Desautoritzats. La sala penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 10 d’octubre de 2020, que va condemnar quatre membres de la mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, per desobediència per haver impulsat les lleis de l’1-O del 2017, segons ha informat l’alt tribunal espanyol aquest dimarts. El Suprem afirma que “s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial”, ja que dos magistrats del tribunal jutjador “havien exterioritzat en resolucions prèvies una postura explícita sobre qüestions que van constituir després l’objecte essencial del judici.

El tribunal va ser format pels magistrats Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos i Jordi Seguí, i els recursats són Barrientos i Ramos. La sala estima així el recurs presentat per Anna Simó, al qual es van adherir Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Els jutges Barrientos i Ramos, de forma excepcional, ja van ser apartats del judici a la segona mesa soberanista del Parlament, a instàncies de Josep Costa, pel seu posicionament no prou objectiu amb la causa independentista, segons la sala 77 del TSJC, que per segon cop, tot i que per un motiu més tècnic, ratifica ara el Suprem.

El TSJC va condemnar els quatre membres de la Mesa sobiranista a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros a cada un pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, que va ordenar no actuar ni fer cap acció per impulsar el Referèndum d’Independència de Catalunya. Ara s’haurà de repetir el judici amb un nou tribunal. Aquesta mesura no afecta la diputada de la CUP Mireia Boya, que va ser absolta pel TSJC.

L'acció dels dos magistrats

En la resolució, el Suprem exposa que Anna Simó denunciava la falta d'imparcialitat del president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, que va ser ponent de la sentència, perquè els dos van participar en el tribunal que va admetre les tres querelles contra la mesa del Parlament que, successivament, van donar lloc a la formació d'aquesta causa; i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions.

En aquestes resolucions, molt particularment en la de data 16 de març de 2017, que desestimava un dels recursos de súplica, Barrientos i Ramos haurien adoptat de manera explícita, segons Simó, una presa de posició sobre diverses qüestions de la causa, la qual cosa suposaria, en la seva opinió, un inequívoc “prejudici” en relació amb tots o la major part dels arguments defensius, apartant-los de l'exigible imparcialitat objectiva. I el Suprem ara comparteix aquest criteri.

Les resolucions: una 'píldora' o guió al judici

En la resolució, els cinc magistrats del Suprem (amb el magistrat Leopoldo Puente de ponent) fan referència i asseguren que apliquen doctrina del TC i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el dret a un tribunal imparcial. Hi precisen que en l’admissió de la querella de la fiscalia, el tribunal del TSJC admet com a vàlids els advertiments del TC als membres de la mesa i l’aprovació de lleis, que ningú qüestiona. Hi afegeix, però que Barrientos i Ramos sí que prenen part, quan abans del judici en les resolucions, donen per bones que les ordres del TC són clares, mentre les defenses no; que el TC ja és considerat l’òrgan competent, o que no els emparava la seva inviolabilitat. I sosté que la conducta dels acusats, la substancial “apareixia ja, a modus de “píldora”, guió o apretat resum, que conté la resolució del 16 de març de 2017, en la qual es desestimava el recurs i s’admetia la querella".

El Suprem precisa que si els dos magistrats, dels quals reconeix la seva “acreditada trajectòria”, haguessin vist en el judici algun altre element probatori, haurien canviat el seu parer, però en no existir ja tenien un posicionament amb els recursos que es van pronunciar abans del judici. Per tot això, declara la nul·litat del judici a la mesa de Forcadell i la fa repetir.