En mig de la polèmica desfermada per les dretes al voltant de la llei de nets, des de Vox van demanar aquest dimarts a la Junta Electoral que se suspengui el vot per correu per als ciutadans espanyols inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA). És a dir, que es privi als espanyols residents a l'estranger de la possibilitat d'exercir el vot per correu, de manera que només puguin votar de forma presencial en els consolats o ambaixades, tot i que estiguin a centenars de quilòmetres de distància. Tant els de Santiago Abascal com els d'Alberto Núñez Feijóo han alimentat en els últims dies els fantasmes d'una possible tupinada electoral per la nacionalització de centenars de milers de persones que viuen a l'estranger, i arribant a embolicar més la situació barrejant-ho tot amb la regularització extraordinària de migrants. Però, com afecta realment la nacionalització i la regularització de migrants al cens electoral?
Abans de res, cal aclarir que la llei de nets i la regularització extraordinària de migrants no tenen res a veure, ni s'adrecen al mateix perfil de persones. En el cas de la regularització, hi han pogut accedir fins a aquest dimarts aquelles persones que es trobaven a l'Estat en situació administrativa irregular i que havien arribat abans del gener del 2026. Els sol·licitants reben només un permís de residència i feina, que no té cap mena d'efecte de cara a les pròximes eleccions generals, en les quals només poden votar les persones amb la nacionalitat. La mesura tampoc no tindrà efecte sobre les següents eleccions municipals, ja que els estrangers que hi vulguin votar han d'haver residit legalment al país almenys cinc anys i els seus països d'origen han de tenir un conveni de reciprocitat amb l'Estat espanyol.
El vot CERA
En canvi, la llei de nets és una via d'accés a la nacionalitat espanyola i, per tant, el dret a vot per als descendents dels ciutadans espanyols que van patir l'exili. Està inclosa en la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret a obtenir la nacionalitat espanyola a algunes persones nascudes fora de l'Estat: els fills i nets d'espanyols que, per haver-se exiliat a causa de les seves idees polítiques, religioses o de la seva orientació sexual, van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola; fills de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb un estranger abans que entrés en vigor la Constitució del 1978; i els fills majors d'edat d'aquelles persones que ja van recuperar la nacionalitat amb aquesta llei o amb la llei de memòria històrica del 2007.
Es calcula que 2,4 milions de persones podrien accedir a la nacionalitat mitjançant aquesta llei de nets, però el procés és llarg i no s'espera que tingui gaire impacte en el vot CERA de les pròximes eleccions generals, tot i que des del PP i Vox continuen dient que hi haurà més de dos milions de nous electors. A més, el vot exterior no sol mobilitzar-se gaire: en els comicis del 2023 hi havia 2.327.388 electors a l'estranger, però només van votar 233.688 persones (un 10,04%). Aquests vots només van afectar un escó de la Comunitat de Madrid, que va passar del PSOE al PP. Finalment, les dretes també asseguren que el govern espanyol assignarà les províncies "de manera arbitrària, segons el recompte de vots, segons on li faltin els vots necessaris per obtenir el següent escó". Ara bé, les indicacions sobre l'assignació del municipi d'inscripció en el cens electoral són molt clares: "El de l'últim domicili a Espanya en el qual s'hagi estat empadronat, o el municipi de més arrelament del sol·licitant o dels seus progenitors, en el cas de persones de nacionalitat espanyola que mai han residit a Espanya".