El ple del Tribunal Constitucional d'aquest dimarts ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del PP al Congrés contra la llei de Memòria Democràtica. Els diputats recurrents consideren, que la llei podria ser contrària a l'article 1.1 de la Constitució conforme al qual "Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". A més, consideren que infringeix drets fonamentals com la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i de creació literària i científica, la llibertat d'ensenyament i la llibertat de càtedra. També al·leguen que no respecta l'ordre constitucional de distribució de competències, la reserva de llei orgànica ni l'autonomia municipal.
Vox també va presentar un recurs que va ser admès el passat 7 de febrer. La formació d'extremadreta considera que aquesta llei suposa "exaltar la memòria d'uns espanyols i menysprear la memòria d'uns altres", amb el que --al seu judici-- "es pretén dinamitar espanyols i menysprear la memòria d'uns altres", amb el que --al seu judici-- "es pretén dinamitar de l'imaginari col·lectiu a un bàndol de la Guerra Civil".
Llei de Memòria Democràtica
El passat 5 d'octubre el Ple del Senat va aprovar definitivament el projecte de Memòria Democràtica que el govern espanyol va pactar amb Bildu, Més País, PDeCAT i PNB. Aquell dia, la Cambra Alta va rebutjar els vetos de PP, Vox, Ciutadans i UPN i no va acceptar cap de les 521 esmenes al text que venia del Congrés. La llei suposa un aprofundiment en la llei de Memòria Democràtica de 2007. Aprovada en Consell de Ministres en 2021, va ser presa en consideració pel Congrés aquest mateix any. Poc després, es va decidir apartar el projecte en veure que el govern espanyol no tenia suficients suports per tirar-la endavant pel rebuig inicial d'ERC.
Buscar als desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista, i estudiar les possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983 són alguns els objectius de la nova llei de Memòria Democràtica. La Llei 20/2022, que deroga la impulsada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2007, neix sota els principis de "veritat, justícia i reparació", i persegueix dignificar les víctimes oblidades, així com "evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història". Amb la nova llei entra l'extinció automàtica de qualsevol títol nobiliari concedit entre 1948 i 1978 i que representin un "enaltiment de la Guerra i la Dictadura". En total, 29 persones s'han deixat els seus títols pel camí.