Hi ha paraules que s’escampen com una taca d’oli dins el català sense ser correctes, i atossigar és una d’aquestes. Potser l’has dita sense pensar-hi gaire: "No m’atossiguis!", "M’està atossigant tota l’estona!" o "A la feina no deixen d'atossigar-me". Però el fet és que aquest atossigar que tanta gent fa servir és, simplement, incorrecte en català. Encara que aquest verb tingui melodia pròpia dels verbs catalans acabats en -ar, no forma part de la nostra llengua normativa. De fet, és un calc directe del castellà atosigar, que segons la Real Academia Española significa, entre altres coses, ‘fatigar’, ‘inquietar’ o ‘molestar’. Aleshores, què hem de dir en lloc d’atossigar? Doncs depèn del context. El català és una llengua rica, precisa i plena de matisos, i per això tenim tot un ventall de verbs que poden substituir-lo segons el que vulguem expressar.
🤔La paraula catalana en perill d’extinció que la IA considera un símbol de Barcelona
Maneres correctes de dir 'atosigar' en català
Per què diem atossigar si no és correcte? El castellà atosigar s’ha filtrat en l’ús quotidià. Té un so que s’enganxa i, com que “sona” català, molta gent l’ha incorporat sense adonar-se’n. Però el fet que soni bé no vol dir que sigui correcte. El català té alternatives més precises i expressives. Cada paraula té la seva música, el seu pes i el seu to. Fer-les servir bé no és només una qüestió de correcció, sinó també de precisió i de bellesa. Quan l'hagis de dir, pensa en aquestes opcions en català:
Atabalar: quan et fan perdre el cap
Si algú t’omple de preguntes, et parla sense parar o t’estressa amb massa coses alhora, el verb adequat és atabalar. L’Institut d’Estudis Catalans el defineix com ‘fatigar el cervell (d’algú), marejar amb sorolls o sons’. Així, quan els nens no paren de cridar, pots dir perfectament: "M’atabalen, aquestes criatures!" o "Amb tanta feina, m’he ben atabalat". És una paraula que transmet aquella sensació de saturació mental, d’excés de soroll o estímuls. Si algun cop la paraula atossigar t’ha sortit en aquest sentit, ja ho saps: el que volies dir era atabalar.
Marejar: quan et tornen boig a preguntes
Quan algú t’assetja amb dubtes, et demana coses una vegada i una altra o et fa sentir com si fossis dins d’un vaixell, el verb correcte és marejar. En català també s’utilitza figuradament: "El van marejar a preguntes". És aquell moment en què et sents literalment desorientat per excés d’informació o insistència.
Burxar: quan algú no para d’insistir
Si l’atossigar que dius fa referència a algú que t’està provocant, buscant-te les pessigolles o insistint per fer-te parlar, el verb que busques és burxar. Vol dir ‘incitar algú a descobrir o revelar quelcom’ o ‘agullonar, atiar’. Per exemple: "No em burxis més amb aquest tema" o "El burxa perquè perdi els nervis". Aquest burxar té una connotació més psicològica que física, i va molt bé per descriure aquells que no poden evitar remenar on no els demanen.
Emprenyar o fastiguejar: quan ja no pots més
Quan la situació passa de molesta a directament irritant, entra en joc emprenyar. És una paraula catalana popular i molt viva: "No m’emprenyis més, si us plau". També pots fer servir fastiguejar, si vols un to més formal o expressar un cansament més profund: "Aquest temps em fastigueja". Són verbs que transmeten el mal humor, la irritació i la saturació emocional. En castellà potser diries me atosiga, però en català el cos et demana m’emprenya.
"Tocar la pera" (o els pebrots): el registre col·loquial
Quan vols expressar irritació de manera més divertida o quotidiana, pots recórrer a l’expressió "tocar la pera a algú", sinònima de molestar-lo. És viva, popular i molt nostra: "No li toquis més la pera, que ja prou feina té!". També s’hi pot substituir pera per pebrots, si vols donar-hi més contundència.
Destorbar i empipar: la molèstia suau
Si la situació és menys emocional i més pràctica (per exemple, algú que t’interromp o et posa un obstacle) pots fer servir destorbar o empipar. "No el destorbis, que està treballant" o "Aquest soroll m’empipa una mica". En aquests casos no hi ha una càrrega de ràbia, sinó una incomoditat lleugera.
Atordir: quan literalment et deixen sense seny
Finalment, si el que vols expressar és que alguna cosa o algú t’ha deixat sense capacitat de reaccionar, atordir és la paraula justa. Vol dir ‘pertorbar els sentits o fer perdre la serenitat’. Per exemple: "Em va atordir el crit tan fort" o "Tantes discussions m’atordeixen".