Els observadors internacionals han presentat avui l'informe sobre el judici al procés. L'informe preliminar acadèmic inclou tant l'anàlisi del cas des de la investigació i la instrucció fins al judici al Tribunal Suprem.
"En el judici només s'ha pogut demostrar que es van veure cares d'odi, escopinades, puntades de peu, però en el dret penal regeix el principi de realitat subjectiva i no són imputables als processats", ha dit Mercè Barceló, una de les acadèmiques, desmuntant el cas.
"Tampoc ha quedat demostrada la idoneïtat de les persones acusades per aconseguir la finalitat dels delictes de rebel·lió i sedició", ha prosseguit.
I entre les claus per desvirtuar el procés i els delictes pels quals s'acusa als processats hi ha el fet que "mai es va activar l'estat de setge", eina imprescindible per evitar un alçament.
Segons els observadors internacionals, "les seves conductes estaven emparades en drets fonamentals" i conclouen que "ser independentista i reclamar la consecució d'un estat propi està emparat per la Constitució espanyola".
Durant els 4 mesos de judici van passar pel Tribunal Suprem 60 observadors internacionals. 40 observadors de quatre continents, 10 acadèmics de diverses universitats estatals i 10 membres d'organitzacions de defensa d'organitzacions. I 4.000 persones anònimes han fet donacions per finançar la feina dels observadors internacionals.
L'informe de la plataforma International Trial Watch - Catalan referendum case (ITW) té el suport d'una vintena d'entitats, com Avocats Européens Démocrates (AED), el Centre d'Estudis Legals i Socials de l'Argentina; el Centre de documentació i denúncia de la tortura (Madrid), l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Antigone - Associazione per i diritti i li garanzie nel sistema penale (Itàlia) i el Centre per a la defensa dels Drets Humans Iridia, entre d'altres.
Les conclusions
Les conclusions de l'informe, que han estat destacades en la roda de premsa pels portaveus d'ITW Iñaki Rivera i Mercè Barceló, consideren que les acusacions "han estat incapaces de determinar quan i on va tenir lloc l'alçament com a acció base dels delictes de rebel·lió i sedició".
Rebutgen que s'hagi pogut demostrar "la violència ni les accions tumultuàries" i constaten que no concorren els elements bàsics d'aquests tipus penals, ni la idoneïtat davant les conductes encausades per assolir els fins de cada delicte.
Sobre el cas de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, consideren que la conducta criminal que se'ls atribueix "estava protegida per l'exercici de drets fonamentals" i que actuaven emparats per la llibertat ideològica, el dret de reunió i la llibertat d'expressió.
En concret, consideren que Forcadell, en la seva actuació com a presidenta del Parlament, "estava emparada" per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària i pel dret al lliure exercici de càrrec públic.
En l'informe també es considera que s'han produït durant la instrucció i el judici oral "nombroses violacions que afecten les garanties del degut procés penal", amb una afectació a drets fonamentals.
Critiquen aspectes com la vulneració del dret a jutge ordinari determinat per llei, dret de defensa, igualtat d'armes i dret a la llibertat, i critiquen la fragmentació de les investigacions judicials i que la imparcialitat del tribunal s'ha vist "seriosament afectada".
Així mateix, consideren que s'ha vulnerat el dret a llibertat i lamenten que, tal com ha declarat el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, les presons preventives de Sànchez, Cuixart i Junqueras són "arbitràries perquè els empresonaments es deriven de l'exercici de drets i llibertats fonamentals".
Sobre aquest punt, la representant de la Federació Internacional pels Drets Humans, Dominique Nogueres, organisme que va fer d'observador en el judici, ha afirmat en la roda de premsa: "Per a nosaltres és impossible admetre que persones siguin privades de llibertat per qüestions d'opinió".
Ara aquest informe servirà per elaborar un 'informe ombra' que s'elevarà a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH) perquè es tingui en compte en l'examen periòdic universal al qual se sotmetrà Espanya a la sessió del Consell de Drets Humans al gener del 2020.
Iñaki Rivera també ha confiat que els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem i la resta de parts del judici tinguin en compte aquestes conclusions "abans de pronunciar-se en la pròxima sentència", per la seva gravetat.