“No és estiu fins que el Carlos Cuevas de la CUP no penja els seus vídeos”. És un dels molts comentaris a les xarxes reaccionat a un vídeo compartit pel perfil d’X de la CUP Comarques Gironines. Aquest 2025, com ja va passar el 2024, des del partit han publicat una sèrie de vídeos protagonitzats per un jove alcalde del partit, de Cervià de Ter, Guillem Surroca, nascut el 1998 i a qui han trobat una semblança amb l’actor de Montcada i Reixac. Si bé ell -que fins a l'estiu passat era pràcticament un desconegut per a la política catalana més enllà de la seva zona- és la cara més visible d’aquests clips que acumulen centenars de milers de reproduccions a les xarxes aquesta temporada estival, al seu darrere també hi ha el regidor a Llagostera, Jordi Casas. Després d'un cicle polític molt complicat per a la CUP, perdent bona part de la representació a les institucions, que es viralitzin vídeos on apareix un noi menjant un gelat i explicant les propostes del seu partit, generant debat i intereaccions mentre a les xarxes triomfen discursos com els de Vox, és notícia.
Ens van prometre fer-nos rics. Ens van prometre ser famosos. Ens van prometre ser un motor d'Europa.
— CUP Comarques Gironines (@CUPNordOriental) July 1, 2025
En lloc d'això, el turisme ens està matant d'èxit.
Revertir la nostra decadència nacional requereix un gir radical, us l'explicarem en els següents vídeos. pic.twitter.com/aAXzEqDJbp
Tots dos, com alcalde i regidor, són els representants del partit a la Diputació de Girona i ens hem citat un migdia d’agost en plena onada de calor en aquest edifici situat al Barri Vell de la ciutat i a pocs metres de l'ajuntament, on hi governa Lluc Salellas al capdavant de Guanyem. La Diputació és gairebé deserta amb bona part dels representants públics de vacances. Reivindiquen que, en els dos anys que són representants a una institució en la qual no creuen, han tingut un paper molt actiu en l'oposició. Durant la conversa, analitzem l'impacte dels vídeos del partit, que té actualment 4 diputats al Parlament (un per Girona) i ha perdut la seva líder a la cambra, Laia Estrada, per desavinences polítiques arran dels pactes amb el PSC, després del Procés de Garbí. Però també les propostes dels anticapitalistes davant les grans problemàtiques que té, per ells, el país. Així, posen el focus en el turisme, mentre ja han denunciat més de 300 habitatges turístics il·legals i exigeixen avançar cap al decreixament i posar fi a les subvencions; el model econòmic, reclamant un salari mínim català de 1.600 euros; i la difícil situació de la llengua, proposant que els treballadors de cara al públic hagin d’acreditar, com a mínim, un B1 de català, amb la formació a càrrec de l'empresa. En acabar l’entrevista, Surroca marxa per gravar l’últim vídeo de la temporada amb l’objectiu de tornar l’any vinent.
Els vídeos que pengeu a les xarxes tenen molta més repercussió que qualsevol clip d’un diputat de la CUP al Parlament. D’on sorgeix la idea i quin és l’objectiu?
Guillem Surroca: La idea, més que res, ve d'una estratègia de partit, d’organització. Trobàvem molt important i essencial posar un peu en el món de les xarxes socials i tenir-hi molta més presència. L’estratègia es basa en un missatge molt més clar, més senzill i directe, amb uns pilars molt concrets perquè arribin a la gent. La qüestió del turisme ha estat la que ha tingut més repercussió, però també toquem temes d’habitatge o de llengua, per exemple.
Jordi Casas: Al final, no diem res massa nou, sinó el que la CUP ha dit sempre, però segurament prioritzant les temàtiques i sent més concrets. Aquesta via funciona millor que la comunicació política a la qual estàvem acostumats, amb un discurs més feixuc i complex que arribava menys a la gent.
