El Govern de la Generalitat, de la mà de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha plantejat diverses propostes durant el ple monogràfic d'aquest dimarts a la tarda sobre infraestructures. La consellera no només s'ha volgut centrar en carreteres concretes o línies de Rodalies concretes, sinó que ha volgut posar sobre la taula les principals infraestructures que l'executiu socialista té previst desenvolupar fins a l'any 2050. Paneque ha parlat de la xarxa ferroviària, de la xarxa d'autobusos, de la xarxa viària, de les infraestructures sostenibles, de la planificació urbanística estratègica, de la seguretat hídrica, l'energia, l'habitatge i de ports i aeroports. "Les actuals infraestructures a Catalunya es van planificar per a sis milions de persones, i ara caminem cap als 10 milions", ha afirmat Paneque, que busca solucionar l'actual col·lapse d'infraestructures clau a causa de l'augment de la demanda dels últims anys. Abans de Panque, en el ple ha intervingut el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha avançat aquest Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2025-2030 amb l'objectiu de "transformar" la mobilitat.
L'objectiu de l'executiu encapçalat per Illa és "deixar una Catalunya dibuixada per al 2050" i que sigui una eina d'equilibri territorial. Des de l'executiu són conscients que l'actual Catalunya té un cap massa gran (l'Àrea Metropolitana de Barcelona) i un cos molt petit (la resta del país). Per això, aposten unes infraestructures "de cap endins i cap enfora" i evitar el model d'àrees metropolitanes. "El creixement demogràfic és una oportunitat per tenir un sistema de ciutats connectades i no un model basat en àrees metropolitanes", asseguren des de l'executiu, equiparant-se amb un model molt semblant al de les vegueries. En aquest context, entre les principals infraestructures proposades de cara al 2050 hi ha la de la línia orbital, la de l'eix transversal, l'ampliació de l'aeroport del Prat, o els tramvies territorials o la millora dels principals ports de Catalunya, com Barcelona, Tarragona, Palamós o Vilanova i la Geltrú. Gran part d'aquests projectes, però, s'haurà de treballar amb el govern espanyol.
Trens, metros i tramvies arreu del país
Pel que fa a la xarxa ferroviària, un dels principals objectius és desenterrar un projecte nascut a finals de la dècada del 2000: la línia orbital ferroviària, que connecta de Vilanova i la Geltrú cap a Mataró, amb una longitud de 120 quilòmetres, 39 estacions, 23 de les quals noves. En un context d'un semitraspàs de Rodalies i la creació d'una empresa mixta, el Govern haurà de treballar amb el govern espanyol aquestes propostes. Per dur a terme l'orbital, l'executiu caldrà que construeixi els trams entre Vilanova i Vilafranca; el de Martorell i Terrassa (com a prioritari); entre Sabadell i Granollers; i entre Granollers i Mataró. Sobre la taula també hi ha l'eix transversal ferroviari que, amb 300 quilòmetres de via nova, connectarà Lleida i Girona per l'interior. Entre les idees de l'executiu, a més, també hi ha pla de terminals ferroviàries, amb la plataforma logística del Penedès (95 milions d'euros), l'intermodal del far de l'Empordà (28 milions d'euros), la del sud de Catalunya a les Terres de l'Ebre (10 milions d'euros) i la Terminal a la plana de Lleida (131 milions d'euros).
Pel que fa al metro, a Barcelona l'objectiu és prolongar l'L8 entre plaça Espanya, Hospital Clínic, Francesc Macià fins a Gràcia. El Govern també defineix la connexió de les branques sud i nord de l'L9/L10 com l'obra civil "més important" a Catalunya en els últims 20 anys. Sobre el tramvia, a Barcelona es busca la unió dels trams Baix Llobregat-Besòs, així com tancar definitivament el tramvia del Camp de Tarragona. També s'aposta per estudis sobre el tramvia del sistema urbà de Girona, a les Terres de l'Ebre i estudiar la connexió a través d'un tramvia entre la Seu d'Urgell i Sant Julià de Loira.
Carreteres, sense l'AP-7
El Govern, tot i això, evita parlar de l'AP-7, la via més congestionada de Catalunya que és de gestió estatal. Sí que busquen apostar pels programes 2+1 ja anunciats fins a l'any 2030, amb l'objectiu d'evitar accidents frontals i amb una actuació de 666 milions d'euros. Territori també parla de noves variants, com la d'entre les Preses i Olot, amb un cost de 440 milions d'euros, o la de Sant Feliu de Codines, entre d'altres. Una altra de les grans inversions és l'ampliació de la C-16 entre Berga i Bagà, amb un total de 340 milions d'euros, així com l'Eix Pirinenc, de 260 milions d'euros. El Govern també aposta per invertir 82 milions d'euros per a 30 quilòmetres de corredors de bus i 28 quilòmetres de vies ciclistes. , així com millores de les estacions, entre d'altres. La Generalitat, així mateix, té com a objectiu generar zero emissions en el sistema general de mobilitat l'any 2050 i, per això, destaquen inversions com les plaques fotovoltaiques a les autopistes de la Generalitat.
