Isabel Díaz Ayuso atia el relat de la tupinada electoral que ha impulsat el líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha reclamat aquest dimecres que es despleguin observadors per supervisar els processos de nacionalització en la llei de nets i de regularització d’immigrants abans de les pròximes eleccions. La líder del PP de Madrid ha defensat que cal garantir la "transparència" i la seguretat d’un procediment impulsat pel govern espanyol que, a parer seu, genera "inquietud". En un esmorzar informatiu, la lideressa madrilenya ha assegurat que recorrerà "a totes les instàncies necessàries", incloses les institucions europees i els tribunals, per exigir més garanties en aquest procés.
També ha insistit que els observadors "han d'arribar ara, i no el dia de les eleccions", perquè és ara mateix, ha dit, quan es desenvolupa el procés que considera preocupant. Ayuso ha anat més enllà i ha insinuat que l'executiu de Pedro Sánchez pretén "nacionalitzar socialistes". En aquesta línia, ha acusat el govern espanyol de fer "enginyeria" amb el cens electoral i d'afavorir o perjudicar el vot "segons convingui i segons l'origen" dels electors. Com a exemple, ha sostingut que en aquelles circumscripcions on el PSOE necessiti més suport es podrien facilitar nous empadronaments per influir en el repartiment d'escons. Segons ha argumentat, en els territoris amb més d’una demarcació el sistema electoral pot fer que uns pocs milers de vots siguin determinants per obtenir un diputat més. Finalment, Ayuso ha qüestionat que persones sense "cap vinculació" amb Espanya puguin escollir la circumscripció on voten i ha demanat aclarir "qui ho controla, qui ho decideix i amb quin criteri".
Vox va sol·licitar aquest dimarts a la Junta Electoral Central eliminar la possibilitat de votar per correu als ciutadans espanyols inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). La formació de Santiago Abascal planteja que els ciutadans residents a l'estranger només puguin dipositar el seu vot presencialment als consolats o ambaixades, encara que això els obligui a desplaçar-se centenars de quilòmetres.
Els processos de nacionalització i regularització
En els últims dies, tant Vox com el PP han advertit d'un suposat risc de frau electoral arran de l'augment de persones que podrien obtenir la nacionalitat espanyola a través de l'anomenada llei de nets. En aquest debat, tots dos partits també han barrejat aquesta qüestió amb la regularització extraordinària de migrants, tot i que es tracta de dos processos completament diferents. Fonts de la sala de màquines del govern espanyol denuncien a aquest diari que l’estratègia dels populars es basa a confondre i barrejar dues coses que no tenen res a veure.
La regularització extraordinària i la llei de nets no afecten el mateix col·lectiu ni tenen les mateixes conseqüències jurídiques. La regularització s'adreçava a persones que residien a l’Estat des d’abans del gener del 2026 en situació administrativa irregular. Els beneficiaris obtenen únicament un permís de residència i treball, però no la nacionalitat espanyola. Per tant, aquesta mesura no modifica el cens electoral ni permet participar en les pròximes eleccions generals. Tampoc no altera les futures eleccions municipals. Per votar-hi, els ciutadans estrangers han d'haver residit legalment a Espanya durant un mínim de cinc anys i, a més, el seu país d'origen ha de mantenir un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol.
La situació és diferent en el cas de la llei de nets, incorporada a la llei de memòria democràtica aprovada el 2022. Aquesta normativa sí que permet obtenir la nacionalitat espanyola i, en conseqüència, adquirir el dret de vot. La norma beneficia determinats descendents de persones exiliades durant el franquisme: fills i nets d'espanyols que van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat per motius polítics, ideològics, religiosos o d'orientació sexual; fills de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat en casar-se amb un estranger abans de la Constitució del 1978; i fills majors d'edat de persones que ja van recuperar la nacionalitat gràcies a aquesta llei o a la llei de memòria històrica del 2007.
Les estimacions apunten que fins a 2,4 milions de persones podrien arribar a beneficiar-se d'aquesta via d'accés a la nacionalitat. Tot i això, la tramitació és lenta i no es preveu que tingui un impacte significatiu en el cens del CERA de cara a les pròximes eleccions generals, malgrat que PP i Vox continuen advertint que s'hi incorporaran més de dos milions de nous electors. Per a més detalls, pots fer clic aquí.