El govern espanyol ja ha estimat el nombre d'immigrants que van travessar la frontera de Ceuta que podrien finalment quedar-se a Espanya. La xifra ascendeix a unes 5.000 persones, entre uns 2.500 menors i uns 2.500 potencials sol·licitants d'asil, segons avança aquest dijous El País. Es tracta de poc més d'un 6% dels prop de 80.000 individus que van travessar irregularment la tanca a la ciutat autònoma espanyola al nord d'Àfrica el passat 30 de juliol.
La gran majoria de les persones que van irrompre a Ceuta, el 90%, ja han estat retornades al Marroc amb la col·laboració de les autoritats del règim alauita. En queden encara en territori ceutí unes 8.000. Es troben majoritàriament als carrers, en alguns espais habilitats i a les platges. D'elles, d'acord amb fonts governamentals consultades pel citat diari, unes 3.000 persones seran retornades tard o d'hora. Es tracta dels anomenats migrants econòmics, majors d'edat i majoritàriament marroquins o provinents de països des dels quals no tenen dret a demanar asil.
En el cas dels menors, Espanya haurà d'acollir els 2.500, a menys que aquests vulguin tornar amb les seves famílies o aquestes els reclamin. D'ells, hi ha unes 600 nenes i uns 400 menors de tretze anys. El Consell de Ministres aprovarà a finals d'agost una partida de 25 milions d'euros per atendre aquests menors no acompanyats, una xifra que podria variar en funció de les necessitats. Des del Ministeri d'Infància tenen intenció d'accelerar els tràmits i l'esforç per acollir-los. Eventualment, haurà d'activar-se el mecanisme de repartiment dels migrants a altres comunitats menys tensionades per a la seva acollida, d'acord amb la nova llei d'estrangeria i tal com es va fer amb els procedents de Canàries l'any passat tot i l'oposició de les comunitats governades pel PP.
Uns 2.500 migrants podrien tenir dret a asil en funció del seu país d'origen
A més d'ells, hi ha uns 2.500 immigrants d'origen subsaharià que es concentren a la platja del Trampolí i que són susceptibles de demanar asil. Les autoritats espanyoles hauran d'examinar les seves situacions cas a cas per dirimir el seu futur. Tenen dret d'asil, d'acord amb les lleis internacionals, si en els seus llocs d'origen pateixen persecució o violència greu o si procedeixen de països en guerra. El Marroc no s'inclou en aquests supòsits, mentre que Mali o Palestina, per exemple, sí.
Mentrestant, Ceuta reclama solucions ràpides. El president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas (PP), manté que la situació és "insostenible" i que hi ha una creixent indignació i preocupació entre els ceutins. La ciutat té uns 80.000 habitants, la mateixa quantitat de persones que van irrompre massivament a la frontera. Des del govern espanyol, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha asseverat que una cosa així "no pot tornar a passar" i ha lamentat que les 80.000 persones que van creuar ho fessin "manipulades per les màfies". També va demanar explicacions al Marroc per haver deixat passar els migrants en un context en què el règim marroquí reclama Ceuta i Melilla com a pròpies. Robles també ha expressat que no deixaran sols els ceutins, ciutat "espanyolíssima", i ha agraït al govern de Vivas el seu "esforç i saber estar". Per ara, hi ha expectació per aquest dissabte davant la crida a les xarxes socials marroquines a dur a terme un nou assalt massiu a la tanca.