Després de dies en què les flames ho devoraven tot, les portades d'aquest dimecres deixen entreveure un gir de guió. Els grans incendis que han castigat Madrid, Àvila, Toledo i Castelló continuen ocupant el lloc principal als diaris de la capital espanyola, però ja no des del dramatisme dels últims dies, sinó des d'una tímida esperança. Els focs es contenen, desenes de milers d'evacuats tornen a casa i els titulars ja no parlen tant de l'avenç de les flames com de la seva estabilització. Aquest alleujament també obre espai perquè la política torni a guanyar protagonisme. I, com és habitual, els diaris més conservadors aprofiten la treva meteorològica per reprendre l'ofensiva contra Pedro Sánchez. Els incendis continuen sent la porta d'entrada de les portades, però en la premsa madrilenya afí a la dreta ja serveixen també com a munició per reprendre la confrontació amb el govern espanyol. Perquè si alguna cosa deixen clara les portades d'aquest dimecres és que, a mesura que les flames perden força, també s'apaga la unanimitat informativa. Madrid torna a mirar cap a la Moncloa i recupera el combat partidista, mentre Catalunya gira la vista cap als últims episodis judicials del procés. Els incendis continuen sent notícia, però ja no són l'única història del dia.
El País resumeix aquest canvi d'escenari amb un titular optimista: "Desenes de milers d'evacuats tornen a casa en contenir-se el foc". El diari explica que els principals fronts de Madrid i Àvila ja estan estabilitzats i que el govern espanyol espera iniciar aquest dimecres la fase de liquidació dels incendis, mentre també s'aixequen restriccions a municipis de Castelló i Toledo. Però quan gira cap a la política, el focus no és el balanç semestral del president del govern espanyol, sinó la seva distància amb José Luis Rodríguez Zapatero. "Sánchez refreda el seu suport a Zapatero: 'No soc el seu portaveu'", destaca el rotatiu.
A El Mundo, les flames continuen ocupant la fotografia principal, però el relat busca responsables. El diari assegura que El Perejil va desencadenar el gran incendi contractat pels ramaders, i no és una referència a la planta aromàtica, sinó al sobrenom de l'operari que, segons la seva informació, va executar unes obres il·legals encarregades per la Sociedad de Pastos Sierra Umbrías amb una excavadora equipada amb un martell pneumàtic, una maquinària prohibida per a aquest tipus de treballs en plena temporada d'alt risc. La resta de la portada recupera el combat polític. El rotatiu acusa Sánchez d'"amagar els pressupostos per jugar amb la detonació electoral", sostenint que el president evita donar pistes sobre quan presentarà els comptes perquè això podria condicionar un eventual avançament electoral. També li retreu haver aprofitat el balanç dels sis primers mesos de mandat per reivindicar els seus èxits, defensar Zapatero i sortir en defensa de la seva dona i del seu germà. A la portada encara hi ha espai per a altres fronts: Hisenda ofereix més recursos a les comunitats autònomes sense aconseguir salvar el Consell de Política Fiscal; Trump rep Zelenski amb somriures i Netanyahu amb advertències, i Catalunya torna a aparèixer sota una llum poc afalagadora: "Les trampes a PISA destapen l'enfonsament del nivell escolar a Catalunya".
La Razón també manté els incendis com a gran notícia, però ja parla d'una "finestra d'esperança a l'epicentre dels incendis" gràcies a l'evolució favorable dels fronts, tot i advertir que la calor i el vent mantenen l'alerta. Centenars de persones desallotjades comencen a tornar a casa a Madrid, Àvila i Castelló. El segon gran titular, però, apunta directament a la Moncloa. El diari sosté que Sánchez "intenta tapar la corrupció amb el seu llegat en el seu primer acte de campanya", interpretant el balanç semestral com un míting preelectoral. Recorda que el president va defensar la innocència de la seva dona i del seu germà —"l'únic que han fet en la seva vida és treballar", va dir— i ironitza sobre els gràfics que va exhibir per demostrar que mereix la reelecció. Com a contrapunt, recull la rèplica del PP, que resumeix la legislatura en "corrupció integral i paràlisi política".
