Jordi Pesarrodona, el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), que treballa de pallasso, haurà de declarar aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 2 de Manresa per posar-se el nas de pallasso al costat dels guàrdies civils que vigilaven les portes del Departament d’Economia mentre va durar l’assalt a la conselleria, el 20 de setembre de 2017.

El jutge el reclama per una denúncia de la mateixa Guàrdia Civil, segons ha avançat El Món. Pesarrodona és regidor per ERC.

Pesarrodona també va ser atonyinat durant el referèndum de l’1-O mentre era entre els que volien votar a l'escola Juncadella del seu municipi, i encara arrossega algunes lesions de la pallissa. Les entitats civils, partits i veïns han convocat una concentració per acompanyar-lo al jutjat.

“Causa general”

Aquest dilluns va declarar al mateix jutjat Joan Badia, l'alcalde de Callús, citat per desobediència durant l'1-O. Acompanyaven Badia uns 200 veïns de Callús, i regidors i alcaldes d'altres municipis del Bages amb crits de “Llibertat” i “no esteu sols”.

L'alcalde, però, s'ha estat poca estona davant la jutgessa ja que s'ha acollit al dret a no declarar. Segons va manifestar a la sortida, “l'acusació no té cap sentit. L'1-O vaig estar amb el poble i vaig intentar impedir la violència”, s'ha defensat. Per Badia, la seva declaració s'emmarca en una “causa general” contra l'independentisme i la democràcia.

“Revenja”

Badia opina que la citació és una “revenja” de la jutgessa després que ells denunciessin la Guàrdia Civil per les seves actuacions als col·legis electorals durant l'1-O. “Tothom ha vist les imatges. Només vam intentar fer de mediadors entre els concentrats i la policia, tot i que no vam poder evitar els cops”, va afegir.

L’alcalde ha denunciat la Guàrdia Civil per atemptat contra l'autoritat, robatori del seu ordinador i destrosses a l'escola. A la sortida del jutjat va acusar directament la Guàrdia Civil d'”inventar-se” els fets.

Declaren els agents

Davant la mateixa jutgessa han declarat també aquest dilluns dos guàrdies civils que van participar en l'operatiu de l'1-O a Fonollosa. Aquesta jutgessa investiga les càrregues policials de l'1-O a cinc punts de votació del Bages. Es tracta dels dos primers agents a tot Catalunya que han donat explicacions per la violència de l'1-O. Concretament, són els qui es van endur l'urna.

Un dels advocats de l'acusació, David Casellas, va dir que gràcies a la declaració "s'han pogut aclarir alguns extrems". Per exemple, els agents han identificat el tinent coronel de la caserna de Sant Andreu de la Barca que era el màxim responsable de l'operatiu, i també han confirmat que els dies previs es van fer reunions "al màxim nivell" per preparar les actuacions.

Resistència pacífica

Els agents han admès que els veïns feien resistència "pacífica", però tot i això els antiavalots van carregar contra ells i van provocar diversos ferits. 

L'advocat també va explicar que, sobre l'ús de la força, els agents no han aclarit què van veure exactament ni tampoc si van sentir quines ordres es donaven. L'advocat va retreure "la memòria selectiva dels agents".

Segons Casellas, el fet que no hi va haver coordinació sobre el terreny entre els diferents cossos policials també ha quedat acreditat durant el testimoni dels dos agents. Segons el relat, quan la Guàrdia Civil va arribar a Fonollosa, "en cap moment es van dirigir cap a la parella de mossos que hi havia prèviament". "Semblaria lògic que si ja hi havia policia, els haguessin demanat quina era la situació i si requerien ajut", va assenyalar l'advocat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat