Desconcert. L’instructor de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que va investigar la família Pujol Ferrusola, Álvaro Ibáñez, ha afirmat aquest dimecres en el judici a l’Audiència Nacional que té “animadversió personal” als Pujol perquè el van denunciar i que el va perjudicar, tot i que ara és cap de secció de la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, sorprès, ha assegurat que la seva confessió té "conseqüències jurídiques" i l’ha advertit que té "el deure inexcusable de dir la veritat". Pocs minuts després de l'inici del seu interrogatori, Ibáñez s’ha encarat amb l’advocat de Mercè Gironès, Oriol Rusca, per “fer comentaris”, i el president del tribunal ha hagut de tornar a intervenir i demanar professionalitat. Davant aquesta confessió, és evident que les defenses reclamaran apartar el seu testimoni per motius espuris. En entrar a la seu de l'Audiència Nacional, el cap policial —que declara amb el suport d'un portàtil— fins i tot s'ha fet una selfie, segons han recollit les càmeres.
La defensa de la família Pujol, exercida per Cristóbal Martell, va denunciar Ibáñez, juntament amb el seu superior, Eugenio Pino, llavors director adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola, per haver intentat introduir un pendrive amb informació bancària obtinguda il·legalment en la causa dels Pujol a l'Audiència Nacional. Finalment, només Pino va ser condemnat a un any de presó, i en la vista de dimarts, va assegurar que havia presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Casos de corrupció
En el seu interrogatori per part del fiscal Fernando Bermejo, el cap de la unitat ha assegurat que la declaració de Vicky Álvarez, exparella del primogènit de Pujol, els va permetre iniciar la investigació a Jordi Pujol Ferrusola, el 2012. Álvarez va ser convidada a declarar contra Pujol en l'Audiència Nacional per la policia patriòtica del PP, i que el comissari jubilat José Manuel Villarejo no va voler aclarir en el judici, aquest dimarts.Ha afegit que el blanqueig de capitals “és el troncal” del cas, i el “delicte antecedent, la corrupció”, en genèric sense detallar cap delicte concret. El president de l’Audiència Nacional ha reclamat a l'instructor “casos concrets” dels suposats fets delictius, i l'ha advertit: "No doni lliçons jurídiques al tribunal, nosaltres som els experts en dret". El fill gran de Pujol, darrere d'Ibáñez, escolta la seva declaració amb atenció.
El cas Pujol es va reactivar el 25 de juliol de 2014 amb la confessió del president Pujol que la família tenia una fortuna amagada a Andorra, regularitzada en ser divulgat per El Mundo. Els Pujol sostenen que són diners de la deixa de l'avi Florenci, mentre la Fiscalia els atribueix a comissions d'empreses a canvi de concessions públiques.
L'instructor de la UDEF ha explicat que els set fills de Pujol i la mare tenien cada un un compte bancari a Andorra, des dels anys 90, i que Jordi Pujol Ferrusola els anava fent transferències des de Suïssa i altres paradisos fiscals, seguint el principi de "caixa única" i que troba sospitós. Per això, Anticorrupció els acusa a tota la família d'associació il·lícita i blanqueig de capitals.
També ha afegit que Pujol Júnior i Gironès van cobrar de les societats Copisa i Emte —els seus exdirectius són també jutjats— "factures falses per no fer res". Ha vinculat aquests pagaments a suposades obres públiques de l'L9 de metro, l'AVE de Girona i l'Hospitalet, tot i que sense detallar les adjudicacions. "Són operacions sense racionalitat, que és la base del blanqueig", ha assegurat Ibáñez.
Empreses del cas Palau
El cap policial ha citat com a irregular que el fill gran de Pujol entrés i sortís en la societat gestora dels abocadors de Tivissa i de Vacamorta, cobrant en el segon cas 5 milions d'euros. També d'haver cobrat premis de loteria o de distreure propietats a l'administració en donar diners a la filla gran de Pujol i Gironés per comprar un pis al carrer Ganduxer, "donde estava la trama", ha assegurat ja que era el despatx de Jordi Pujol Ferrusola, i durant un temps de Jordi Puig Godes, germà de l'exconseller Felip Puig .
Ibáñez ha explicat al tribunal que va ser instructor del cas Palau de la Música, on Convergència va ser condemnada per cobrar 6,6 milions d'euros de Ferrovial, que comptaven a l'entitat. Per això, va veure que dues empreses condemnades en el cas Palau per finançat il·legalment el partit —Altraforma i Hispart, a més de Winer Graph— també van demanar un crèdit a Fibanc, avalant per Pujol Júnior, tot i que la defensa soste que era la Banca Reig, que després era tornat per Convergència o el Grup Arnó, "que va tenir moltes concessions públiques". Els responsables d'aquestes dues empreses, que van afirmar que feien campanyes a CDC, es van desmarcar d'aquests crèdits, en sessions anterior.
Davant la manca de concreció de suposades comissions, l'instructor de la UDEF ha recordat que en la sentència del cas Palau s'afirma que no cal una vinculació directa amb una obra o adjudicació pública, ja que les societats pagaven abans o feien donacions al partit per estar ben posicionades.