El CIS torna a catapultar el PSOE vuit punts per sobre del PP. El laboratori demoscòpic dirigit pel socialista José Félix Tezanos enfonsava el partit de Pedro Sánchez en un baròmetre publicat fa un mes, després de l'esclat del cas Zapatero. Però aquest mes de juliol, segons la cuina de l'institut públic de demoscòpia, el PSOE torna a ser el partit favorit per guanyar les pròximes eleccions generals —amb el 33% dels vots per sobre del 25,1% del PP— malgrat la condemna a José Luis Ábalos i la trama de clavegueres de Leire Díez. Vox es manté com a tercera força política amb el 15,3%; mentre que la formació Se Acabó La Fiesta de l'ultra Avise Pérez creix i se situa en el 2,6%. Pel que fa a l'espai espanyol situat a l'esquerra del PSOE, les formacions de Sumar obtindrien el 6,1% dels suports si tornessin a presentar-se plegades, per davant del 2,5% que obtindria Podemos; actualment les dues formacions estan separades al Congrés dels Diputats.
Per altra banda, aquest baròmetre també pronostica una patacada de Junts per Catalunya respecte d'Esquerra Republicana. Els independentistes capitanejats a Madrid per Míriam Nogueras aconseguirien el 0,7% dels vots, superats amb escreix pel 2,7% que obtindria la formació liderada al Congrés per Gabriel Rufián. Pel que fa a les formacions basques, el PNB (1%) supera aquesta vegada Bildu (0,8%). Per últim, els nacionalistes gallecs del BNG s'emportarien el 0,9% dels suports, per davant del 0,2% de Coalició Canària i el 0,2% d'Unió del Poble Navarrès.
Primer CIS després de la condemna a Ábalos
El baròmetre d'aquest dimecres és el primer que publica el CIS des que José Luis Ábalos fou condemnat a 24 anys de presó pel cas Mascaretes. Els enquestats també han sigut informats en les darreres setmanes de la imputació de la directora de la Guàrdia Civil i el director adjunt operatiu del cos Manuel Llamas en el cas Leire Díez; així com la retirada del passaport a Begoña Gómez per part del jutge Juan Carlos Peinado. Durant aquest temps el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP, Vox i Junts, ha exigit —de manera no vinculant— a Pedro Sánchez la seva dimissió o bé que se sotmeti a una qüestió de confiança; a conseqüència dels múltiples casos de corrupció que afecten el seu partit i el seu govern.
El mateix Sánchez va aprofitar el comitè federal del PSOE del 27 de juny per llançar la seva formació a la supercampanya electoral del 2027 refugiant-se en el relat del "i tu més". Serà un any en què se celebraran les eleccions municipals i autonòmiques, i també les generals si el president espanyol compleix la promesa d'esgotar la legislatura. De cara a aquestes eleccions, el PP acusa el govern espanyol de fer "enginyeria electoral" amb la regularització d'immigrants —malgrat que això no els doni dret a votar— i amb la llei de nets, que és una norma aprovada ja l'any 2022 en la llei de memòria democràtica i que permet nacionalitzar descendents d'espanyols que van exiliar-se per motius polítics durant la dictadura o bé van casar-se amb estrangers abans de la Constitució del 1978.