GS: Són temes molt candents, a la gent els interessen, com podem veure amb les visualitzacions o els comentaris. Si no fossin temes d'actualitat i urgents no hi hauria aquesta repercussió.
No diem res de nou, sinó el que la CUP ha dit sempre, però prioritzant temàtiques i sent més concrets
Continuareu amb els vídeos durant el curs polític o són flors d’estiu?
JC: Aquesta sèrie, en principi ja està. Segur que la qüestió del model productiu la continuarem tocant, perquè entronca tots els sectors: llengua, habitatge, defensa del territori…
A qui van dirigits els vídeos? Als votants de la CUP?
JC: Hem d’anar molt més enllà. Si considerem que ha estat un èxit és perquè entenem que es trenquen moltes barreres. Parlar per la mateixa parròquia és més fàcil, però no és el més productiu i no tindries la mateixa repercussió. El públic diana és el poble treballador català. És a qui ens hem de dirigir i també el marc en què hem de disputar altres discursos, alguns de molt perillosos.
GS: Hem d’anar més enllà del cercle del partit, que també és important. Òbviament, com a partit, has d’explicar els problemes socials que té la majoria de la gent i has de posar solucions sobre la taula. Diria que és el que estem fent. A vegades em trobo amb gent del poble, família o amics a qui han enviat els vídeos amb comentaris positius dient “ostres, aquest noi…” o que se senten interpel·lats amb el que diem.
Abans heu fet referència al llenguatge. Ha estat un error de la CUP emprar un llenguatge poc entenedor per a la gent?
GS: S’ha de valorar molt la feina feta amb el Procés de Garbí. Un dels punts que es va tocar va ser el del llenguatge, el fet que s’havien utilitzat massa tecnicismes o un vocabulari massa complex que potser no interpel·lava a una gran capa de la societat. Crec que sí que s’han fet els canvis i les propostes necessàries per reconduir el llenguatge i la manera de comunicar.
JC: Hi ha l’estratègia política de centrar-nos en qüestions prioritàries i donar-los més pes i després la qüestió comunicativa. Això té a veure amb el format però també amb el vocabulari, fer servir uns conceptes o uns altres… Podríem creure que la CUP ha tingut un problema important a l’hora d’arribar a la gent. La sensació des de dins és, per exemple, que es fa una brutalitat de feina al Parlament, amb quatre diputats i l’esforç dels militants, però que no arriba. Crec que hi ha molt bona feina que no ha transcendit. A les xarxes, per exemple, un comentari molt recurrent és sobre l’escàndol de la DGAIA, se’ns retreu que no diguem res. El 2018, la CUP, a nivell parlamentari en solitari, va aconseguir la dimissió del director general de la DGAIA, Ricard Calvo. Allà començava un rebombori que s’ha anat intensificant i que ja veurem com acaba amb les investigacions d'Antifrau i les Sindicaatures A més, la nostra diputada, Pilar Castillejo, hi està molt a sobre. Sembla que allò que transcendeix és una patinada, una polèmica que en realitat és una anècdota, mentre que la feina de formigueta que és important i té valor queda invisibilitzada.
GS: Trobo rellevant que la CUP, a diferència dels partits polítics, quan va entrar al Parlament ja es va veure un canvi en la comunicació política. La gent recorda els nostres vídeos de campanya. Potser és una qüestió més de relat, que segur que també té una part de raó.
La sensació és que la CUP fa una brutalitat de feina i que després aquesta no arriba a la gent
Teniu por que amb aquesta simplificació del llenguatge també se simplifiqui el discurs?
JC: És un risc que s’ha de tenir en compte. Hem de fer missatges molt curts, de 20 segons per mantenir l’atenció de la gent i després poder avançar cap a la profunditat. Tal vegada a aquella persona a qui li crida l’atenció un vídeo després s’acabi llegint un article o mirant el programa electoral. Però és evident que en general anem cap a una direcció preocupant, tot ha de ser tan curt, senzill, sintètic, que perdem profunditat.
