessar per la defensa de la democràcia i els drets civils i per la situació dels presos polítics".

Properament: Ginebra

Les cites internacionals, però, no acaben aquí. Properament el conseller també es desplaçarà a Ginebra i altres poblacions europees, segons han indicat fonts de la conselleria a El Nacional. La intenció del departament és fer una o dues ciutats per setmana, tot i que per la vinent no n'hi ha prevista cap. El Govern vol combinar les diverses funcions del departament i evitar que la internacionalització interfereixi en altres tasques i obligacions parlamentàries.

Des de la conselleria de Bosch expliquen que en aquestes trobades constaten que l’interès internacional per Catalunya ha crescut darrerament amb l’inici del procés judicial i que hi ha certa “unanimitat” amb que es tracta d’un “judici polític”. “El problema el tenen ells, són ells els que s’han d’explicar i estan nerviosos”, diuen aquestes fonts en referència a les ambaixades de Borrell, mentre asseguren que el Govern es limita a “explicar la situació” i a “demanar que segueixin el judici”. 

L’acció de Bosch, però, també té una altra vessant: la de Madrid. La conselleria també treballa perquè els periodistes internacionals puguin tenir interlocució directa amb el Govern durant el seguiment del judici i els hi intenta facilitar la feina oferint llocs de treball com el centre Blanquerna.

La lluita de David contra Goliat

La batalla pel relat de les dues administracions, però, es fa en desigualtat de condicions. Mentre que per una banda el ministeri dirigit per Borrell compta amb ambaixades i una àmplia xarxa diplomàtica gairebé a tot el món, el Govern català té una modesta presència internacional i amb les dificultats afegides de l’aplicació del 155 i el tancament de les delegacions. De moment només se n’han reobert sis, de les 12 que tenia el 2017.

A més, els pressupostos de les dues administracions són molt dispars. El pressupost de la conselleria d’Exteriors és només l’1,5% el del ministeri, però, a més, Borrell ha destinat un milió extra a la secretaria d’España Global, l’encarregada de rebatre el relat independentista a l’Exterior, mentre que el Govern argumenta que per la contracampanya no s’hi destinaran més recursos dels que ja compta la conselleria.

Cal tenir en compte, però, que a més de la tasca que pugui fer Bosch, també hi ha la que fan altres membres del Govern, així com representants del Parlament i altres membres dels partits i entitats independentistes. En són exemples, des de la conferència que van realitzar conjuntament els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont aquesta setmana, fins a la visita del president de la cambra catalana, Roger Torrent, al Parlament belga, o la campanya que puguin fer els exiliats.