Jesús María Barrientos, que va presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entre el 2016 i el 2025 (va ser rellevat el febrer per la progressista Mercè Caso), aspira ara a liderar la Sala Militar del Tribunal Suprem. L’actual magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJC és un dels onze candidats que avui ha comparegut davant de la Comissió de Qualificació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que, durant deu minuts, ha defensat els seus mèrits per fer el salt a Madrid. Ha fet un repàs del seu currículum i ha recordat alguna de les seves intervencions en la judicialització del procés independentista, donat que, com a president del TSJC, va encapçalar els tribunals que van jutjar l’independentisme català. I ha aprofitat per arremetre amb duresa contra la llei d’amnistia: “Elimina tota responsabilitat dels qui han tingut encomanada la gestió de fons públics i els destinen a activitats declarades il·lícites. La generació d’un risc sistèmic d’impunitat futura en escenaris similars”. El febrer del 2024, va sostenir que una “llei que privilegia uns pocs mai pacificarà”,
👤 Jesús María Barrientos, implacable amb l’independentisme, serà rellevat com a president del TSJC
Ho ha verbalitzat quan ha recordat la decisió del TSJC de portar l’amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per consultar la malversació de l’1-O i suspendre el judici a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, negant-los així l’aplicació de la norma de l’oblit penal. Avui ho ha justificat: “Es pregunta si la desprotecció dels interessos financers d’un estat membre posa en risc també els interessos financers de la Unió Europea, si el desviament de fons públics propis del pressupost d’una comunitat autònoma perjudica els interessos de la Unió i si és compatible amb el dret de la Unió”.
Així mateix, Barrientos ha recordat dues resolucions jurisdiccionals que ell va signar amb una “rellevància jurídica” i “significativa qualitat tècnica”. En primer lloc, ha al·ludit a la sentència contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9 de novembre del 2014 que els va condemnar a fins a dos anys d’inhabilitació. “S’analitza per primera vegada la naturalesa jurídica d’una providència del Tribunal Constitucional a l’efecte del delicte de desobediència i s’avalua la consciència de la licitud per al delicte de prevaricació i el seu tractament quan la ineficiència és inherent al fet de desobediència”, ha subratllat. En segon lloc, ha mencionat la sentència que va condemnar Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació en considerar-la autora d’un delicte de prevaricació i de falsedat documental per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
📝 Mas, Ortega i Rigau, inhabilitats fins a dos anys per desobeir el TC el 9-N
📝 Laura Borràs és condemnada a 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació
“Els greus riscos als quals va ser sotmesa la integritat del poder judicial a Catalunya el 2017”
D’altra banda, ha portat a col·lació dues ordres de la presidència del TSJC que ha considerat “d’alta densitat i transcendència pública”. Totes dues anaven dirigides als cossos policials. La primera la va emetre pels “greus riscos als quals va ser sotmesa la integritat del poder judicial” a Catalunya el setembre i l’octubre del 2017. Amb la segona, va voler “assegurar la indemnitat” de les seus dels 49 partits judicials de Catalunya entre el 2017 i el 2019. Va ser a principis d’octubre del 2017 quan ell va retirar els Mossos d’Esquadra del comandament de la vigilància del Palau de Justícia, l’edifici ubicat al passeig de Lluís Companys, per tal que fos la policia espanyola la que passés a dirigir l’operatiu de seguretat. Va ser una decisió criticada per altres magistrats.
Barrientos ha defensat que en quaranta anys de trajectòria jurisdiccional, ha buscat sempre “conciliar la qualitat i excel·lència de les resolucions amb l’agilitat en la resposta” i ha presumit que, en l’ordre penal, ha sigut partícip de 4.950 resolucions, entre les quals més de cent estan ressaltades per “consolidar, desenvolupar o innovar conceptes jurídics d’interès”. Finalment, ha recordat que té el grau de tinent de l’Exèrcit de l’Aire des del febrer del 1983 i que ha estat distingit amb la Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc, amb la Creu de Plata de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil i amb la Creu de l’Orde del Mèrit de la Policia amb distintiu blanc.
No es va creure Trapero quan li va dir que detindria Puigdemont i va plantar Torrent quan va parlar de “presos polítics”
Jesús María Barrientos, de l’Associació Judicial Francisco de Vitòria, va ingressar a la carrera judicial el 1985. Després de passar pels jutjats de Lleó, Barcelona i Cantàbria, va ser magistrat a l’Audiència de Barcelona fins que va ser nomenat president del TSJC. Com a president del TSJC, ha estat implacable amb els polítics independentistes, que l’han recusat acusant-lo d’haver-los perseguit per la seva ideologia. De fet, va ser apartat del judici a la segona Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent. Això sí, va presidir el judici i condemnar el president Artur Mas pel 9-N del 2014, així com els membres de la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, per l’1-O. Ara bé, el Suprem va fer repetir el judici sense ell. I va veure com el Suprem s’apropiava de la causa contra el govern de Carles Puigdemont amb l’excusa d’una despesa a l’exterior, malgrat que tots eren aforats davant del TSJC.
Hi ha dos episodis especialment recordats de l’etapa de Jesús María Barrientos com a president del TSJC. El 2017, mai es va creure el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, quan va trucar-li per telèfon i va dir-li que tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont si se li ordenava. Trapero va explicar aquest pla per primer cop al judici del Tribunal Suprem contra els polítics catalans i a l’Audiència Nacional, on finalment va ser absolt. D’altra banda, el febrer del 2018, l’independentisme va reprovar que Barrientos s’aixequés d’un acte quan l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, va parlar obertament de “presos polítics” en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Els altres aspirants a presidir la Sala Militar del Suprem
Jesús María Barrientos és un dels onze candidats a presidir la Sala Militar del Suprem. Qui són els altres?
- Javier Aguayo Mejía, president de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya
- Carmen Álvarez Theurer, magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional
- Javier Mariano Ballesteros Martín, magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional
- María Nieves Buisán García, magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional
- José Luis Concepción Rodríguez, magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJ de Castella i Lleó
- Pedro Luis García Muñoz, magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya
- José Ramón González Clavijo, magistrat de la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional
- M. Desemparados Guillo Sánchez-Galiano, magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Madrid
- Enrique López López, magistrat de la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional
- José Luis López del Moral Echeverría, president del TSJ de Cantàbria