"Degut a la repressió els conec a tots", així ha començat la declaració de Jordi Pesarrodona quan Manuel Marchena li ha preguntat si coneix els processats.

Pesarrodona "comediant i pallasso i regidor de cultura a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada", ha estat citat pels advocats de Jordi Cuixart i ha relatat com va viure el 20-S. "No vaig tenir temps d'arribar a Economia i en passar per Via Laietana em vaig quedar al Departament de Governació. Hi havia dones que van posar clavells als peus de la Guàrdia Civil. Hi havia poca gent protestant i m'hi vaig quedar", ha explicat.

Vaig rebre moltes mostres de suport per aquesta acció simbòlica

"Utilitzem el nas de pallasso com un element de protesta simbòlic per treure transcendència", ha explicat remuntant-se als orígens d'aquesta protesta que fa servir sovint Pallassos sense fronteres, associació de què en forma part.

"Era molt agressiva la imatge d'un militar a la porta i em vaig quedar allà plantat durant tota l'estona que va durar l'operació amb el nas de pallasso", ha detallat davant l'estupefacció del tribunal. 

Les imatges de la repressió l'1-O no les oblidaré mai

"La policia se'm va dirigir com a 'famosito'", ha dit Pesarrodona quan ha començat a relatar el que va passar l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada. El pallasso i regidor ha explicat com el va pegar a ell la policia: "Vaig rebre cops de porra a la zona testicular. En van ser quatre". 

"Caram, com em costa el castellà"

Jordi Pesarrodona ha declarat tota l'estona amb un nas de pallasso sobre la taula. L'ha posat discretament sobre la bossa. I el camp de visió de Manuel Marchena no ha arribat a veure'l. Però per televisió es veia perfectament.

Nas pallasso judici procés

Sospitant que el pallasso n'estava fent alguna, Marchena li ha fet ensenyar a Pesarrodona les mans en un moment de la declaració. Però no hi tenia res. 

El regidor de Sant Joan de Vilatorrada ha declarat concisament, sense donar marge a cap protesta del tribunal, però sí que n'ha deixat anar alguna mentre buscava les paraules concretes per explicar-se: "Caram, com em costa el castellà" , ha etzibat en mig del seu relat sense donar marge tampoc a cap intervenció del president del tribunal.