L'ABC també combina la cobertura dels incendis amb la crítica política al govern espanyol. El degà de la premsa conservadora obre assegurant que "el govern espanyol porta des del 2022 sense parlar d'incendis amb les autonomies". El diari denuncia que, en aquests quatre anys, el Ministeri per a la Transició Ecològica no ha convocat els consellers autonòmics per abordar la prevenció dels incendis forestals, mentre sí que ho ha fet per tractar qüestions com la qualitat de l'aire i de l'aigua, la biodiversitat o la gestió del llop. La fotografia, però, fuig del debat polític i posa rostre al retorn a la normalitat: la protagonista és la Rita, una veïna que ajuda a netejar els carrers d'un polígon de Chapinería poques hores després que els evacuats hagin pogut tornar al municipi. El rotatiu també recull diversos testimonis dels afectats, reforçant la idea que, tot i la millora de la situació, les conseqüències del foc encara són ben presents.
A Catalunya, en canvi, les flames deixen de monopolitzar les portades. La Vanguardia obre amb el balanç semestral de Pedro Sánchez i destaca la seva crida al PP perquè es desmarqui de Vox i s'incorpori a un pacte d'estat contra el canvi climàtic. La fotografia sí que manté els incendis, amb el retorn dels evacuats a les seves llars, però la resta de la portada es reparteix entre la mort de Josep Vilarasau, definit com l'artífex del creixement de La Caixa; el nou capítol del cas PISA, amb la revelació que tècnics del Ministeri i de la Generalitat coneixien l'error des de feia un any; la caiguda de l'atur fins al 9,8%, la xifra més baixa des del 2008; l'enderroc del Palau de Congressos de Montjuïc; l'arrítmia de Joan Laporta, i la nova finestra exclusiva de 45 dies per a les pel·lícules als cinemes dels Estats Units. El que no hi apareix és un dels principals moviments judicials i polítics del dia: ni l'indult concedit pel govern espanyol a Laura Borràs ni l'amnistia acordada pel Tribunal Suprem per a altres encausats del procés, com els membres de la mesa presidida per Carme Forcadell o l'exconsellera Meritxell Serret.
Aquesta absència contrasta amb l'Ara, que converteix aquesta qüestió en la seva gran obertura: "Indult per a Borràs i amnistia per a Serret i la Mesa del Parlament". El diari acompanya el titular amb una potent crònica humana sobre els incendis, presidida per la frase "No estic preparada per veure-ho tot cremat", sota la imatge d'un voltor sobrevolant una zona devastada del parc natural de Valle de Iruelas, a Àvila. També dedica un espai destacat a la mort de Josep Vilarasau, "l'home que va convertir La Caixa en un gegant financer", i recull en format breu que el Ministeri havia advertit la Generalitat de l'error en les proves PISA fa un any, així com l'aprovació de la llei per reduir els càrrecs de designació directa.
A El Periódico, els incendis passen a un discret faldó inferior i l'agenda política catalana també queda en segon terme. Tant l'indult a Borràs com el cas PISA o la reforma dels alts càrrecs apareixen només en petites crides. La fotografia principal és per a Josep Vilarasau, l'"artífex de la gran Caixa", mentre que el gran titular torna a un dels temes que el diari ha convertit en bandera els últims mesos: la crisi de l'habitatge. "El lloguer públic a Espanya és de l'1,7%, davant del 8% europeu", alerta.
Finalment, El Punt Avui opta per una agenda completament diferent. El dossier d'obertura està dedicat als cinc anys de la llei de l'eutanàsia, amb un titular que resumeix el diagnòstic: "En rodatge". El diari recull les demandes de les entitats perquè es reforci la formació tant dels professionals sanitaris com de la ciutadania. La crònica del dia gira al voltant de "l'efecte TJUE", amb una conclusió tant gràfica com crítica: "Hi és, però no es veu".