Més pols industrials
L'executiu encapçalat per Salvador Illa també destaca els plans directors urbanístics entre les infraestructures planificades, amb un total de 21. Entre ells hi ha el Gran Via-Biopol de l'Hospitalet, centrat en un clúster d'empreses vinculades a la recerca biomèdica. També s'hi destaca les Tres Xemeneies, com a hub digital, de l'audiovisual i del videojoc, o el Baix Llobregat nord, centrat en l'activitat econòmica de Martorell, Abrera i Sant Esteve de Sesrovires de forma coordinada. Amb tot, també hi ha la Riera de Caldes sud, per a activitats logístiques; el de la Catalunya sud, per a nova activitat econòmica i amb reserva ferroviària; el de la Plana de Lleida, amb una nova estació ferroviària intermodal; el Logis Empordà, com a pol logístic per potenciar el corredor mediterrani; o el Centre d'Innovació del Vehicle Autònom i Connectat, i el centre d'activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies al Penedès.
Aigua i energia
Una de les obsessions de la consellera Paneque arran de l'última sequera és crear una estratègia de seguretat hídrica, posant èmfasi en inversions com les millores a la planta del Ter per tal d'adaptar les instal·lacions al canvi climàtic i millorar la qualitat de l'aigua; l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera amb una actuació de 290 milions d'euros de fons europeus; la creació de la dessaladora del Foix a Cunit, que està en fase d'avaluació ambiental; o el desdoblament del Ter-Trinitat per evitar fuites.
Un dels elements que aixeca més tensió entre el Govern i el món agrícola són les xarxes de distribució El Govern en preveu fins a tres noves xarxes: Eix Escatrón-els Aubals-la Secuita amb una potència de 400-202 kV; Eix Mangraners-Espluga-Begues (220 kV); i la Línia Mangraners-Peñalba (220kV). També s'aposta per la central hidroelèctrica reversible de la Baells o la plataforma de PLEMCAT de molins de vent a l'Empordà. Així mateix, es posa sobre la taula el clúster solar d'Alcarràs per assolir una potència de 400 MW.
Habitatge, objectiu: augmentar l'oferta
Un dels grans problemes del país és l'habitatge. El Govern vincula aquest debat amb les infraestructures, ja que, si funcionés correctament la ciutadania podria anar-se'n a viure lluny de Barcelona i poder desplaçar-s'hi sense maldecaps. Per això, el Govern té com a objectiu augmentar l'oferta, impulsant la reserva pública de solars per tal que s'hi facin habitatges assequibles amb un finançament de les promocions de fins al 100%. De fet, a la primera convocatòria ja s'han presentat fins a 666 solars, amb un potencial de 21.289 habitatges de protecció oficial.
El repartiment territorial ha estat el següent:
- Àrea metropolitana de Barcelona: 269 solars (11.552 hab.)
- Camp de Tarragona: 66 solars (1.942 hab.)
- Ponent: 40 solars (1.008 hab.)
- Comarques de Girona: 108 solars (2.857 hab.)
- Comarques centrals: 61 solars (1.134 hab.)
- Terres de l’Ebre: 40 solars (511 hab.)
- Penedès: 60 solars (1.732 hab.)
- Alt Pirineu i Aran: 22 solars (553 hab.)
Ampliació aeroport i millora de ports
Finalment, amb la proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, d'ampliar l'aeroport del Prat, l'executiu ja fa fixar la seva línia estratègica en aquest aspecte de cara al 2033 amb l'objectiu d'atraure empreses i vols d'Àsia. En aquest context, també es posa sobre la taula la millora de l'Aeroport de Lleida-Alguaire com a plataforma industrial i tecnològica per l'aviació i l'espai, sigui comercial, industrial o de formació. L'executiu també aposta per l'ampliació de l'aeroport de la Seu d'Urgell, amb més de 7.200 m2 de sòl dedicat als hangars. A més, l'executiu també vol que hi hagi heliports públics en totes les comarques 24 hores. Amb tot, el Govern també destaca les actuacions al Port de Barcelona, amb nous atraquis al moll de l'Energia, o millores en altres ports, com la zona d'activitats logístiques al Port de Tarragona.