Un testimoni amb actitud fatxenda. Aquest ha estat el comportament del comissari de la policia espanyola jubilat José Manuel Villarejo, que s’ha negat a ratificar aquest dimarts a l’Audiència Nacional que va investigar el president Pujol i empresaris catalans, com els Sumarroca, en l’operació Catalunya, tot i la existència dels seus documents i àudios. Perquè? Villarejo ha intentat escapolir-se de l’interrogatori de la defensa dels Pujol, exercida per Cristóbal Martell, en assegurar que la família Pujol el va denunciar a Andorra, en una causa (reactivada per la Fiscalia andorrana, segons fonts judicials) que és paral·lela a la que hi ha contra el govern espanyol, inclòs el llavors president Mariano Rajoy, dos exministres del PP, i policies (però no Villarejo) El president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha insistir a Villarejo que no “fes bromes” i respongués com a testimoni, però Villarejo no ha aclarit res, i ha afirmat: “Em sento coaccionat pel tribunal” . Fins i tot, ha rebaixat el valor de la informació de les notes informatives de les seves investigacions com a agent d’intel·ligència de la policia espanyola; l'únic que ha admès.Amb tot, ha assegurat que no validarà cap informe si no li torten tot el que van comissari-li amb la macrocausa de Tandem per part de l'Audiència Nacional. El fiscal Anticorrupció, Fernando Bermejo, ha formulat protesta per linterrogatori de Villarejo i de la resta de responsables de la policia patriòtica del PP en assegurar que "no formen part d'aquest procediment".
Preguntat per les seves reunions amb la llavors líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho , Villarejo fins i tot ha vacil·lat als presents, dient que “ha tingut relació amb moltes dones”, resposta que ha indignat al tribunal. El novembre passat, Villarejo va afirmar com a testimoni a la jutgessa d’Andorra que el govern de Rajoy era el responsable de l’operació per fer caure la BPA (Banca Privada d’Andorra). Els llavors titulars de la BPA i el Banco de Madrid van denunciar coaccions de policies espanyols perquè els informés de dades bancàries dels Pujol, que és la causa que continua oberta al Principat, tot i les traves de la justícia espanyola. El 7 de juliol de 2014 El Mundo va publicar els comptes de la dona i els fills del president Pujol, que el dia 25 va confessar que la família tenia diners a Andorra sense declarar a Hisenda.
La policia patriòtica s'espolsa responsabilitats
Abans de Villarejo, Eugenio Pino, llavors Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola i imputat a Andorra, ha negat al tribunal que ordenés investigar la família Pujol Ferrusola o empresaris vinculats amb l'independentisme català. Només ha assegurat que va ser el comissari Marcelino Martín-Blas, també imputat a Andorra, qui va donar-li un paper amb els comptes dels Pujol, que es va derivar a una unitat investigadora.
Per contra, Martín-Blas ha assegurat que va ser Pino qui el va fer anar a buscar una informació que li donaria Joan Pau Miquel, llavors CEO de la BPA, que en la comissió del Congrés dels Diputats ho va negar. "Era un paper antic, que semblava dels anys 30 i que posava Pujol, 1 milió, i el vaig trencar ", ha declarat el comissari, que a finals de 2014 va ser tret del DAO. A més, Martín-Blas ha assegurat que qui ho sabia tot era Villarejo, amb les seves notes i informes.
En l'interrogatori, Martell ha inisistit a preguntar a Pino i Martí-Blas si van obtenir les dades bancàries, després d'un casament a Madrid, on va seure a la mateixa taula que els titulars de la BPA, i que quinze dies després van apareixen a El Mundo. Tots dos han negat haver obtingut aquestes dades ni de donar-les al diari.
En la querella a Andorra, Higini Cierco i Joan Pau Miquel asseguren que van rebre coaccions de Martín-Blas, que es feia dir Félix,i l’inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso, imputat a Andorra, que si no els donava les dades bancàries dels Pujol i altres polítics, com Artur Mas, o Oriol Junqueras, enfonsarien el banc, tal com va passar amb una nota del tresor nordamericà (FINCen) contra la BPA sobre un suposat blanqueig de capitals, que després va ser retirada, pero la BPA i l seva filial espanyola van ser intervingudes. Més tard, es va ampliar la querella contra el comissari Bonifacio Diez Sevillano, imputat a Andorra i que el 2013 va substituir com a agregat d'Interior a Andorra Celestino Barroso.
En la vista, Bonifacio Diez també ha intentat que el president del tribunal l'eximís de declarar pel secret de la seva actuació, i en veure-la rebutjada s'ha escudat que està imputat a Andorra, que tampoc li ha servit. al final, Diez ha admès que per la seva feina va parlar amb repsonsables de la BPA, com ara Roser Castellón, qui també va denunciar la insistència de la policia espanyola per obtenir informació. Això no obstant, al final Diez Sevillano ha negat que el DAO o algun responsable polític del PP li fes investigar comptes dels Pujol o d'empresaris catalans. Celestino Barroso ha estat l'únic membre de la policia patriòtica "no localitzat", segons el tribunal, i la defensa d'Oriol Pujol ha informat que "treballa a la comissaria de Via Laietana d Barcelona".
El judici als Pujol continua dimecres amb el testimoni dels policies de la UDEF que van investigar el cas, sota el control de l'Audiència Nacional.