El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha inhabilitat Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9 de novembre del 2014. 

Jesús María Barrientos ha anunciat la sentència que inhabilita per 2 anys Artur Mas i Joana Ortega per 1 any i 9 mesos i Irene Rigau per 1 any i 6 mesos pel delicte de desobediència. A més els condemnen a multa econòmica: Mas de 36.000 euros, Ortega de 30.000 i Rigau de 24.000 euros.

El TSJC els ha absolt del delicte de prevaricació.

La Fiscalia demanava penes de 10 anys d'inhabilitació per a Artur Mas, i 9 per a Joana Ortega i Irene Rigau. 

La sentència no és ferma i ara les defenses poden presentar el recurs, que tot indica que serà així.

Descarrega't la resolució

Els detalls de la sentència

Segons el TSJC, Artur Mas "va pervertir els principis democràtics de divisió i equilibri entre poders, i va fer esquerdar una regla bàsica i imprescindible per una convivència pacífica, la que passa, indefectiblement, per una submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials".

La sentència diu que la intervenció personal de Joana Ortega com a vicepresidenta del Govern va ser "decisiva", ja que va aconseguir "la cessió i posada a disposició del procés participatiu en les seus de votació, els diferents equipaments municipals que al llarg de tot el territori de Catalunya van completar el mapa de centres electorals, principalment en aquells municipis que no tenien instituts".

El Tribunal no es creu que tot va ser possible gràcies als voluntaris i en aquest sentit argumenta que "tampoc és acceptable la coartada" de tots els acusats que "havia quedat en mans dels voluntaris la totalitat del procés participatiu i les votacions conseqüents" perquè "el control i la gestió del gruix dels voluntaris" estava en mans d'Ortega.

A Irene Rigau li atribueix una intervenció que va ser "decisiva" per obrir els instituts de pràcticament tot Catalunya i sobretot en el paper que va tenir per "proveir d'equips tècnics tot el procés de votació".

Mandat explícit, clar, terminant i directe

La sentència diu que el mandat del TC en la providència del 4 de novembre no generava cap dubte: "Contenia un mandat suficientment explícit, clar, terminant i directe per imposar al seu destinatari, de forma inexcusable, la suspensió i cessament de tota l'activitat administrativa encaminada a la realització del denominat procés participatiu".

El Tribunal retreu als acusats que "lluny de fer efectiva la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional, no només no van dictar cap tipus de resolució ni van efectuar cap anunci de suspensió del procés participatiu previst per al dia 9 de novembre, sinó que van observar un catàleg de conductes demostratives totes de la seva determinació ferma de contravenir la providència del Tribunal Constitucional".

Entre aquestes conductes hi ha la pàgina web participa2014.cat, el manteniment de la campanya de publicitat institucional, el manteniment del repartiment de correspondència oficial, l’aportació i subministraments del material de la votació (urnes, sobres i paperetes), l’elaboració i instal·lació de programes informàtics i subministrament del material tecnològic i suport tècnic, la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil de cobertura per als voluntaris, la utilització de centres públics amb seus de votació i la instal·lació d’un centre de premsa.

Aquesta activitat, segons els raonaments de la sentència, "desacredita la tesi de la defensa que tot el procés participatiu, a partir del dia 4 de novembre del 2014, va quedar en mans dels voluntaris, el que no se sosté a partir de la verificació de la ingent, per no dir frenètica, activitat preparativa desplegada en execució d’altres tants contractes públics, generadors tots de compromisos de pagament que van ser carregats i atesos contra la Generalitat de Catalunya".

El recurs a la providència del TC

El recurs que van fer els serveis jurídics de la Generalitat a la providència del 4 de novembre anul·lant el 9-N es gira en contra els acusats en la sentència. El Tribunal dóna tota la legitimitat al TC i conclou que el Consell de Govern, presidit per Artur Mas, "tot i ser coneixedor i plenament conscient del caràcter imperatiu i inexorable de la providència del Tribunal Constitucional, es va decidir la presentació d'un recurs de súplica".

La sentència argumenta que el recurs va ser "part d'una estratègia que incloia el manteniment en tota la seva dimensió del procés participatiu convocat pel president de la Generalitat el 14 d'octubre", que passava per seguir endavant amb el 9-N.

La desobediència de Mas

El TSJC al·lega per condemnar Artur Mas per desobediència que "va ometre tota decisió o activitat encaminada a suspendre o paralitzar les actuacions que coneixia com ja empreses per l'efectivitat del procés participatiu, podent fer-ho, exactament igual que havia anunciat la convocatòria del procés participatiu podia també comparèixer i anunciar la seva suspensió per imperatiu constitucional".

El TSJC contra els voluntaris i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir

La sentència desautoritza els testimonis dels voluntaris i les manifestacions que van fer els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com Gemma Calvet dient que "no van afegir res de rellevant a les consideracions ja fetes" durant les declaracions dels acusats en el judici.

Menystenint, així, el discurs polític de Calvet i la feina dels voluntaris que van defensar en tot moment, tant els testimonis com e s acusats, ser els principals responsables de la preparació de la consulta.

Descarrega't tota la sentència

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Artur Mas segon dia judici / Sergi Alcazar
Judici Cas Palau La tempesta perfecta es tanca damunt de Mas Marta Lasalas