GS: Ja diria, però, que en els vídeos l’inici sí que són més directes per captar l’atenció, però tenen molt contingut. Si t’acabes el vídeo has entès l’argument.
JC: És més la forma, que un noi t’ho expliqui banyant els peus a la platja però que t’està donant dades. Hi ha un treball i un rigor, aprofitem els segons.
Una de les vostres frases estrella és que no voleu que Catalunya sigui un “país de porcs i de turistes”. Com definireu la Catalunya que sí que voleu?
JC: La Catalunya de la seva gent i per a la seva gent. A en Guillem, per exemple, li han recriminat a les xarxes que marxés a fer de turista. Estem en contra del turisme, és una qüestió moral, estem en contra de la gent que ve a conèixer el país? No és això. Sempre serà un sector importantíssim a Catalunya i no hi ha cap problema. La qüestió és què ens interessa com a país i classe treballadora? Seguir amb una dinàmica on el turisme i el sector serveis van prenent més força i ens anem desindustrialitzant encara més, amb la pagesia i el sector primari ofegats però potenciant un model agroalimentari d’explotació en què unes poquíssimes mans fan molts diners explotant treballadors i contaminant aqüífers? No, no ens interessa. L’alternativa passar per planificar i traçar una economia al servei de la majoria treballadora d’aquest país.
GS: És un replantejament, pensar seriosament la Catalunya del futur, planificar l’economia. No pot ser que no hi hagi cap mena de planificació ni de visió de futur, de camí a seguir perquè a la nostra nació hi hagi un equilibri econòmic i unes millors condicions laborals.
La CUP ha rebutjat macroprojectes com l’ampliació de l'aeroport, el Hard Rock o ara la Ryder Cup. Els partits que li donen suport, però, tenen una majoria molt àmplia a aquesta diputació o al Parlament, per exemple. A què ho atribueixen?
GS: Fa dues setmanes va fer un ple extraordinari aquí a la Diputació per només portar la subvenció a la Ryder Cup a l’ordre del dia. És cert que només som dos de vint-i-set diputats, però si féssim una consulta arreu de les comarques gironines estem convençuts que la gent no voldria aquest projecte.
JC: Entre altres coses perquè això comportaria tenir el debat, com a mínim. L’avantatge amb el qual parteixen és el desconeixement. Qui sap qui mana a les Diputacions? Què s’hi decideix? On són? Però, alhora, de poder econòmic en tenen molt. Són bàsicament un ens transferidor de diners de l’Estat als municipis però també a entitats, empreses, consorcis… Quin és el problema? Que la gent no dona una importància prou gran, tot i tenir una posició molt crítica amb la deriva dels partits en relació amb l’economia, a l’hora de votar. Seria rellevant canviar-ho, el més important que poden fer les institucions és incidir en àmbits com aquests. Què es podria fer amb els diners que es destinen als projectes, com la Ryder Cup o la connexió de l’aeroport amb l’AVE per portar més turistes a Barcelona? Són inversions que s’estan fent un sector on cada cop més gent tenim molt clar que no és ni tan sols positiu que creixi, que ha de decréixer. És abocar quantitats ingents de diners públics al foment d’un sector que ja està fora de mare i que genera unes condicions de treballs i externalitats de tota mena totalment negatives. Quan ens diuen “quina és la vostra alternativa?”, aquí hi ha molts recursos que es podrien destinar a elements que realment responguessin a la necessitat de la població de Catalunya, des de les infraestructures, a sanitat o educació.
GS: Aquesta política ens aboca a la Catalunya dels 10 milions, la idea de créixer, créixer i créixer sense fer-nos cap pregunta. Hem de créixer tant? En quines condicions? Quins sectors potenciem?
El PSC planteja la Catalunya dels 10 milions com si fos inevitable, però no ho és
El Govern ja ha anunciat un pla per adaptar les infraestructures de Catalunya als 10 milions. Us hi oposeu?
