El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha criticat obertament la futura llei d’amnistia dels actes del procés. “Una llei que privilegia uns pocs enfront del conjunt de la ciutadania mai no podrà ser esgrimida com a element de pacificació, sinó de discòrdia, com s’evidencia en els debats acadèmics sobre l’anomenada llei d’amnistia actualment en tramitació parlamentària.” Així de clar ho ha afirmat Barrientos aquest dilluns al Palau de Justícia, a l’acte de jura dels 44 jutges i jutgesses que s’incorporaran a jutjats catalans (nou ho han fet en català), i que la setmana passada van rebre els despatxos en un acte presidit pel rei d'Espanya, Felip VI, que va defensar el Poder Judicial.
Barrientos —que suma el quart any amb el mandat caducat per culpa del bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)— ha apujat el seu to crític contra la llei de l’oblit dels fets del procés, i que podria provocar novament la seva recusació. “M’ho han sentit dir en altres ocasions. La llei o és general o no és llei”, ha manifestat el president del TSJC, i ha afegit: “Les lleis són aprovades, poden ser reformades i també derogades únicament per qui té l’autoritat per fer-ho, el Poder Judicial. Però, durant la seva vigència, les lleis obliguen tothom per igual, incloent-hi els jutges”.
Judici a Jové, Salvadó i Garriga
La represa del debat sobre l’aprovació d’una llei d’amnistia pels fets del procés al Congrés dels Diputats coincidirà amb el judici al TSJC als comandaments d’ERC, Josep Maria Jové, Lluis Salvadó i la consellera de Cultura, Natalia Garriga, per haver organitzat l’1-O.
El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, presidirà el tribunal, juntament amb els magistrats Carlos Ramos i Fernando Lacaba. Fa poc, Esquerra ha denunciat que el tribunal ha vulnerat el dret polític de Jové, ja que no ha acceptat canviar vuit dies de les 22 sessions que durarà el judici perquè coincideixen amb plens al Parlament. El judici comença el 10 d’abril.
Més recursos
En el seu discurs, el president del TSJC ha convidat els nous jutges i jutgesses destinats a Catalunya provinents d'altres comunitats a "valorar" el que els pot aportar aquesta estada. Novament, en aquesta 72a promoció, el jutges que viuen a Catalunya són una minoria: catorze, tot i que el doble que l'any passat.
El president del TSJC també ha reivindicat que es destinin més recursos a l'Administració de Justícia per part del govern espanyol i del català per poder atendre amb qualitat la ciutadania. Precisament, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també present a l'acte, ha reclamat al Ministeri de Justícia que Catalunya necessita, pel cap baix, cinquanta jutges més per situar-se a la mitjana estatal.
