Repte majúscul per a l'independentisme aquest dijous: no esquerdar-se. Més de cinc anys després del referèndum de l'1 d'octubre, la unitat es recorda sovint com una memòria llunyana, un experiment d'un altre temps. Però la cita d'aquest dijous obre una nova finestra d'oportunitat. La cimera hispanofrancesa reunirà el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, al Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC), amb la intenció de firmar el Primer Tractat d'Amistat i Cooperació entre tots dos països. No només això, sinó que els mandataris també abordaran qüestions de l'agenda europea, a més de l'esperat corredor d'hidrogen verd que ha d'unir Barcelona i Marsella a partir del 2030.
🔴 Manifestació del 19 de gener a Barcelona, DIRECTE | Protesta contra la cimera hispanofrancesa
Serà tan sols la segona vegada que Catalunya acollirà aquesta reunió d'alt nivell entre els Estats espanyol i francès, després que Girona acollís la trobada entre José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac l'any 2006. Però en aquesta ocasió, la cita té un significat molt diferent. Després del trencament del Govern d'ERC i Junts, amb unes evidents dificultats perquè el moviment independentista avanci i en un context marcat per la desmobilització, és inevitable entendre l'indret escollit com un intent per part del govern espanyol de posar el dit a la llaga i mostrar al món que el procés s'ha acabat. Durant les darreres setmanes, de fet, Pedro Sánchez i altres membres del seu executiu ja han sentenciat reiteradament que el 'problema' del sobiranisme català ja està resolt gràcies a la política del "retrobament" que han impulsat els socialistes.
Davant d'aquesta mostra de supèrbia, l'independentisme no s'ha quedat de braços plegats. Tot el contrari: l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i el Consell de la República ja van anunciar a principis de gener una acció de protesta per evidenciar el seu rebuig a la presència de Sánchez i Macron en un intent d'aparentar normalitat a Catalunya. "El Govern espanyol ha referit diverses vegades que venia a Barcelona per certificar la fi del procés. Les tres entitats independentistes ho consideren una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l'exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre i la posterior repressió de l'Estat, que ha afectat més de 4.000 persones", van sentenciar en un comunicat.
Unitat entre partits i una quarantena d'entitats
Sense esperar-s'ho, l'anunci del president espanyol ha acabat provocant una inesperada mostra d'unitat de l'independentisme només arrencar l'any. Contra les expectatives de Sánchez, les principals entitats sobiranistes han aconseguit posar-se d'acord en convocatòria i lema, reunint els manifestants a les escales que porten cap al MNAC (si el cordó policial no aconsegueix impedir-ho). Amb el missatge 'Aquí no s'ha acabat res! Independència Països Catalans. Prou repressió', s'ha aconseguit també el suport transversal d'una quarantena d'altres entitats civils, entre les quals hi ha també el sindicat Ustec·STE's, la Cambra de Comerç de Barcelona, Batec, la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya i el CIEMEN. I no només: els principals partits de l'independentisme (ERC, Junts i la CUP) hi seran amb una delegació que inclourà els seus noms més importants. Però l'àmplia amalgama de grups podria generar problemes.
Els darrers experiments fallits de la unitat
El cert és que l'experiència recent no convida a ser gaire optimista. Si recapitulem uns mesos enrere, fins a la cita més important de mobilització independentista, recordarem que la Diada de l'11 de setembre no va poder emmarcar-se dintre de la normalitat. La manifestació unitària comptava amb un missatge encès per part de l'ANC contra el Govern de la Generalitat, que lamentava la "inacció dels partits" i cridava a provocar "foc nou a les institucions". El clam va irritar profundament ERC, que ho llegia com un atac directe, i tant els consellers republicans com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van decidir plantar la protesta i absentar-se. La jornada, doncs, es tancava sense una mostra de la tan anhelada unitat.
Aquesta sí que arribaria (almenys en la convocatòria) només unes setmanes després, i a les portes del trencament de l'executiu d'ERC i Junts. En una nova prova de foc, i en el marc de les celebracions del cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, l'Arc de Triomf acollia una variada gamma de representants socials i polítics de l'independentisme: de l'ANC, Òmnium i el Consell de la República, però també amb presència d'ERC, Junts i la CUP entre el públic. Malgrat que els partits no van ser protagonistes d'aquella jornada, l'acte sí que va comptar amb la intervenció d'una republicana, Carme Forcadell, convidada d'honor com a presidenta del Parlament durant el referèndum del 2017. Però Forcadell va patir en primera persona la tensió entre el públic amb una forta xiulada que indirectament censurava l'estratègia de diàleg d'ERC.
Aragonès, "incongruent" i "convidat de pedra"
Des d'aquella data, no s'havia repetit cap mostra d'unitat entre els diferents actors que configuren l'espai independentista. Tampoc la manifestació de l'ANC contra la reforma de la sedició a principis de desembre, que evidentment no va reunir els republicans, però tampoc va rebre el suport d'Òmnium. Ara bé, la cita d'aquest dijous, amb l'al·licient de demostrar els recels que provoquen Espanya i França a Catalunya i d'esquerdar el desig de 'normalitat' del govern espanyol, ha fet que partits i entitats aparquin les seves reserves i vagin junts a Montjuïc. L'independentisme confia que l'acció sigui un punt d'inflexió perquè el moviment torni a reunir-se entorn l'objectiu compartit i eviti els retrets.
Però el risc que això no sigui així és ben viu. No hi ajuda l'assistència del president de la Generalitat a la cimera, juntament amb Sánchez i Macron, mentre que els republicans són a la manifestació. El PSC i els comuns ja han assenyalat la "contradicció" d'aquesta decisió (si bé la seva participació serà mínima). I no només. La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, no ha pogut evitar la temptació i s'ha afegit a la crítica, acusant-lo de ser "incongruent" i instant-lo a ser a la protesta, al costat de la gent. I també el responsable de relacions institucionals del Consell de la República, Toni Castellà, s'hi ha sumat, constatant com un "error" assistir de "convidat de pedra" a la cita. Junts i Òmnium han optat per tirar pilotes fora i atorgar a Aragonès tota responsabilitat.
La presència dels republicans també podria acabar provocant escenes de discòrdia entre els manifestants, amb xiulets i escridassades cap a una delegació d'ERC que estarà encapçalada pel president del partit, Oriol Junqueras. Encara que no s'espera una assistència massiva per ser dijous feiner, els partits i entitats han compartit l'habitual premissa de que l'independentisme no s'ha d'"equivocar d'enemic" i enfocar totes les seves energies cap als presidents espanyol i francès. Mirant-s'ho amb optimisme, voldrien confiar que aquest cop sí que podria obrir-se el camí de la unitat i l'entesa. Però els avisos dels dirigents potser no seran suficients per evitar les mostres de cansament d'un públic que ja fa cinc anys que espera que s'implementi el resultat de l'1-O. Al cap i a la fi, recorden, xiular també és "llibertat d'expressió".