Per ajustar-se a les mides del nou vestit de diplomàtic, Josep Borrell ha començat un règim estricte que passa per abandonar les declaracions pujades de to. El pròxim 1 de novembre començarà a exercir oficialment les funcions de cap de la diplomàcia europea, un cop superat l'examen de l'Eurocambra. L'encara ministre d'Exteriors espanyol en funcions es prepara per a ocupar un càrrec on les formes són essencials i per evitar problemes, la solució de Borrell passa per callar i no respondre preguntes sobre temes delicats com Catalunya. És el que ha fet aquest divendres durant la roda de premsa posterior a la reunió del Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània, que s'ha celebrat un any més a Barcelona i en la qual Borrell exercia d'amfitrió.
El context es prestava a opinar: amb la publicació imminent de la sentència contra els líders independentistes, hores després de la polèmica per les declaracions del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya avisant que, si cal, tornaran a actuar tal com van fer-ho l'1-O, amb les constants referències al 155 durant els mítings de precampanya. A la vintena de periodistes que hi havia a la sala de premsa se'ls ha indicat que Borrell només respondria dues preguntes. Una ha estat sobre Síria. L'altra, un llençol sobre tots els temes d'actualitat vinculats al procés català: si el govern de l'Estat tem per la reacció que hi pugui haver al carrer i a les institucions i com pensen sofocar-la, com afrontarà l'impacte que tindrà la sentència a la imatge d'Espanya a l'exterior, si s'està treballant per tenir a punt la intervenció de la autonomia i quina valoració en feia de la coordinació entre Mossos i Guàrdia Civil.
La resposta, un llarg silenci. Fins i tot ha convidat l'Alta Representant de la UE, Federica Mogherini, que l'acompanyava en la compareixença, a que fos ella qui respongués. Davant l'estupefacció de la sala finalment ha despatxat la pregunta evitant mullar-se en res. "No hem parlat d'aquests temes a la reunió, és una reunió sobre el mediterrani, puc parlar-li del que ens duu aquí, parlar dels problemes del mediterrani, no és a l’agenda cap dels assumptes que ha mencionat", ha afirmat Borrell.
L'únic que sí que ha dit és que un cop assumeixi el seu nou càrrec com a alt representant "actuarà sempre d'acord als tractats de la UE, amb estricte respecte a la legalitat de cada país i la legalitat europea".
Veto a la Generalitat
El Fòrum per la Mediterrània és una cita intercontinental que reuneix anualment una quarentena de ministres de la ribera del Mediterrani que té com a objectiu aprofundir en la cooperació entre els països membres, en aspectes clau com poden ser el canvi climàtic, les crisis migratòries o el desenvolupament econòmic. Com ja va fer l'any passat, el govern espanyol ha tornat a vetar la presència del Govern Torra-Aragonès. A diferència del que havia passat en edicions anteriors durant els governs del PP, per segon any consecutiu l'executiu espanyol no ha convidat a la trobada cap representant de la Generalitat.
En la intervenció inaugural entre els seus col·legues, Borrell ha expressat quines són les principals preocupacions de la política exterior europea. És aquí on ha identificat "els rebrots populistes i nacionalistes que esquerden els valors de la Unió Mediterrània" i ha defensat "les interdependències" en contraposició amb la independència. Això sí, sense mencionar en cap moment el cas català.
Precisament darrera seu ha pres la paraula qui encara ocupa el càrrec que ostentarà Borrell d'aquí a tres setmanes. Abans passar-li el relleu, la italiana Federica Mogherini li ha marcat el pas, posant l'èmfasi en la necessitat que "en una època de confrontació com la nostra, encara que sigui una confrontació regional, és important explorar les vies de diàleg i els espais de cooperació". I ha afegit que "en una època en que preval l'unilateralisme calen espais com aquest".
La d'avui és la quarta vegada que Barcelona acull una trobada que, fins que Borrell va arribar al ministeri d'Exteriors havia comptat amb la participació de la Generalitat. De fet, l'any 2017, Carles Puigdemont va ser l'encarregat de pronunciar el discurs inaugural. Va parlar en tres llengües, català, castellà, anglès i francès.