L'AP-7 s'ha convertit en el principal maldecap de la mobilitat a Catalunya. Quatre anys després de l'aixecament dels peatges, l'autopista suporta un volum de trànsit molt superior al que havia tingut mai, amb embussos gairebé diaris als trams metropolitans i retencions quilomètriques durant els caps de setmana i els períodes vacacionals. En aquest context, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible prepara quatre projectes per ampliar la capacitat de la via amb una inversió superior als 500 milions d'euros, mentre torna a guanyar força el debat sobre si cal recuperar algun sistema de pagament per ús.
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible treballa en l'ampliació de la capacitat de l'AP-7 amb la incorporació de nous carrils en dos dels trams amb més intensitat de trànsit de Catalunya: entre Sant Celoni i Montornès del Vallès i entre Martorell i Vilafranca Centre. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ACN, els projectes preveuen construir un quart carril en aproximadament 30 quilòmetres del primer tram i uns 25 quilòmetres del segon. Amb aquestes actuacions, el Ministeri suma quatre projectes en marxa per incrementar la capacitat de la principal autopista catalana, amb una inversió global que supera els 500 milions d'euros. Els altres dos trams previstos són el tercer carril entre l'Hospitalet de l'Infant i Amposta, que és el projecte més avançat, i el quart carril entre la B-23 i Martorell, un dels principals accessos metropolitans a Barcelona.
Prop de 100 quilòmetres d'ampliació
En conjunt, les actuacions afectaran prop d'un centenar de quilòmetres de l'AP-7. Els projectes es troben en diferents fases de tramitació, des dels estudis previs fins a la redacció dels projectes constructius, però comparteixen un mateix objectiu: augmentar la capacitat d'una infraestructura que ha vist créixer notablement el volum de trànsit des de la desaparició dels peatges, l'1 de setembre del 2021. L'alliberament dels peatges ha modificat el paper de l'autopista, que ha passat d'acollir principalment desplaçaments de llarg recorregut a absorbir també una part important de la mobilitat quotidiana de l'àrea metropolitana, a més del trànsit internacional de mercaderies.
L'increment del trànsit de vehicles particulars s'ha sumat al pes del transport de mercaderies. La falta d'alternatives ferroviàries competitives, mentre el corredor mediterrani continua pendent de completar-se, fa que milers de camions continuïn utilitzant diàriament l'AP-7 per travessar Catalunya. Aquesta situació provoca que qualsevol incidència, fins i tot de poca importància, acabi generant retencions importants, especialment durant els mesos d'estiu, quan la intensitat de circulació augmenta de manera significativa.
Remodelació dels enllaços
Paral·lelament a l'ampliació dels carrils, el Ministeri i la Generalitat impulsen un programa de remodelació dels principals enllaços de l'AP-7 per eliminar colls d'ampolla i millorar la fluïdesa del trànsit. El conveni subscrit entre les dues administracions preveu actuacions en una quinzena d'enllaços estratègics, amb l'objectiu de millorar les incorporacions i les sortides de l'autopista, reduir els punts de conflicte entre vehicles i facilitar la connexió amb la resta de la xarxa viària. Entre els nusos previstos hi ha els de Girona Nord i Girona Sud, Maçanet de la Selva, la Roca del Vallès, Montmeló-Parets, la connexió amb la B-30 i Vilafranca del Penedès.
Mesures mentre arriben les obres
Com que les ampliacions requeriran diversos anys de tramitació ambiental i administrativa abans de poder executar-se, les administracions també estudien mesures de gestió del trànsit per reduir la congestió. Entre les opcions que hi ha sobre la taula figura la limitació dels avançaments dels camions en determinats trams, una proposta que el Servei Català de Trànsit està analitzant. L'objectiu és millorar la fluïdesa de la circulació i reduir la sinistralitat mentre no entren en servei les actuacions estructurals previstes.
Torna el debat sobre el pagament per ús
La saturació de l'AP-7 també ha reobert el debat sobre el model de finançament de les vies d'alta capacitat. Tant l'Estat com la Generalitat han descartat, de moment, recuperar els antics peatges, però diferents experts en mobilitat fa temps que defensen algun sistema de pagament per ús o una vinyeta que contribueixi al manteniment de les autopistes i desincentivi part del trànsit de pas.
La qüestió ha tornat a escena en les últimes setmanes coincidint amb els col·lapses habituals de l'estiu. A més de les ampliacions, el Servei Català de Trànsit estudia limitar els avançaments dels camions en alguns trams com a mesura per millorar la fluïdesa i reduir la sinistralitat mentre no arriben les grans obres.
Amb els projectes d'ampliació sobre la taula, el govern espanyol aposta per augmentar la capacitat de la infraestructura. Tanmateix, el debat de fons continua obert: si n'hi haurà prou amb més carrils per absorbir una mobilitat cada vegada més intensa o si, tard o d'hora, caldrà reprendre la discussió sobre un model de pagament per ús que permeti gestionar la demanda i finançar el manteniment de la xarxa viària.