"Ja m'agradaria a mi tenir els mitjans i els recursos que té Diplocat". No són paraules d'un petit empresari o d'una modesta fundació, són paraules, ni més ni menys, que del ministre d'Exteriors, Josep Borrell. Segons el socialista, Catalunya ha superat Espanya en la difusió del "relat" independentista a l'exterior i, això, sempre segons el ministre, és gràcies a la quantitat de recursos que tenia el Diplocat abans de ser liquidat pel 155.
Les paraules de Borrell cauen pel seu propi pes. Resulta inversemblant que un consorci com el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya pugui tenir més recursos que el mateix Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, quarta potència econòmica de la zona euro. De fet, només amb una simple ullada a les dades queden desmentides les paraules de Borrell.
El Diplocat va rebre 2,3 milions l'any 2017 del pressupost de la Generalitat, mentre que el pressupost del Ministeri d'Exteriors per aquest 2018 és de 1.182 milions. De fet, el departament de Borrell gasta 2 milions d'euros al mes només en el lloguer de les ambaixades, els consolats i les residències oficials dels seus representants. És a dir, només en lloguers d'un mes, el govern espanyol ja gasta gairebé tota l'aportació que la Generalitat fa al Diplocat.
Només en els lloguers d'un mes, el govern espanyol ja gasta gairebé tota l'aportació que la Generalitat fa al Diplocat a l'any
El Diplocat és un consorci publicoprivat en el qual participaven fins a l'octubre passat des de futbolistes, com Xavi Hernández, fins a la Taula del Tercer Sector. Tot i això, el principal finançador és la Generalitat. La seva tasca se centrava a realitzar una diplomàcia bàsicament acadèmica, fent presentacions o debats a think tanks o establint contacte amb polítics d'altres països i, entre les seves principals funcions, hi havia la difusió del dret a decidir. Va ser liquidat pel govern espanyol amb el 155, encara que el Govern va començar un procés per a la seva restitució el juliol passat.
Tampoc el pressupost de la Conselleria d'Exteriors de la Generalitat arriba a la sola de la sabata del ministeri. Concretament, el pressupost del Govern en Exteriors és de 18 milions d'euros, comptant ja l'aportació al Diplocat. Dit d'una altra manera, el que paga cada català per l'estratègia internacional de Catalunya són poc més de 2 euros i mig l'any, mentre que el que paga cada espanyol pel Ministeri d'Exteriors s'eleva a 25 euros l'any.
200 països contra 12
A més, el nivell de projecció d'un i altre no tenen res a veure. Al Diplocat, abans del tancament, hi treballaven menys d'una vintena de treballadors. El cos consular espanyol té representació en gairebé 200 països i compta amb 182 ambaixadors, a més dels cònsols i de tots els treballadors de les ambaixades com la segona prefectura, el conseller, el secretari, el canceller... En només una ambaixada hi poden treballar desenes de persones.
Per contra, la Generalitat, abans de l'aplicació del 155, tenia representació a dotze països, totes elles amb estructures molt modestes. Parlem de les de França, Regne Unit, Alemanya, Àustria, Estats Units, Itàlia, Portugal, Dinamarca, Suïssa, Polònia, Croàcia i Brussel·les, que és l'única que es va mantenir oberta durant la intervenció per bé que es va acomiadar el seu delegat. En totes aquestes delegacions hi treballaven una cinquantena de treballadors, comptant ja els delegats.
Les 12 Delegacions de la Generalitat de Catalunya al món: l'ampliació d'aquesta legislatura pic.twitter.com/yMDeOFvPOE
— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) 31 de agosto de 2017
Tot i això, el Govern s'ha proposat recuperar-les i ja va aprovar el 26 de juny el decret que permetia reobrir les delegacions al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia, França, Suïssa i els Estats Units d'Amèrica. La de Berlín ja ha estat inaugurada aquesta setmana i la de Londres, la setmana que ve. A més, la conselleria comandada per Ernest Maragall també té previst l'obertura d'ambaixades als països nòrdics, als Balcans, a la Xina i fins i tot als estats de l'Orient Mitjà.
Què costen les ambaixades espanyoles?
Algunes de les ambaixades que té Espanya al món tenen dimensions i despeses molt elevades. Un exemple és la de Moscou, que costa 141.486 euros al mes, o la de Nova York, que surt per 85.133 euros.
Les despeses estratosfèriques, però, no acaben aquí. La seu de l'ambaixada a París, per exemple, té 14.450 metres quadrats i el preu del seu manteniment, juntament amb el de la residència de l'ambaixador i el de la Delegació Permanent d'Espanya a l'OCDE, és de 331.825 euros, segons consta en l'adjudicació feta pública pel ministeri per un període de dos anys.
El ministeri d'Exteriors va gastar 48.487 euros en una catifa per al menjador de gala de l'ambaixada davant el Vaticà
Aquestes no són les úniques despeses que destaquen. Només en el manteniment de jardins de les ambaixades, els anys 2016 i 2017, el Ministeri d'Exteriors es va gastar 60.536 euros a Berna (Suïssa) i 51.674 a Roma. En aquest mateix període, es va gastar 48.487 euros en el subministrament "d'una catifa de nus manual per al menjador de gala" de l'ambaixada davant el Vaticà i, en mobiliari, es va gastar 20.507 per a la delegació de Bogotà i 34.536 per a Rio de Janeiro. També es van fer obres de reforma a la seu de Bangkok, que van costar 527.927 euros.
Finalment, l'ambaixada d'Espanya a Riad disposa d'una piscina el manteniment de la qual, juntament amb altres instal·lacions electromecàniques, es va adjudicar l'any 2015 a una empresa per 96.000€.
A més, l'any 2016 el ministeri es va gastar 72.479 euros en el subministrament de banderes i pals per a les representacions a l'estranger.
Quant cobra un ambaixador?
Tot i que el govern espanyol compta amb una plana web de transparència, els sous reals dels ambaixadors són un misteri, ja que els que apareixen a internet són sense els complements. Així, mentre que el sou base mitjà és d'uns 60.000 euros anuals, amb els complements pot arribar als 120.000. A més, cal tenir en compte que tots els ambaixadors compten amb una residència pagada en els seus països de destí per a ells i les seves famílies.
Els complements, doncs, es paguen per equiparar el sou al nivell de vida del país o per compensar qüestions com la llunyania, la insalubritat i les situacions de violència d'alguns dels països en qüestió. En el cas de l'ambaixador australià, per exemple, el sou base és de 58.867 euros, però un cop sumats els complements són gairebé 120.000 euros.
Amb tot, la diplomàcia espanyola compta amb una estructura mastodòntica i molt potent que res té a veure amb el modest desplegament català. Ni pel que fa als luxes ni pel que fa a les despeses. Catalunya gasta només un 1,58% del que gasta Espanya en exteriors i costa a cada català deu vegades menys del que costa la diplomàcia espanyola.