JC: És una crítica més de plantejament. El PSC té la voluntat de posar l’escenari sobre la taula, com si ser 10 milions fos inevitable i el que toca, totalment desvinculat de tots els factors que estem comentant. El que fem és qüestionar-ho. Deixar clar que no és un fet inevitable, al nostre entorn els països no creixen a aquesta velocitat. L'àmbit d'infraestructures fa riure. Tenim el país que cau a trossos en qüestions molt sensibles. El tema ferroviari és increïble, però el transport públic en general també. A les comarques gironines el que tenim és dramàtic. Tenim un país molt tensionat en tots els serveis públics. No tenim una Catalunya amb els serveis correctes per la Catalunya dels 8 milions i ja mirem cap a la dels 10. La pregunta l’haurien de respondre ells. Quin és l’objectiu de créixer, en població, en PIB, en pernoctacions d’hotel…?
GS: La resposta ja la sabem, coneixem quin és el model que defensen PSC i Junts, i també tota la xarxa clientelar del sector turístic i hoteler que no podem deixar de banda. En el sector turístic es fan molts diners i com sempre els lobbies estan encantats amb aquest model que ells defensen clarament però a qui d’altres també donen suport.
Quan heu qüestionat la Catalunya dels 10 milions, algunes veus us han acusat de racisme. Com hi responeu?
JC: És bastant absurd acusar de racisme el plantejament que fem. Si d’alguna cosa no és sospitós el nostre espai polític és de ser racista o xenòfob. És trampós. Recordo un article sobre la Catalunya dels 10 milions en un diari afí al PSOE que venia a dir que la Catalunya dels 10 milions era inevitable i que qui digués que no, era xenòfob. Si tu, com a governant, plantegés un escenari, l’has de defensar, però no pots dir que creixerem un 25% més en poc temps perquè sí. Hi ha una aposta política al darrere i hi posem el focus. És el millor antídot contra els discursos xenòfobs i feixistes que assenyalen el treballador immigrant explotat que, si el tenim amb aquesta proporció, és perquè el mercat de treball el convoca. La nostra proposta és dels màxims drets per a tothom, també per les persones que han arribat i que venen a partir d’ara.
GS: Aquests drets els hem de poder garantir. S’estan abocant diners en un model econòmic pervers que et fa augmentar la població fins als 10 milions mentre el sistema no pot garantir els seus drets.
Han anat criticant el model del PSC. Fa poc, la líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada, va anunciar la seva dimissió per diferències polítiques a l’hora de pactar-hi. Quina creuen que ha de ser la relació amb els socialistes?
JC: Amb l’enemic s’hi pot negociar i pactar. L’important és que quedi clar, i ho està en les ponències aprovades, que el PSC és l’enemic, la força central de l’Estat espanyol i actualment governa a tots els nivells, tristament. Hi ha d’haver una confrontació molt clara. Ara, entenent la correlació actual, si es poden aconseguir millores per a la gent del nostre país, hem de jugar. No hem de donar falses expectatives, recordar qui som nosaltres i qui són ells. No hi ha dubte en el si de l’organització que, allò que podem esgarrapar, ho hem de fer.
GS: No sempre has d’estar pensant en el partit. També has de mirar al país. Si hi ha escletxes i finestres, tot i el rebuig constant en vers el que representen PSC i Junts, que veiem que suposen una aportació perquè es millorin les condicions socials del país, doncs hi serem.
En les darreres eleccions al Parlament, tant la CUP com Aliança Catalana van aconseguir un escó per hom en la demarcació de Girona, però Sílvia Orriols ho va fer amb el doble de vots i va quedar segona en algunes comarques. Quina autocrítica en fan pel seu creixement?
