El teu país és una merda si se n’ha de ser a la força. “Me duele España. ¿Cómo quieres que me sienta español haciendo esto?” diu una de les víctimes en el vídeo que ahir es va veure a la sala del Tribunal Suprem. La Guàrdia Civil carrega contra els ciutadans que han deixat de ser ciutadans, són només escòria, són insectes, nombrosos però que no valen res, fàcils de massacrar, gairebé mai no es resisteixen. Mira que fàcil és acabar amb ells. A més a més no tenen valor de tornar-s’hi, els molt covards. Les anomenen defenses però les armes dels civilons obren els caps com síndries, esquitxen sang, rebenten budells, trenquen cames, fracturen braços, apallissen cossos com si no fossin d’éssers humans, com si no fossin persones i continuen i continuen en el seu deliri de violència apocalíptica, sobredimensionada, cinematogràfica, la veritat és que estan molt bé davant de la càmera, fan una estampa extraordinària, el resum de tota una època, mira’ls estomacant els estómacs, bastonejant àvies i dones per l’esquena, atonyinant individus desarmats i pacífics, clavant puntades de peu a persones assegudes a terra, fent volar les víctimes pels aires, aixafant testicles com si ells no en tinguessin, com si fos impossible posar-se en la pell dels rebels que només volen votar, que només volen viure democràticament. La teva democràcia, de fet, és una tirania perquè nosaltres sempre serem minoria i vosaltres sempre majoria. Així de flamencs van entrar els espanyols a Tenotxtítlan, així va ser el saqueig de Roma, així va ser la fúria espanyola d’Anvers, només els van faltar els morts, un detall important, però l’heroisme guerrer va ser exactament el mateix, la violència indiscriminada sobre una societat civil indefensa va ser idèntica. No van arribar a gasejar-nos com va fer l’exèrcit espanyol als rifenys durant una de les darreres guerres d’Àfrica però no va estar gaire malament el primer d’octubre del 2017, la pallissa fou fenomenal i ens en recordarem tota la vida, mentre visquem, d’això en podeu estar segurs. La vostra llei és la llei de la selva i heu convertit la unitat en una idea repulsiva. Director, per favor, ara, per acabar, un primer pla d’Ortega Smith descollonant-se de riure i un altre del fiscal José Zaragoza rient tímidament per sota el nas. Així, molt bé. Ho veieu com al final els catalans no som tan eixuts, ho veieu com al final us hem fet riure?

Jordi Galves
Extrem dret (48) Escandalosa sentència d’Estrasburg Jordi Galves
Jordi Galves
Extrem dret (47) Incompetents Jordi Galves