Quins són els boscos més secs? El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha desenvolupat una eina per alertar del risc d'incendi en temps real i en plena onada de calor, a partir de conèixer la humitat de la vegetació forestal. L'eina, anomenada ForestDrought, permet consultar un mapa que mostra el contingut d'aigua del sòl tant a la Península com a les illes Balears.
Per exemple, actualment les zones més seques de Catalunya es concentren al Vallès Oriental i Occidental, al Maresme, la Selva, el Gironès i la Garrotxa. A escala estatal, destaquen la zona occidental d'Andalusia i Castella-la Manxa. En totes aquestes zones es detecta una humitat inferior al 100% i, fins i tot, del 80%, fet que sol ser indicatiu d'estrès per sequera. Si és inferior al 80%, cal estar alerta, perquè vol dir que la vegetació està molt seca i es pot encendre amb més facilitat, d'acord amb l'investigador Miquel Cáceres. Els mapes mostren que les abundants pluges d'hivern van fer que els boscos arribessin al juny amb bones reserves d'aigua, però que les onades de calor han canviat la situació a causa de la transpiració de les plantes.
Vídeo: Contingut d'humitat del combustible viu. Si el valor és inferior al 100%, sol ser indicatiu d'estrès per sequera, i si arriba a ser inferior al 80%, cal estar alerta, perquè vol dir que la vegetació està molt seca i pot encendre's amb més facilitat / CREAF
El cas és que la humitat de la vegetació és un indicador que no se sol incloure en els models de predicció d'incendis perquè és difícil de calcular amb precisió, però si es combina amb altres paràmetres, com la temperatura o les precipitacions, permet generar mapes de risc d'incendis més precisos. Un estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista New Phytologist explora com incorporar la humitat de la vegetació als models de risc d'incendi per millorar-ne la prevenció i la gestió, cosa que fa la plataforma desenvolupada per l'Ecosystem Modelling Facility (EMF) del CREAF. L'eina actualitza diàriament l'estat hídric dels boscos i el contingut d'aigua del sòl mitjançant mapes de lliure accés, amb dades integrades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), entre altres. La informació es creua amb dades sobre el tipus de sòl, el relleu i l'estructura dels boscos procedent de l'Inventari Forestal Nacional, el Mapa Forestal d'Espanya i mapes LiDAR.
A més de la sequedat del sòl i les plantes, es poden visualitzar altres indicadors crítics per a la prevenció, com el potencial que el foc es propagui per les copes dels arbres, la probabilitat que s'encengui el sotabosc i la humitat de la vegetació morta. "Volem que l'eina sigui útil per anticipar amb més fiabilitat quan i on la vegetació viva es troba en una situació crítica i pot representar un risc en relació amb els incendis", assenyala el científic de dades de l'equip, Víctor Granda. La recerca demostra que els arbres resisteixen millor la sequera en tenir arrels profundes i tancar els seus porus per retenir aigua, mentre que els arbustos del sotabosc s'assequen molt més ràpid, cosa que explica per què dos boscos veïns amb el mateix clima poden presentar riscos d'incendi totalment diferents. Ara, un dels reptes és incloure informació més detallada sobre les característiques dels sòls, com la quantitat de roques i la profunditat del sòl, i també un coneixement més detallat sobre la fisiologia de cada espècie i representar amb més precisió el moviment de l'aigua dins dels boscos.
Vídeo: un dels altres indicadors de l'eina ForestDrought. Potencial que el foc es propagui per les capçades dels arbres a Catalunya / CREAF