JC: No crec que els seus vots vinguin de nosaltres, potser són els altres que han de fer aquesta autocrítica. Podem fer-ne, però, perquè és una qüestió que hem de combatre entre tots, cadascú des del seu lloc. Haver acabat un cicle amb grans mobilitzacions i haver-ho fet amb una frustració, sense haver sabut contrarestar-ho ni tornar a engrescar la gent entre tots i articular lluites, horitzons i esperances… tot plegat crea un caldo de cultiu perquè l’extrema dreta entri com ho ha fet. La raresa en el context europeu érem nosaltres, perquè veníem d’una dècada llarga d’esperança i perspectiva. Tots n’hem de fer autocrítica, no per fustigar-nos, sinó per trobar els antídots contra això que és molt perillós. Des d’una perspectiva independentista, la mateixa existència d’Aliança Catalana ens desarticula i és una pedra a la sabata monumental. L'Estat i tot el seu sistema mediàtic ho té claríssim.
GS: Tot rau a crear un camí a futur que el tens molt guanyat si ets un partit nou. Entre tots hem de fer certa autocrítica per no haver generat aquest horitzó. Si que puc mig comprendre que el jovent o certes capes de la societat optin per aquests partits en un moment de desànim col·lectiu o de desesperació però si rasques una mica en els seus discursos d'odi i propostes veus que atempten directament contra el país i la seva gent.
Des d’una perspectiva independentista, la mateixa existència d’Aliança Catalana ens desarticula i és una pedra a la sabata monumental que l’Estat i tot el seu sistema mediàtic ho té claríssim.
Considereu que no compartiu possibles votants a les comarques de Girona amb Aliança? El vot de l’independentista enfadat que us votava a vosaltres i que ara pot tenir altres opcions.
JC: Segur que hi ha de tot, però el que hem anat veient en estudis demoscòpics és que la gran bossa que tenen és Junts i l’abstenció, on hi ha molts independentistes. La CUP baixa, Junts es manté i Aliança emergeix. El que vam detectar és vot nostre marxant per anar a Junts, per l’efecte Puigdemont i el vot emocional pel president a l’exili. Això pot explicar que Junts es mantingués mentre perdia vots cap a Aliança.
GS: El discurs d’odi d’Aliança va com anell al dit a l’Estat espanyol, és el principal interessat en què apareguin formacions com aquesta. Hem d’explicar que nosaltres som els independentistes d’esquerres i que cal treballar per crear un horitzó trencador amb l’Estat i on la independència i els drets socials estiguin al nostre programa.
JC: Hem d’evidenciar que el projecte de l’extrema dreta, a banda de miserable, és el suïcidi del país. En un país com el nostre, excloure de la catalanitat a la gent per qüestions com la religió o el color de pell és absurd, un tret al peu. L’aposta d’Aliança és profundament antipatriòtica, el futur del país no pot passar per les visions que ells defensen.
La proposta de Rufián és una renúncia a l’independentisme i cap a una esquerra dòcil, crossa del PSOE
A banda dels vídeos, un dels temes que ha centrat molt el debat ha estat la proposta de Gabriel Rufián de formar un “bloc d’esquerres perifèriques” al Congrés per frenar l’extrema dreta. Què us sembla? És possible una entesa?
GS: No.
JC: Si som sobiranistes, no podem ser perifèrics. Veiem un enèsim pas cap al marc hispanocèntric d’aquest polític en concret i d’alguns sectors. No crec que ens inclogués en el plantejament.
GS: Espero que no.
JC: No només és Rufián, també hi ha altres actors que apunten cap a aquest discurs d'unir esforços, del sobiranisme d'esquerres... Bàsicament, per nosaltres, aquestes propostes signifiquen caminar cap a la renuncia de l’independentisme com a tal, cap a una esquerra dòcil i anar a fer la crossa del PSOE. Dins del marc espanyol i amb la lògica d'aturar l'extrema dreta només podem anar cap aquí El nostre projecte és de confrontació no només amb la dreta i l'extrema dreta espanyola, sinó amb l’Estat espanyol, que és el problema bàsic que tenim.
GS: El nostre projecte es basa en un marc autocentrat en els Països Catalans. Aquest projecte porta a acceptar que formem part de l’Estat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!