Setmana decisiva pels primers pressupostos del Govern que lidera el socialista Salvador Illa des del mes d’agost de 2024. L’executiu català espera poder segellar sengles acords amb ERC i els Comuns per assegurar el seu vot favorable al projecte de comptes públics i poder-los aprovar en un Consell Executiu extraordinari aquest divendres perquè comencin el seu tràmit parlamentari com més aviat millor. Aquest és el segon intent enguany de portar uns pressupostos a la cambra per a la seva aprovació, després que l’executiu d’Illa acabés retirant els anteriors el mes de març perquè no tenia els vots necessaris dels republicans en unes negociacions aleshores embarrancades pel traspàs de l’IRPF a la Generalitat. Aquesta línia vermella ja no és a la taula per la part republicana, que centra les seves exigències en el projecte de la Línia Orbital Ferroviària i la seva execució per part de l’Estat espanyol. Per la seva banda, els Comuns, que ja van donar el vistiplau als comptes d’Illa el mes de febrer, negociaran l’actualització de l’acord amb la retirada de la R-Aeroport com a exigència i més propostes en matèria d’habitatge i mobilitat.

Dilluns serà la primera jornada d’aquesta setmana clau per avançar en l’aprovació dels primers comptes públics des que el govern de Pere Aragonès aprovés els de l’any 2023, que continuen en vigor després de tres pròrrogues. ERC ha convocat a la tarda de dilluns un Consell Nacional extraordinari, el màxim organisme de decisió del partit entre congressos, perquè avali si es donen les condicions per tancar l’acord de pressupostos. Si l'aval es confirma, previsiblement l'endemà dimarts, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, seran els protagonistes de signar formalment el pacte. També dilluns, els Comuns es reuniran amb el Govern per avançar en les negociacions per acordar uns comptes pel 2026 que, segons ells, han de ser “de legislatura” i servir també pels anys 2027 i 2028. 

Els republicans volen un compromís de l’Estat

Després de deslligar el traspàs de la recaptació de l’IRPF a la Generalitat per part de la hisenda espanyola com a condició per signar el pacte pressupostari amb el Govern, Esquerra ha recuperat el projecte de la nova Línia Orbital Ferroviària. Segons la proposta dels republicans, aquesta infraestructura, que connectaria Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona, hauria d’estar enllestida el 2040 amb una inversió de 5.200 milions d’euros que assumiria l’Estat espanyol. També prioritzen la creació d’una societat mercantil per part de l’executiu central que supervisi l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya com a instrument alternatiu al Consorci d’Inversions que va tombar el Congrés dels Diputats amb els vots de Junts. En el cas de la societat mercantil proposada, l’aval del parlament espanyol no és necessari i amb l’aprovació del Consell de Ministres n’hi hauria prou.

Per garantir que aquests aspectes de l’acord entre republicans i socialistes a Catalunya que necessiten la col·laboració de l’Estat espanyol, els de Junqueras han posat com a condició que l’executiu central es comprometi al seu compliment. Per aquesta raó, la Generalitat i l’Estat es reuniran en una trobada bilateral a Madrid dimecres per donar garantia de compliment als acords amb els republicans que depenen del govern espanyol. Els republicans també reclamen millores en l’àmbit de l’educació, tot i que aquest diumenge han descartat, com els Comuns, vincular l’aprovació dels pressupostos a les negociacions, encallades, entre el Govern i els sindicats educatius per resoldre el conflicte obert entre ambdues parts. 

D'igual manera, reivindiquen millores en sanitat, on els metges també han tingut conflictes laborals amb l’executiu català, així com en la potenciació de la llengua catalana. Tanmateix, els republicans reclamen un “guany de sobirania” per a Catalunya en el sentit de la cessió d’una nova competència per part de l’Estat que s’haurà de desvetllar els pròxims dies. En les últimes setmanes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avançat que s'està treballant per un acord sobre la governança aeroportuària de Catalunya, però aquest no s’ha concretat encara.

Comuns volen “actualitzar” el seu acord

Els Comuns es reuneixen dilluns amb el Govern i intensificaran el seu protagonisme en la segona part de la setmana amb l'objectiu i la previsió que el Govern pugui aprovar divendres els nous pressupostos en un Consell Executiu extraordinari. El mateix dia s'enviarien al Parlament perquè es comencin a tramitar i es puguin aprovar definitivament abans que acabi el juliol. Tot i que ja van tancar un acord amb el Govern per aprovar els pressupostos el mes de febrer, han demanat una “actualització” amb més demandes en el pla de la mobilitat i de l’habitatge.

En aquest primer camp, els Comuns demanen que l’executiu freni la posada en marxa de l’R-Aeroport, el tren llançadora que hauria d’unir el centre de la ciutat de Barcelona amb l’aeroport del Prat, ja que consideren que el traçat actual només es fa en benefici dels turistes, principalment. En habitatge, els Comuns avisen que “falten concrecions” sobre la unitat de disciplina amb rang de direcció general, que ha de servir per centralitzar i endurir les sancions i inspeccions en aquest àmbit. Així mateix, plantegen una llei per convertir oficines i locals en pisos protegits per incrementar el parc d'habitatge públic. El grup de Jéssica Albiach també fixa la lluita contra la desigualtat com a prioritat per tancar un acord de pressupostos.

El 10 de març del 2023 el Parlament va aprovar els últims pressupostos. En aquell moment, Pere Aragonès encapçalava un govern en minoria que va aconseguir el suport del PSC i dels Comuns. Un cop rellevat per Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, aquest no va aconseguir prou suports per aprovar els pressupostos del 2025. No els va portar al Parlament i va optar per pactar amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, tres suplements de crèdit per injectar 4.000 milions d'euros als comptes prorrogats del 2023. Les parts negociadores són conscients que els pressupostos que s'estan enllestint no seran només per al 2026, sinó, segurament, per al que queda de legislatura, tenint en compte que s'apropa un nou cicle electoral a l’Estat espanyol.